Crònica Wikimania 2011

De Amical Wikimedia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Els assistents arribant a l'acte inaugural.

Shalom! Wikimania 2011, la qual va tenir lloc a la ciutat de Haifa, nord d'Israel, es va estendre des del 4 al 6 d'agost, amb una celebració per als que hi arribessin un dia abans coneguda com Early comers party.

Aspectes generals[modifica]

L'esdeveniment va reunir a assistents de diferents parts del món, amb més de 56 nacionalitats distintes participant en pro del coneixement lliure. Amb més de 140 xerrades, presentacions i tallers, i amb una xifra d'assistents que no va baixar de les 600 persones, l'organització de Wikimania 2011 va ser, des d'un punt de vista administratiu, un èxit. La majoria dels que vam tornar a repetir l'experiència d'anar a un esdeveniment d'aquest tipus, podem dir sens dubte que ha superat als amfitrions de la conferència de l'any passat.

D'altra banda, el diumenge 7 d'agost els assistents podíem elegir un tour diferent per conèixer racons culturals i històrics d'Israel. En Marc Miquel i jo vam triar el tour per Jerusalem, fent un recorregut d'unes hores per les zones més característiques de la ciutat.

Resum[modifica]

A continuació, faré un petit resum d'alguns aspectes que voldria destacar sense entrar en massa detall:

  • El primer dia, amb la conferència de la Sue Gardner, es va fer un breu repàs de l'estat de la Viquipèdia però sobretot del fundraising de l'any passat i l'objectiu del diners. Hi ha projectes molt importants ara mateix en territoris que són vists com a prioritaris per la WMF com ara el Brasil o Índia. L'experiència d'aquests projectes podrà servir per millorar aspectes davant una futura actuació en països africans. Un dels motius que dificulta l'actuació immediata de la WMF a Àfrica és la falta d'infraestructures en molts països que no tenen accés a un ordinador.
  • Una presentació força interessant és la que parlava de drets d'autor i llibertat de panorama. Què es considera obra derivada i què no? El concepte de propietat intel·lectual és recent, tan sols té un segle de vida i no s'aplica en tots els països d'igual manera. Per exemple, els països en desenvolupament són més vulnerables des d'un punt de vista jurídic. A més a més, en un principi, aquests drets només s'aplicaven sobre obres d'autors nacionals però no així d'estrangers. Properament es penjaran totes les xerrades, per tant qui vulgui pot accedir al contingut online i veure amb més detall aquest petit esborrany o introducció que estic donant ara.
  • Pel que fa al nostre cas, un aspecte important és el que tocava les viquipèdies amb idiomes que són relativament petits segons el nombre de parlants. La viquipèdia grega, per exemple, fa una feina estupenda de cara a promoure la participació activa dels lectors grecs. Una xerrada del Carlos Colina sobre ladino i la dificultat d'assolir un estàndard ortogràfic entre les diferents varietats escrites és digne de menció. D'altra banda, des del chapter filipí ens van parlar de la situació lingüística peculiar que travessa les Filipines amb llengües com el tagalog, l'irocano, o una barreja amb idiomes que serveixen de lingua franca (per ex.: tanglish: Tagalog + English).
En Gustavo Góngora a la seva xerrada "Wikipedia en L2 Learning (CALL)".
  • Del segon dia destacaria les presentacions sobre "Viquipèdia i Educació". La xerrada d'en Patricio Lorente, president de Wikimedia Argentina, sobre plans estratègics per arribar els estudiants argentins pot ser d'ajut o com a poc caldria tenir en compte algunes de les seves experiències, les quals no són molt diferents a les que nosaltres ja hem desenvolupat amb el programa Viquiescoles. La meva presentació, però, tenia un enfoc diferent. Volia parlar sobre l'ús de la Viquipèdia en l'aprenentatge d'idiomes, sobretot de llengües estrangeres. Vaig parlar del cas de l'usuari Santiperez a la Viquipèdia en castellà, qui va parlar amb els seus alumnes de la Universitat de Limerick, a Irlanda, perquè aquests creessin articles sobre temes irlandesos en castellà, llavors assolint un doble objectiu: promoure la seva cultura i millorar les seves capacitats d'expressió en la llengua estrangera. D'especial interès, crec, és l'ús de l'Amical-bot. He decidit parlar de com funciona per tenir un exemple d'una eina que pot ajudar molt de cara a les traduccions per a les persones que més endavant han de revisar els errors i corregir aspectes que podran, sens dubte, millorar la seva capacitat crítica i expressiva. Aviat tindrem accés a la xerrada i les diapositives ja poden ser consultades a Wikimedia Commons.
  • Finalment, la conferència d'en Jimmy Wales sobre la salut de la Viquipèdia és interessant. Hi ha menys editors en general que fa un any enrere, però és un tema que no li preocupa ja que la qualitat dels articles ha anat pujant i aquest és l'objectiu principal, no tant les xifres. D'altra banda, viquipèdies amb idiomes petits sí que han percebut un lleuger augment en el nombre d'editors. Un aspecte a tenir en compte, segons en Jimmy, és no mossegar els nouvinguts. No és menys important el fet que la viquisintaxi resulta de vegades molt complicada per als usuaris amb poca experiència i això pot ser una de les raons per les quals hi ha gent que edita un poc i marxa.

