Gomà/Conte de la lletera

De Amical Wikimedia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Les vaques d’en Jimmy Walker[modifica]

En un país molt llunyà hi havia un poble anomenat Anglès on la gent es dedicava al negoci de la llet. Es tracta d’un negoci molt complicat perquè cal cuidar les vaques, donar-los menjar i vendre la llet. Mai coincidia del tot la quantitat de llet que donaven les vaques amb la que necessitava la població i això generava problemes. Per tal de solucionar-los havien provat tota mena de sistemes d’organització. En un barri, si tenies vaques el consell del districte te les prenia així les vaques les administraria el partit únic que governava pensant en les necessitats de la població i no en l’egoisme del propietari. Però llavors ningú tenia gaire interès en cuidar-les i es morien. En un altre barri et deixava tenir les vaques però et prenia la llet, d’aquesta manera les vaques estaven cuidades perquè hi havia qui tenia interès en mantenir-les i el partit decidia com es repartia la llet en funció de les necessitats de la població i no en funció de qui fos més ric. Llavors els propietaris de les vaques no tenien ingressos o just en tenien per viure i es morien de gana o d’avorriment i desprès sense ningú que les cuides es morien les vaques. En un altre et deixava les vaques i la llet però llavors hi havia molta gent que volia tenir vaques i el preu de la llet baixava tant que no podien pagar ni el farratge ni el sou dels que les cuidaven i al final també es morien. [1]

Un dia, un granger anomenat Jimmy Walker, fent diversos encreuaments i experiments genètics, va obtenir una nova raça de vaques. Eren unes vaques que donaven una quantitat infinita de llet i que no menjaven gens de farratge. A més, eren unes vaques molt simpàtiques i a molta gent li agradava cuidar-les, els hi agradava tant que estaven disposats a fer-ho de franc.

En Jimmy va començar la seva granja amb un nou model de negoci. Repartia la llet de franc. Al començament ningú creia que això pugues funcionar. Uns deien: unes vaques cuidades per voluntaris que no cobren no poden donar bona llet de cap manera. Per cuidar vaques cal estar molt ben preparant i ser molt responsable. Altres deien que els cuidadors son voluntaris, que un dia les cuida un i un altre dia un altre, que es presenten pel seu malnom en comptes del seu nom real i no podem saber si son realment responsables de tenir cura de les vaques. Altres deien: el que res no costa res no val.

Però en Jimmy va seguir endavant amb el seu negoci i la llet cada dia resultava ser més bona. Fins al punt que molts grangers van plegar perquè no podien competir amb la llet de qualitat i de franc que repartia en Jimmy. El negoci es va expandir. Primer repartia llet només als del poble anomenat Anglès, després va obrir granges en altres pobles, en va obrir a un poble anomenat Alemany, un altre anomenat Català. Els del poble Català es varen espavilar ràpid i varen començar a criar vaques de seguida,[2] altres varen trigar un parell de mesos però el negoci també va anar bé i poc després va anar ampliant a més i més pobles fins assolir pràcticament tot el mon. [3]

En créixer va sorgir el primer problema. Encara que les vaques no menjaven i el cuidadors ho feien de franc, repartir la llet costava diners. Al començament a en Jimmy no li importava pagar-ho de la seva butxaca però va arribar un moment que no va poder. Llavors va decidir muntar una fundació sense ànim de lucre. Per tal que la fundació puges tenir ingressos per pagar les despeses de transport de la llet, al començament va pensar que potser es podria posar anuncis a les ampolles de llet. Però llavors els que cuidaven les vaques li varen dir que no hi estaven d’acord. Que, si feia això, ells ja no volien seguir cuidant les vaques de franc.

Llavors va recordar que un dia passejant per Praga havia vist uns musics que tocaven de franc i la gent que volia els donava diners. Se li va acudir que, com que només calia pagar el transport de la llet, potser n’hi hauria prou de mantenir la llet de franc i sense anuncis i demanar als que es veuen la llet que donin el que vulguin. Dit i fet i el sistema va funcionar.

