Premsa/Dossiers/Entrevista Citilab 24/01/2011

De Amical Wikimedia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Quins han sigut els factors principals per aquest ràpid creixement de la Wikipedia en només deu anys?[modifica]

- Joan Gomà: Els factors són fonamentalment tres. En primer lloc, el fet de tenir una visió engrescadora, fer arribar la suma de tot el coneixement humà a cada persona, és una visió potent, de gran abast. Al mateix temps, a mesura que s'està construint el projecte, el resultat intermig sempre és útil. Per mi, un altre factor d'èxit ha estat el fet que s'ha creat aquest projecte de manera que no hi ha una jerarquia: cadascú pot contribuir quan vol, com vol. El que fa immediatament queda publicat, no ha de demanar permís a ningú. Això fa que la gent s'hi trobi a gust, que li agradi contribuir i que, encara que es pugui entendre com una feina (perquè estàs construint una obra amb un valor) no tingui els factors negatius d'una feina: una angoixa, un "cap", unes pressions, uns terminis... Llavors simplement gaudeixes de la feina ben feta perquè fas una cosa que t'agrada. El tercer factor és que l'obra en si és molt àmplia i llavors permet que pugui col·laborar gent molt diferent, amb interessos en tecnologia, en art, en història, en la traducció, correcció i revisió... És un projecte que obre un ventall de possibilitats immens.

- Carles Paredes: Jo crec que un punt més important seria el fet que llengües minoritàries, com l'aragonès, que té 10.000 parlants, en tingui a la Wikipedia 30.000. El fet de que no hi hagin enciclopèdies en aquelles llengües a través d'Internet, el fet de que els hi donis la possibilitat de tenir una enciclopèdia en la teva pròpia llengua... ha fet que la gent s'engresqués per intentar preservar la llengua, que pot ser s'està perdent.


La Wikipedia està canviant la manera de buscar informació amb finalitat acadèmica?[modifica]

- J.G: Si parles de recerca, el que ha canviat no és tant la Wikipedia com Internet en si mateix. Avui en dia, des de casa, a la biblioteca de la UPC [per exemple] tens accés directe als continguts dels articles. El cas de la Wikipedia o de les enciclopèdies no és tant una informació sobre els últims resultats de la recerca perquè a la Wikipedia no hi ha recerca original, sinó que és més un repositori de coneixement ja consolidat. Llavors, aquest coneixement abans l'havies d'anar a buscar en paper; ara, moltes enciclopèdies, no només la Wikipedia, han obert la consulta a través d'internet. En aquest sentit, el que ha canviat, més que el fet de que sigui la Wikipedia, és el fet que Internet permet això. El que potser ha fet Wikipedia és provocar que coses que per la seva dinàmica natural haurien estat tancades, restringides, protegides...no hagin tingut més remei que obrir-se; ha facilitat que tothom tinguem accés ràpid al contingut del coneixement.


És un model fiable, capaç de competir amb enciclopèdies "de prestigi"?[modifica]

- C. P: En teoria, la Wikipedia en si no hauria de funcionar, però a la pràctica s'ha vist que funciona i que la fiabilitat ja és bastant equiparable [amb altres enciclopèdies]. Però el que sempre diem és que la Wikipedia no és una font primària, sinó secundària, ja que nosaltres ens basem en fonts primàries, no podem fer recerca original. En aquest sentit, si vols aprendre sobre un tema a un primer nivell, el millor és mirar la Wikipedia, que és ràpida. I després si vols endinsar-te en el tema, ja t'aniràs als llibres de text de tota la vida i estudis científics. Però [la Wikipedia] és un primer pas per saber d'un tema. És una enciclopèdia de base.