Premsa[modifica]

Els membres de Mediapro, concretament l'equip del Joan Úbeda, volien fer un programa sobre multilingüisme, per la qual cosa ens van entrevistar a un parell d'usuaris que tractavem temes semblants: en Marc Miquel, en Txiqui de la Viquipèdia en èuscar, usuaris de les viquipèdies en ladino i d'altres llengües petites, i servidor. Vaig parlar sobre la meva experiència a la Viquipèdia en català, de com pots aprendre una llengua diferent amb les eines que tens a disposició teva, etc. Per això, i per mostrar el nivell assolit, vam fer la meitat de l'entrevista en català. La resta va fer l'entrevista, almenys en part, també en la llengua nadiva.

A més, els mitjans de comunicació d'Israel també em van entrevistar durant uns minutets.

Altres temes d'interès[modifica]

  • Tema Iberocoop: Aquest tema ja l'haviem tocat. Vaig parlar amb en Galileo Vidoni, de WM-AR, sobre una possible participació per part d'Amical. Em va dir que ni ell ni els membres d'Iberocoop tenien cap objecció, que el problema podia venir de Wikimedia Espanya. Per tant, vaig decidir parlar amb la vicepresidenta, la Raystorm, i ella em va dir que en principi no té cap objecció tampoc però que, en qualsevol cas, primer enviem una sol·licitud formal i que després, si de cas, ja parlarem. Això sí, tant si finalment decidim unir-nos com si no, m'han dit que a la llista de comunicació i a les reunions d'Iberocoop faran servir només el castellà i el portuguès. Si acceptem formar part d'Iberocoop és amb aquesta idea en ment.
  • Vaig mantenir una conversa amb representants de Wikimedia Deutschland, i estan encantats amb la feina que estem fent. Crec que en general tenen una bona imatge de nosaltres i de fet m'han demanat la meva adreça de correu electrònic per tal de mantenir el contacte i establir vies de cooperació per promoure la Viquipèdia com a patrimoni de la Humanitat a la UNESCO.
  • Tema dones: hi va haver un 22% de participació femenina en aquesta Wikimania, gràcies al programa de beques d'aquest any que buscava fomentar el nombre de dones assistents i de membres provinents de països en desenvolupament (o sota el nom polèmic de Global South). Hi ha haver, a més, viquimedistes africans i, per primer cop, de la comunitat boliviana de parla aymara.
  • Tema Derby Challenge: parlant amb en Victuallers, de la Wikimedia UK, va sortir el tema de la bona feina que els viquipedistes catalans estan fent amb els articles relacionats amb aquest museu britànic. També em va comentar sobre la visita interessant de l'Arnaugir.
  • Aquest any en Jimmy Wales ha creat el premi conegut com Viquipedista de l'Any (Wikipedian of the Year), segons les seves paraules, amb diners de la seva butxaca. En aquesta edició, ha estat adreçat a un viquipedista kazakh: 5.000 dòlars americans per inversions en activitats culturals.
  • Finalment, s'estava parlant sobre la Wikimania de l'any que ve a Washington DC, EUA. Tot i que encara no és oficial, possiblement sigui bilingüe anglès-castellà, atès a la importància que té el castellà als EUA com a la segona llengua més parlada i perquè d'aqui uns anys serà el país amb més castellanoparlants del món. En Samuel Klein i alguns membres de l'staff organitzador ens han avançat aquesta possibilitat.

Sense res més a dir, us convido a que mireu les xerrades que s'aniran penjant a Commons, que mireu les fotos, almenys una mica per sobre, i que estigueu atents al Twitter. Jo, per exemple, vaig parlar amb més detall sobre xerrades molt interessants mentre aquestes estaven tenint lloc. Moltes gràcies per la vostra atenció.

Cordialment, --Góngora 15:23, 10 ago 2011 (CEST)


Reflexió sobre Wikimania, Wikipedia i la Fundació[modifica]

Enlloc d'explicar fil per randa la conferència, que penso que en Góngora ho ha fet molt bé en aquesta crònica, a mi (Marc Miquel) m'agradaria més comentar algunes reflexions personals sobre Wikipedia, la comunitat, la fundació i tot l’esdeveniment de Wikimania. Em sembla interessant veure com es resol l’encaix del què és la governança consensual entre la comunitat i després la direcció del board i les decisions que pren. A mi, que no sóc tan participatiu com a editor sinó en aspectes més d’estudi de l’usuari, m’ha ajudat molt a entendre algunes coses i crec que també m’ha permès ser una mica crític. Insisteixo, són observacions molt personals.

En primer lloc, crec que Wikimania és un esdeveniment fantàstic i que tot viquipedista pot gaudir moltíssim. No és només una trobada per reflexionar, una conferència, o una festa. Surt del què és habitual i ha de complir les expectatives de molta gent a l’entorn de Wikipedia i l’esfera de Wikimedia. Per tant, és difícil que les coses es puguin fer al gust de tothom, en tots aquests tres aspectes. Però sí que es percep que la gent que hi va en queda molt molt satisfeta. Per mi he de dir que va ser molt important. Veure com l’esforç d’una comunitat culmina en un esdeveniment tant ben organitzat és un plaer. Es nota en l’ambient que tothom ho vol fer el millor possible, que ha estat pensat durant un any amb molt d’esforç i que qui hi és, vol aprofitar-ho cada moment.