El sistema va funcionar tant bé que la fundació, amb els diners que va recaptar, a més de pagar les despeses de transport també va contractar gent per fer millores tècniques en els estables on s’estaven les vaques i per gestionar l’emmagatzemament i transport de la llet, les donacions i el compliment dels requisits legals de manejar diners.

Alguns dels que cuidaven les vaques no estaven gaire contents de que altres cobressin diners mentre ells treballaven de franc. Llavors en Jimmy va muntar unes eleccions per tal que un parell de membres del Consell d’administració de la fundació fossin escollits pels cuidadors de les vaques. Amb això, com que la feina de la fundació era necessària per que les vaques tinguessin millors estables i per repartir la llet, els cuidadors de vaques varen acceptar de seguir cuidant-les de franc.

Per tal d’animar els cuidadors de vaques la fundació va començar a organitzar trobades anuals anomenades vaca-manies i també va començar a crear local chapters de cuidadors de vaques. Engrescava a grups de cuidadors de vaques a crear associacions i els deixava fer servir la marca de la llet per promocionar-ne que es begui i per engrescar més gent a cuidar les vaques.

En veure que tot això funcionava tant bé va sorgir una nova teoria econòmica. La varen anomenar vaca-nomics. La vaca-nomics consistia en obtenir una raça d’animals que es criessin sense menjar, com les vaques d’en Jimmy, i que fossin molt simpàtics. Llavors engrescar una comunitat perquè cuides els animals de franc. De bon principi es muntava una empresa que pagava les petites despeses de repartir els productes que s’obtenien dels animals i que organitzava festes i concursos per mantenir contenta la comunitat de cuidadors, a més es preocupava perquè els estables fossin força pràctics. Els productes es regalaven per a consum privat però es posava propaganda als envasos, es demanaven donatius i es cobrava per a usos amb ànim de lucre.

La vaca-nomics va començar a poblar el sistema econòmic. Les empreses vaca-nòmiques dedicaven molts recursos a estudiar la psicologia dels cuidadors d’animals i a construir uns estables molt “user-friendly”. Varen sorgir empreses com vaca-how (dedicada a la llana que obtenien d’ovelles), face-vaca (que es dedicava als ous de gallina) etc. Totes amb molts de beneficis.

De sobte el negoci lleter d’en Jimmy va començar a observar símptomes de crisi. El nombre de cuidadors de vaques havia deixat de créixer i començava a caure. La quantitat de llet consumida també començava de deixar de créixer i sembla va que començava a caure.

Davant d’aquestes amenaces en Jimmy Walker va intentar reforçar el chapters deixant-los recaptar els diners de les donacions. Els chapters no estaven organitzats per pobles sinó que estaven organitzats per races. Hi havia moltes races en base del color de la pell. Hi havia races de gent amb diferents tonalitats de color que anaven des del blanc fins al negre. En el cas del poble Anglès no tenia un chapter, sinó que estava dividit en diversos chapters, uns de races blanques altres de races negres. En el cas del poble Català varen demanar que volien tenir un chapter per tot el poble perquè eren un poble petit i molt ben avingut que treballaven a gust junts. El poble Català era un poble molt estrany que tenia molt malt vist discriminar la gent pel color de la pell i això de separar-se en funció del color de la pell no ho veien gens bé. Ells encara que no tinguessin tots el mateix color es trobaven molt a gust treballant junts. Els varen dir que no. Que s’havien d’ajuntar amb la gent de la seva mateixa raça, encara que fossin de pobles diferents. Què a l’hora de recaptar les donacions i al repartir la llet es feia segons la raça dels consumidors i no segons al poble on vivien i les lleis sobre impostos i desgravacions eren en funció de la raça i no del poble... La veritat es que hi havia casos on coincidia un poble una raça. Llavors podien tenir un chapter. També hi havia casos de pobles molt grans on al mateix poble hi havia moltes races que només vivien en aquest poble llavors al poble hi podia haver diversos chapters. El problemes els tenien els pobles petits on la gent que hi vivia era de races que també vivien a pobles del costat que eren molt mes grans. Aquests no podien tenir chapter. Però com que es tractava de pobles petits que no importaven a ningú (tret de a elles mateixos) el problema es va quedar aquí.