- J. G: Jo crec que avui la Viquipèdia està competint, el que passa és que el nivell de qualitat està una miqueta per sota del que puguin tenir les obres més consolidades. Com deia el Carles, el problema de la Wikipedia és que en teoria sembla estrany que pugui funcionar. Si la mires i la repasses, sorprèn que una cosa que pot escriure tothom vagi així de bé. Mica en mica estem entenent per què funciona bé: per què hi ha una sèrie de mecanismes que permeten que es vagin filtrant i depurant els errors i la qualitat del contingut. I a mesura que ho anem entenent, també es van desenvolupant mecanismes nous. Jo penso que en el futur la Wikipedia té molt més recorregut de millora que aquestes obres clàssiques que tenen un procés editorial molt consolidat. En aquest recorregut de millora és possible que arribi el dia en què la Wikipedia pugui competir amb avantatge comparativa amb obres que segueixen un model més clàssic.


És la Wikipedia el model a seguir per assolir un coneixement lliure i global?[modifica]

- J. G: Jo diria que més que un model, és un exemple de que el coneixement lliure és viable i factible. La Wikipedia és el model en el qual el coneixement lliure es construeix de manera gratuïta. Els autors ho fan perquè els hi agrada fer-ho i no esperen cap retribució. Jo crec que hi ha altres projectes en què els autors, com és natural, pretenen guanyar-se la vida i, per tant, necessiten unes fonts d'ingressos que permetin retribuir la feina. Aquests altres autors no estarien dintre de l'exemple del cas de la Wikipedia. A mi em sembla que falta transmetre a la societat un sentiment de responsabilitat. Encara que el producte és gratuït i no tens cap obligació legal de compensar als que ho han fet, la gent hauria de sentir una certa obligació moral: retornar a la societat el profit que en treu. Si tothom que llegeix la Wikipedia en fos conscient que allò ho fem entre tots i que amb el profit que està traient d'alguna manera està adquirint una obligació moral de que, quan pugui, contribueixi ell també escrivint perquè uns altres es puguin aprofitar, seria una bola de neu que tindria un impacte extraordinari. Això ens falta al moviment del coneixement lliure: transmetre aquesta sensació que no hi ha una obligació jurídica de pagar però la gent, la que rep un benefici, hauria de pensar com retornar-lo en el comú d'aquest repositori de coneixement. Tan se val que sigui la Viquipèdia, software lliure, música lliure, cultura lliure.

- C. P: La gent que ja està ficada en el món del software lliure, que funcionen amb sistemes operatius Linux, ja tenen aquest pensament de col·laborar, de compartir, que potser la gent que segueix amb una mentalitat anterior al 2.0 o a les noves tecnologies, no té. Això ha quedat demostrat en alguns projectes o models: quan has de pagar per un joc i et diuen "tu dóna el que vulguis", el que acaba funcionant és que la gent que va amb Linux (software lliure) dóna més diners que la gent que va amb Windows (software propietari). Aquest canvi de mentalitat ja existeix però s'ha de potenciar a la gent de la societat que està darrera de la gent que està en el món d'Internet, del coneixement lliure i del software lliure.


Fins a on pot arribar la llibertat d'expressió a la Wikipedia?[modifica]

- J. G: En teoria, a la Wikipedia no hauríem de necessitar llibertat d'expressió perquè no s'escriu res original, no s'hauria d'escriure res que no estigui dit abans en algun altre lloc reconegut. A la pràctica, però, és molt important la llibertat d'expressió en tot el que està relacionat amb el coneixement, perquè normalment la llibertat d'expressió no es necessita per a dir mentides, es necessita per a dir veritats. Qualsevol enciclopèdia ha de tenir continguts que expliquin de manera enciclopèdica i de manera estricta la sexualitat humana, en canvi hi ha cultures que voldrien impedir-ho. Una enciclopèdia ha d'explicar de manera científica el fenomen religiós, no de manera confessional, i hi hauria societats que voldrien retallar-ho. En aquest sentit, el coneixement, per viure, necessita la llibertat d'expressió, i la Wikipedia no és aliena a tot això. És una condició prèvia perquè pugui existir el coneixement i es pugui desenvolupar.