El primer dia, la presentació de la Sue Gardner respecte el fund raising i els nous projectes em semblar un bon tret inicial, per explicar com la fundació encara el futur. El tipus de speech va ser molt americà, carregat d’humor (es notava l’eufòria en la gent), i crec que els objectius que es plantegen són importants (el desenvolupament dels projetes de les llengües d’Àfrica, Brasil, etc, projectes de recerca,...). Després, hi va haver la secció de preguntes i respostes, amb el board assegut a l’escenari i un micro itinerant en el públic. Em va semblar un format poc encertat pel límit de temps i el moment. Tinc la impressió que després d’un dia o dos, en què la gent hauria tingut temps de parlar amb altres membres de les comunitats, s’hauria pogut aprofitar més aquest espai.

Crec que a les presentacions que vaig assistir s’hi troben diferents tipus de missatges: els aspectes positius que Wikipedia aporta a la societat i com es barreja amb altres àmbits (la preservació de les llengües, l’ús que se’n fa en l’àmbit jurídic, l’aprenentatge d’altres llengües,...), la recerca sobre Wikipedia (en aquest grup hi hauria la meva presentació en què vaig observar com la gent espontàniament escriu sobre la seva cultura, però també d’altres ), i la de les problemàtiques diàries (el nombre màxim de categories en què un article hauria de ser classificat, la utilització de la categoria “líving people” per tal de poder actualitzar les defuncions, projectes de web semàntica i d’anotacions en vídeos, etc.).

Aquest darrer tipus de presentació penso que és el que més atenció hauria de rebre per part de la fundació i potser aquí és on vaig veure que l’actitud general és de “deixar fer”. Wikipedia funciona. No només bé sinó molt bé. I penso que la major part del mèrit és degut als seus editors, que vetllen per redactar, corregir, ampliar i millorar dia a dia els textos. També són aquests editors els que detecten problemàtiques i possibles extensions. De fet, podem dir que com a editors acaben sent els desenvolupadors del projecte i també els seus primers usuaris i els que hi passen més temps. Per tant, ningú millor que els editors coneix el projecte. Això fa que qui hi ha dedicat molt de temps coneix les normes, els mecanismes per a editar i tot un seguit de convencions que no són poques.

Si entenem que és aquesta massa crítica la que fa la majoria de contingut i va creixent any rere any, perquè s’haurien de canviar tots aquests mecanismes? Aquí és on noto un cert conservadorisme entre els editors molt actius que s’ajunta amb la manca de direcció clara a l’hora de prendre decisions per part de la fundació (en aspectes de comunicació, usabilitat, etc.). Al cap i a la fi, si com deia, el projecte funciona i el nucli de la comunitat està contenta no sembla que calgui canviar-ho. Ja des del primer dia vaig sentir comentaris en contra del “Love” de la versió anglesa que a alguns tant recorda al like del Facebook. I posteriorment, quan en Jimmy Wales va afirmar que no volien que es convertís en una xarxa social, grans aplaudiments.

Però no va ser fins a la keynote final que el fundador quan va desgranar varies idees va fer la contradicció una mica més visible – de nou en un to desenfadat i tranquil. I de passada va mostrar molt bé les prioritats de la fundació. Per una banda, reconeixia l’estat del projecte i la pèrdua d’editors des de fa un cert temps, però per altra remarcava que la gran prioritat era “assegurar la qualitat del producte per als lectors”. Acte seguit, per a mirar de pal•liar aquesta pèrdua d’editors prometia intentar buscar la manera de que es facilitessin aquestes dificultats d’edició i es fes més curta la corba d’aprenentatge (que fan que la majoria d’editors caiguin abans de les 100 primeres edicions). La sensació va ser la de consciència del problema però no saber fins a quin punt cal fer canvis.

Sembla com si el conservadorisme dels editors passi a una direcció més cofoia. La diferència és que la direcció és qui disposa dels recursos a través del fund raising (que no són pocs), i sempre pot dir que el projecte creix i que és de gran qualitat. La impressió és que tothom queda prou content: els lectors perquè tenen la informació que busquen, els editors perquè senten el gust en les motivacions que els porten a fer-ho i la direcció en la satisfacció de veure el projecte sòlid en el compliment dels seus objectius amb el coneixement lliure. I en aquest punt de comoditat, potser altres aspectes com la gestió dels recursos en els projectes de millora i l’exigència als chapters i tota la seva gestió, potser no és tan acurada com caldria. Aquí, també, és on vaig veure el mèrit que té Amical i tot el què fan els editors catalans sense poder ser un chapter oficial per fer créixer cada dia Viquipèdia per davant d’altres llengües de Wikipedia.

--Micrib 07:10, 15 set 2011 (CEST)

Enllaços externs[modifica]