El problema va sorgir perquè els chapters recaptaven els diners però alguns no pagaven a la fundació la part que havien pactat per contribuir al manteniment de les despeses comuns de repartiment de la llet. Altres tenien els diners al banc i no els feien servir per a res. Altres els feien servir però no explicaven en què se’ls gastaven ni quins resultats n’obtenien. Encara que la principal llei d’aquest país tant llunya era “pressuposa bona fe”, en veure això sempre hi havia algun cuidador de vaques molt dolent i incomplidor de la llei que pensava que podria ser que hi haguera alguna mena de incompetència en el maneig dels diners o fins i tot de corrupció.

A més, de vegades hi havia hagut problemes entre els cuidadors de vaques i els chapters i o la fundació. Els chapters eren associacions de gent on ni tots els seus associats eren cuidadors de vaques ni tots els cuidadors de vaques estaven associats. La fundació, tot i que els cuidadors de vaques nomenaven un parell de membres del seu òrgan de govern, havia tirat endavant algunes iniciatives que havien disgustat als cuidadors de vaques.

Un altre problema venia de que no totes les races tenien el mateix nivell econòmic. Les races blanques eren molt riques i estaven acostumades a donar diners per diverses activitats sense ànim de lucre. En canvi la raca negra era molt pobre i no tenia diners per donar i la raça groga començava a tenir diners però no tenia el costum de fer donacions. Els diners es recaptaven fonamentalment els chapters de les races blanques mentre que els chapters de les races negres i grogues no. En alguns casos com per exemple en un poble anomenat Espanyol la major part dels cuidadors de vaques eren negres o grocs però s’havia acabat de crear un chapter de gent blanca que seria el que recaptaria la major part dels diners.

A partir d’aquí la història té tres finals. Tria el que més t’agradi.



FINAL 1[modifica]

(Centralització i declivi) En veure tot aquest desgavell en Jimmy va recórrer a la seva capacitat de lideratge per establir un sistema on els diners els recaptaven entitats de les diferents raçes que es comprometessin a manejar amb transparència els diners i transferir una bona part a la fundació i als chapters que ho necessitessin d’acord amb unes regles establertes. La Fundació controlava i supervisava tot el sistema.

Els chapters s’hi varen oposar aferrissadament però com que la fundació tenia la paella pel mànec en controlar la distribució de la llet, varen haver d’acceptar-ho.

Llavors la fundació va intentar copiar el que feien altres empreses vacanòmiques:Gestionar la comunitat de cuidadors de vaques fent activitats per atraure’n més i redissenyar els estables de vaques per tal que fossin més user friendly.

Però el negoci de la llet no és tant divertit com el de la llana o el dels ous. A més la fundació no tenia tants diners com les empreses que es dedicaven a aquests negocis perquè no podia posar anuncis. Tampoc podia aprofitar l’empenta dels chapters que estaven prou molestos. Amb una estructura centralitzada petita i amb pocs recursos no podia abastar la diversitat de races i pobles amb tanta eficiència com ho feien altres empreses.

Mica en mica els cuidadors de vaques varen anar deixant el negoci. Uns perquè es varen avorrir, altres perquè simpatitzaven amb els chapters que estaven molestos per l’afer dels diners, altres simplement es varen passar a altres negocis més divertits i sense aquesta mena de problemes, altres varen muntar les seves pròpies granges de vaques a banda. Naturalment va quedar un petit nucli d’irreductibles que va seguir per molt de temps. Entre ells hi havia els del poble Català, a ells lo únic que els interessava és que al seu poble hi hagués molta llet de qualitat.

A més, com que les vaques donaven infinita llet, la fundació va poder seguir repartint llet duran molt de temps. Però res mai no va tornar a ser com abans.