- C. P: La Wikipedia no té jerarquies. Cada usuari és un respecte a un. Intentem no fer votacions, sinó consens. No prima cap opinió per sobre de l'altra, primen les fonts. Els usuaris que porten més ascendència saben més les polítiques, però la seva opinió és la seva argumentació. Qui sap argumentar bé amb les seves fonts és qui sobresortirà per sobre de la resta.

- J. G: El que passa és que jo hi veig algunes tendències cap a línies més jeràrquiques, sobretot en determinades versions lingüístiques que tenen un nombre d'editors molt gran i mantenir l'esperit de consens i de col·laboració no és senzill. El temps ho dirà, però d'alguna manera la clau perquè subsisteixi el projecte és que la gent s'hi trobi a gust. Si hi ha algú que imposa, que marca, que limita...es perdran editors i la evolució natural de les espècies conduirà a que hagin de tornar-se, una altra vegada, a un sistema democràtic i de consens.


La Viquipèdia lidera la llista dels 1.000 articles que tota Wikipedia hauria de tenir, per davant de la versió anglesa. Quina és la clau de l'èxit?[modifica]

- C. P: Bàsicament té un secret: va haver-hi un projecte dins de la Viquipèdia per millorar aquests 1.000 articles. No hem fet trampes, si un grup de persones decideix ampliar aquesta sèrie d'articles, s'anirà pujant a la llista. Però tampoc és tan fàcil que aquests projectes funcionin. Aquest ho ha fet perquè ens vam fixar un objectiu clar, i cadascú feia una mica. A poc a poc, hem anat millorant aquests articles i hem anat pujant a la llista fins la primera posició. Crec que és envejable que haguem superat per primer cop a la [Wikipedia] anglesa en una classificació.

- J. G: Em sembla que és l'únic rànking en què l'anglesa no és la primera [riu]. Aquest projecte és paradigmàtic: d'alguna manera aquest projecte té els mateixos ingredients que la pròpia Wikipedia. És un objectiu molt ambiciós, però ofereix moltes maneres de col·laborar, com que hi ha articles de tot el ventall, hi havia gent que contribuïa en art, altres en matemàtiques, altres en tecnologia... Al mateix temps també havia gent que feia petites ampliacions i d'altres que feien traduccions i combinàven i complementaven les versions. Va ser un equip força nombrós treballant durant molt de temps. En aquest projecte s'han escrit l'ordre de 10.000 pàgines si la Viquipèdia fos de paper. S'ha escrit tota una obra potent.


Quin és el futur per a la Wikipedia si un dia s'acaben les donacions?[modifica]

- C. P: Dubto que la gent deixi de donar i de recollir els fons necessaris. Realment no són tants com diuen, però crec que sortiria algun "país democràtic" que acabaria donant diners o, sinó, és com el cas d'Ubuntu, que està subvencionat per un gran "magnat" de Sudàfrica. Passaria el mateix: hem aconseguit trencar les regles, ja no hi ha volta enrera.

- J. G: Si l'obra l'estan llegint 450 milions de persones cada dia, encara que la gent tingui tendència a donar molt poc i encara que la probabilitat de donar sigui molt poca, de seguida es podran recopilar prou diners per manterni-la viva. Però en l'hipotètic cas que la gent no donés, tinc varies respostes. La primera és que la humanitat no es mereix la Wikipedia i el millor que podríem fer és tancar la barraca. Però tot i això hi ha moltes maneres per evitar que es tanqués. Hi veig dues solucions: una tècnica i una d'econòmica. La tècnica és la que m'agradaria més. Si es desenvolupés una tecnologia que permetés tenir centenars de miralls de la Wikipedia distribuïts entre desenes de milions d'ordinadors arreu del món no caldria una infraestructura centralitzada i ni un cèntim. Les persones que llegeixen al mateix temps estarien compartint una petita part de la seva cap