Premsa/Dossiers/Entrevista El singular digital 4/03/2011

De Amical Wikimedia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Com sé que un article de la Viquipedia és fiable? Mesuren la qualitat?[modifica]

Estem intentant mesurar-ho. L’única manera de fer-ho és que experts que coneixen molt bé la matèria revisin l’article. Hi ha un parell de seccions de l’Institut d’Estudis Catalans que ens han dit que estan disposats a fer-ho. Amb articles agafats a l’atzar, podrem saber quin percentatge d’errors tenen i de quin tipus. Això, no conclourà si la Viquipèdia és fiable o no, però serà una informació interna per saber com anem.


Quins mecanismes tenen per controlar la fiabilitat?[modifica]

Des de robots que tenen una sèrie de patrons que detecten vandalismes i els reverteixen automàticament, fins a persones que tenen els articles posats en vigilància i cada dia quan entren a la Viquipèdia revisen si s’han fet canvis i repassen les seves entrades. També tenim una llista on es registra tot el que es fa. I tenim persones que treballen repassant aquesta llista.


Quin percentatge d’error tenen calculat que hi ha?[modifica]

Fa un temps es va fer una mesura comparant la Viquipèdia anglesa i l'Enciclopèdia Britànica. Comparativament a la Viquipèdia hi havia una mica més d’errors que a l’enciclopèdia britànica, potser un 20 o 30% més . La Viquipèdia no és fiable, però el seu nivell de fiabilitat no és pitjor que el de les obres que la gent considera que són fiables. Té errors i és bo que la gent ho sàpiga i tingui aquesta sensació. Creiem que aquest missatge, en comptes d’un defecte, és una virtut.


Està d’acord amb els usos acadèmics que es dóna a la Viquipèdia?[modifica]

Estic d’acord amb què es faci servir bé i amb prudència. Des de l’associació tenim diversos programes amb les universitats i les escoles per ajudar a fer-la servir bé. Els estudiants tenen dret a copiar-ne el contingut i posar-lo en un treball seu. El que no poden fer és dir que ho han fet ells, han de citar. Per mi seria absurd que els estudiants tornessin a fer una cosa que ja està feta a la Viquipèdia. Em sembla molt bé que la copiïn.


I no és un retrocés?[modifica]

No, el que s’ha de fer veure és que potser amb buscar no n’hi ha prou, s’ha de saber criticar i buscar errors. I després contrastar-ho i ampliar-ho amb altres fonts. Amb això es podria fer un treball molt millor que si es fes un treball de zero sense mirar la Viquipèdia. Com totes les eines del món, es pot fer servir bé o malament.


Hi ha veus crítiques que diuen que provoca un empobriment dels usos acadèmics..[modifica]

No hi estic d’acord. Jo també he viscut aquestes èpoques a les que fan referència aquests crítics i abans la gent anava a l’Enciclopèdia Catalana, l’Espasa o un llibre que tenia a casa i se’l copiava. Llavors feia de copista. Per mi, avui en dia, copiar no té massa valor. El que té valor és saber trobar, saber llegir el que has trobat i saber buscar altres alternatives. Abans tampoc buscaves més, et limitaves al material que hi havia a la biblioteca, l’havies de demanar i tardaven un mes en portar-lo. Avui si l’article de la Viquipèdia està complert, és fàcil que trobis més enllaços a altres fonts en línia que també pots buscar.


Potser el més difícil és destriar la informació...[modifica]

La Viquipèdia canvia el concepte. Em trobo amb molta gent que està estudiant i aprenent més coses de les que els hi ensenyen a l’escola. Jo escric sobre matemàtiques i hi ha nanos que em pregunten i critiquen coses. Són nois jovenets que pregunten perquè tenen curiositat. Ara el coneixement i la informació està molt fàcilment a l’abast de tothom. La gent amb curiositat i ganes pot accedir molt més al coneixement.


Permet especialitzar-se.[modifica]

Quan jo estudiava fèiem massa cas als mestres. Fèiem el que ens deien i estudiàvem el que ens manàvem. Per això va sortir una generació gris, on tots hem estudiat el mateix i sabem els mateixos continguts. Això no té valor per a l’economia. El que té valor són les coses escasses. Avui això la gent ja no s'ho empassa. No estudia una cosa que no li ve de gust, però aprofundeix sobre allò que li agrada. Això genera més interès e impacte a la societat.