FINAL 2[modifica]

(Els chapters assalten la fundació. Desbandada general) En veure això en Jimmy va proposar que la fundació supervises el maneig dels diners que feien els chapters, que no tots en pugessin recaptar directament, fins i tot va proposar que la fundació nomenés membres de la Junta dels Chapters.

Els chapters varen reaccionar ràpidament en contra d’aquests plantejament.. Varen muntar un consell de chapters per unir forces davant de la fundació. Amb aquesta organització varen planificar l’assalt a la fundació.

Hi havia dos membres del Board de la fundació que tradicionalment eren escollits pels chapters. En la primera ocasió de renovar aquests càrrecs es varen assegurar que els dos nous membres del Board de la fundació estiguessin d’acord amb el seu plantejament.

N’hi havia tres més que els escollia la comunitat de cuidadors de vaques.

La comunitat de cuidadors de vaques estava totalment desorganitzada, la majoria no tenien ni idea del que estava passant. Els únics cuidadors de vaques que estaven organitzats i informats eren els que estaven afiliats als chapters. Només un 10% seguia d’alguna manera el que es discutia i fonamentalment els del poble Anglès. Els altres pobles estaven molt lluny i no estaven al corrent d’aquestes discussions.

A les següents eleccions, el consell de chapters va orquestrar una bona campanya electoral. Va promoure la presentació de tres bons candidats afins als seus postulats i va fer que els chapters posessin tota la seva influència en promocionar el vot a aquests candidats.

El resultat va ser tot un èxit. Els 3 nous membres varen ser els que promocionaven els chapters. Amb 5 membres del Board ja varen tenir majoria i varen poder canviar les regles del joc al seu gust.

Lo primer que varen fer va ser canviar la forma de nomenar els membres del Board. Varen augmentar els membres nomenats pels chapters i varen disminuir els que es nomenaven per ser experts en diverses matèries i els que nomenava la comunitat de cuidadors de vaques. D’aquesta manera es varen assegurar que podrien seguir controlant la fundació per sempre mes.

Llavors varen deixar la fundació limitada a les activitats de repartiment de llet i millora d’estables. Tot el que era recaptació de diners, promoció del consum de llet i captació de nous cuidadors de vaques va quedar exclusivament en mans dels chapters.

A cada poble li va anar molt diferent.

Hi va haver pobles amb una sola raça que tenien una bona sintonia entre el seu chapter i la comunitat de cuidadors de vaques. En aquests casos si a més eren de raça blanca i podien recaptar molts diners tenien molt bones cartes a la partida. Al poble Alemany li va anar molt bé.

Altres pobles tenien gent de moltes races.

En el cas del poble Anglès la majoria eren de raça blanca. No hi havia gaires problemes entre els chapters i la comunitat de cuidadors. Veren tenir moltes discussions i molts cuidadors de vaques varen deixar el negoci. Però com que la seva granja era molt gran va continuar donant llet.

En el cas del poble Espanyol hi vivien també moltes races però el color de la pell de la majoria era mes aviat fosc. Nomes els de raça blanca varen tenir un bon fiançament. A la comunitat de cuidadors de vaques hi havia moltes veus crítiques amb els chapters i la fundació. Es varen dedicar a discutir entre ells. Varen omplir pàgines i pàgines de discussió i cada cop es varen dedicar menys a cuidar les vaques.

El pitjor de tot va ser per als pobles petits. Als pobles petits no hi havia prou gent de cap raça per poder tenir un chapter propi. Tots els chapters estaven a pobles més grans. Es varen quedar sense diners per promocionar que la gent cuides les seves vaques. Molts pobles varen ser abandonats i avui són pobles fantasma on no hi viu ningú. En alguns casos com el poble Català es varen muntar el chapter d’esquenes a la Fundació i al consell de chapters i varen recaptar fons pel seu compte per poder promocionar el negoci de la llet al seu poble.