Es pot equiparar l’enciclopèdia amb la Viquipèdia?[modifica]

La Viquipèdia és una enciclopèdia però que s’aprofita d’un conjunt de factors addicionals. Com que no és en paper pots anar saltant d’una paraula a una altra i sense problemes d’espai ni límits. És un concepte diferent. També la manera com està escrita.


Abans un volum d’una enciclopèdia s’escrivia amb certa perspectiva històrica. Ara això no passa.[modifica]

És un altre enfocament. A la Viquipèdia hi ha articles que toquen temes actuals i tenen una perspectiva molt del moment però a mesura que va passant el temps, els articles es van actualitzant. Això que abans passava a sotracs, ara succeeix de manera contínua.


L’Enciclopèdia Catalana és un símbol; creu que s’està perdent?[modifica]

És complementària a la Viquipèdia i té el seu lloc. És un producte fet per professionals amb un model editorial clàssic i encara hi ha públic per aquest tipus de contingut. La Viquipèdia té unes altres característiques que l’enciclopèdia no tindrà mai: 250 llengües i està feta per aficionats. Els qui no són professionals a vegades fan les coses millor perquè hi posen més entusiasme. Són dos productes que poden ser complementaris.


Creu que hi hauria d’haver més sinergies entre les dues?[modifica]

És una llàstima que Enciclopèdia Catalana no tingui una llicència lliure que sigui compatible amb la Viquipèdia. Això ens obliga a treballar el doble. Nosaltres hem d’escriure les coses d’esquenes al que ells tenen fet i ells també han de fer les coses d’esquenes al que nosaltres tenim. Si tinguéssim una llicència compatible, ells podrien agafar els nostres articles que estiguessin complets, repassar-los i publicar-los sense necessitat de començar de zero.

L’Enciclopèdia Catalana ha anunciat que s’obrirà més als usuaris...[modifica]

Sí i també ho fa l’Enciclopèdia Britànica, però si intentes fer una cosa repassada per professionals els voluntaris no juguen perquè volen veure-ho de seguida publicat, sense esperar dos mesos. De fet, no haurien de confluir i tenir cadascú la seva idiosincràsia. L’ideal seria que hi hagués els dos productes i cadascú triés.


És competència?[modifica]

No. Cobrem el mateix a final de mes si ens llegeixen dues persones o dos milions: és a dir, res. Això és un dels avantatges. Si hi treballéssim per cobrar, probablement hi hauria gent que escriuria en una altra llengua. A la Viquipèdia, el català és exactament igual que el xinès o l’anglès. Tot i així, sí que ens interessa que la gent s’engresqui a escriure. Posem molts enllaços, així que molts dels lectors de l’Enciclopèdia els hi arriben a través de nosaltres. A la inversa no, perquè ells no en tenen.


Llavors no tenen cap competència?[modifica]

Sí, Google. Més del 90% de la gent que entra a la Viquipèdia ho fa a través d’aquest buscador. Actualment Google té uns algorismes que estan basats en el que demana més quantitat de gent, que deu estar condicionat pels seus ingressos econòmics i normalment té tendència a enviar-los cap a la Viquipèdia en anglès o espanyol. Treballem per evitar aquest sector. Volem fer que els enllaços cap al català siguin més prominents i es busqui expressament la Viquipèdia en català.

Té potencial el català a internet?[modifica]

Té el potencial que els que escrivim en català li vulguem donar. Sempre dic que el coneixement lliure és una oportunitat impressionant perquè ningú ens pot obligar a escriure en una altra llengua. No tenim pressions econòmiques i si no escrivim en català és perquè no volem. Cal que en català hi hagi continguts de qualitat més que manifestos polítics a favor de la llengua. Saber una llengua ha de ser un avantatge i no un inconvenient.


Quines són les entrades més buscades?[modifica]

Hi ha una llista de les mil primeres que són bastant previsibles: com F.C. Barcelona o Catalunya. També hi ha paraules tècniques o científiques però és això és degut als usos acadèmics.