FINAL 3[modifica]

(La Revolució Francesa.. Comunitats al poder) Els cuidadors de vaques varen veure que això començava a anar pel pedregar. Ells no estaven organitzats. Cada poble vivia d’esquenes als altres i dins de cada poble molt pocs ciutadans participaven en les tasques d’organització de la granja. La majoria es limitaven a cuidar una mica la seva vaca i prou. Només quant passava quelcom que cridava molt l’atenció uns quants sortien a dir-hi la seva.

Però en Jimmy va recordar que l’esperit original del projecte incloïa que els cuidadors de vaques eren els que tenien que decidir la millor manera d’organitzar la granja. Per això va plantejar organitzar els cuidadors de vaques per tal que ajudessin a arreglar el problema.

El primer pas va ser anar a cercar sang nova. Els que normalment es limitaven a cuidar la seva vaca i no miraven ni deien gaire res mes. Clar, n’hi havia molts i no tots eren gaire constants. Molts es limitaven a anar un dia a la granja fer una petita tasca i mai mes tornaven. Va pensar que un criteri raonable seria aplegar tots els cuidadors de vaques que tenien dret a vot al escollir els membres del board de la fundació. Aquests eren els que havien ajudat força a cuidar les vaques i seguien fent-ho recentment.

Per tal que pugessin reunir-se i parlar entre ells fàcilment calia organitzar-los per pobles. Sense importar el color de la pell de cada un. Dit i fet. A cada poble va crear un Consell format per tots els cuidadors de vaques amb dret a vot. El Consell nomenava uns representants que cuidaven les relacions de cada poble amb els altres. Els representants de cada poble es mantenien alerta dels afers de les diferents granges i de la distribució de la llet i en feien un informe resumit al Consell. Cada 3 mesos enviaven aquest informe a cada un dels membres del consell per tenir-los al dia. També organitzaven debats entre els membres del Consell quan hi havia afers important i recollien les conclusions. Els representants de cada poble es varen aplegar entre tots formant un Consell General.

El Consell de cada poble assignava a cuidadors de vaques de confiança la tasca de supervisar el que feien els chapters que hi havia al poble. Assegurava que els chapters de races més riques lliuressin els diners necessaris als chapters de races més pobres per tal d’aconseguir el millor pel conjunt del poble.

El Consell General s’assegurava de que tots els chapters lliuressin a la fundació els diners necessaris per la distribució de la llet, per millorar els estables i per donar suport a les activitats de captació de cuidadors de vaques dels pobles on no hi havia cap chapter.

Un cop organitzats els cuidadors de vaques i un cop assegurat que participaven tots (no només els de sempre que en molts casos ja s’havien organitzat en chapters) llavors en Jimmy va canviar els estatus de la fundació, va augmentar el nombre de membres del board escollits per les comunitats de cuidadors de vaques de forma que fossin majoria. D’aquesta manera va quedar estabilitzat aquest sistema. El cas dels pobles petits que abans no podien tenir chapter varen tractar el tema amb el Consell del seu poble. Alguns varen decidir arribar a un acord amb els chapters de pobles veïns, altres com el cas del poble Català, varen decidir de crear el seu propi chapter i varen poder promocionar el negoci de la llet al seu poble com tots els altres. Al final la majoria de pobles varen tenir un chapter que promocionava el negoci de la llet, ja fos un de propi o un de un poble veí amb qui havien arribat a un acord.

Amb la casa endreçada, cuidar vaques va ser encara més divertit que mai. A més la fundació va poder concentrar-se en fer uns estables molt millors. Això va donar nou aire al conjunt. El mercat mundial de llet mica en mica s’anava absorbint i tard o d’hora anirien cobrint tota la demanda.

Per tal de créixer ja que estaven entusiasmats amb el tema, per una banda varen revifar alguns negocis que ja havien encetat i que no havien reeixit. Negocis de formatge, iogurt etc que no funcionaven perquè necessitaven infraestructures diferents que el negoci de la llet. Es varen concentrar en investigar i desenvolupar aquestes infraestructures

També varen començar a engegar noves idees de negoci com el negoci de la mel. Al començament va ser un petit negoci però mica en mica va anar creixent i va arribar a superar el negoci de la llet.