Premsa/Dossiers/Entrevista Vilaweb 25/02/2011

De Amical Wikimedia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Entrevista Vilaweb 25/02/2011[modifica]

'La Viquipèdia no és per treballar si no per gaudir i distreure't'

L'enciclopèdia en línia i oberta més potent del món, Viquipèdia, celebra deu anys a la xarxa. La primera versió després de l'anglesa va ser la catalana, creada el 16 de març de 2001. Del 16 al 20 de març celebra el 10è aniversari amb diversos actes. L'objectiu: engrescar a participar en l'edició d'articles per ampliar al màxim els 308.000 actuals. Joan Ramon Gomà presideix l'Amical Viquipèdia, creada el 2008 després de la segona Viquitrobada. Aficionat a les matemàtiques, va començar a editar articles el 2 de setembre de 2007 com a diversió. Ha fet més de 13.000 edicions i ha participat significativament en la creació de més de 500 articles nous, 18 dels quals han estat reconeguts com articles de qualitat, com ara el de l'arrel cúbica, article número 100.000 de la versió catalana. Gomà és professor agregat del Departament d'Enginyeria Mecànica de la UPC en l'especialitat de processos de fabricació. És membre del grup de recerca en tecnologies de la producció de la UPC (Tecnofab) i fins al desembre de 2009 va ser director general de la Fundació Privada Centre CIM.


Com vau conèixer la Viquipèdia?[modifica]

Navegant i cercant per internet hi vaig ensopegar. Em va costar decidir-me a escriure-hi. Les primeres vegades tens la sensació que això que tothom hi pugui escriure de qualsevol manera no pot generar un cos coherent. Després vaig veure que començava a tenir cara i ulls i que el contingut tenia força nivell. Em van venir ganes de contribuir però no m'acabava d'atrevir. Fins que l'any 2007 vaig veure un article que no estava complet, sobre l'equació de tercer grau, que des de petit m'interessava perquè m'havien fet creure, com deia l'article, que només es podia resoldre per la teoria de Ruffini. El vaig completar i des de llavors, cada dia dedico una estona a publicar i editar articles, i els caps de setmana, encara més.


Us heu especialitzat en articles matemàtics?[modifica]

No és que m'hi hagi especialitzat, m'agrada. Sempre he tingut aquesta afició però no en sóc expert. A la Viquipèdia, com fa tothom, em dedico al que m'agrada perquè és una afició. Va ser casualitat que fes l'article 100.000, sobre l'arrel cúbica. Normalment feia un article al dia i hi havia molta febre per aconseguir-lo. Va donar la casualitat que quan el vaig gravar va ser el 100.000. Va ser triat, a més, article de qualitat. És un procediment per distingir el millor que ha produït la comunitat. Se segueixen uns passos per millorar-lo i si hi ha una majoria molt àmplia, se li posa una estrelleta. A la Viquipèdia tot es decideix per consens. Per tenir dret a vot cal haver fet un mínim d'edicions, però en general es té en compte qui té ganes de participar en l'elecció i votació.


Com us coordineu?[modifica]

La Viquipèdia funciona amb contribucions voluntàries i això marca molt què es pot fer. Quan es treballa de forma voluntària, la gent s'ha de trobar a gust. Ha de ser un entorn agradable, amb cordialitat de tracte i ningú que mani. Un dels factors d'èxit és que allò que es contribueix és visible immediatament i la satisfacció també perquè la informació de seguida val i serveix. La Viquipèdia fonamentalment funciona pel principi de valentia, que la gent es llenci a contribuir.


En què consisteix?[modifica]

Qualsevol persona que vegi que pot millorar un article ho ha de fer, sense demanar permís ni preguntar si ho pot fer. És un principi que xoca amb la cultura que s'ha inculcat a la gent des de petita. Però és un principi que funciona molt bé perquè el sistema confia en la gent. L'experiència demostra que més del 97% de contribucions són constructives, realment milloren el projecte. És molt eficient, perquè si calgués demanar permís molta gent no participaria o li estaries posant una barrera que consumiria uns esforços inútils i absurds. A la Viquipèdia mai s'esborra res. El que fas és afegir sobre el que hi havia, si t'equivoques, amb un sol clic es recupera la versió anterior. És tant fàcil desfer allò que algú pot fer malament que aquest 3% que contribueixen malament o destrueixen que amb molt poc esforç es restaura immediatament. També cal entendre que una contribució et pot semblar constructiva però un altre no hi estigui d'acord. La primera vegada que algú et reverteix una cosa que has fet et sap greu, però cal entendre que és el preu per tenir aquesta llibertat. Un cop ho has entès, és constructiu perquè es reescriu l'article perquè s'entengui bé.


Quins tipus d'usuaris hi ha?[modifica]

N'hi ha de diferents, però cap està per sobre d'un altre. Es pot escriure a la Viquipèdia sense registrar-se però és menys anònim que el que es crea un compte. Recomano a tothom que se'n crei un perquè té alguns avantatges, com ara que pots posar articles en vigilància, tens una pàgina de discussió amb els altres usuaris i pots penjar imatges. Forma part de la filosofia del projecte que tothom que vegi un error el pugui arreglar sense perdre el temps en donar-se d'alta. Els canvis recents queden en una llista i els articles nous en una altra que alguns usuaris repassen. Pots vigilar els articles per si algú en fa una modificació. A més, tothom que llegeix sempre està repassant. Aquests mecanismes fan que mica en mica el contingut arribi a un cert nivell de qualitat. És un equilibri dinàmic perquè cada vegada que algú detecta alguna cosa i ho intenta arreglar hi ha cert risc que s'equivoqui. A mesura que anem entenent aquests mecanismes podem crear noves eines que augmentin aquesta probabilitat de detectar defectes i poder millorar la qualitat.

Qualsevol persona pot col•laborar-hi?[modifica]

Una gran quantitat de gent. Els catalans m'atreviria a dir que tots els que sàpiguen escriure en català encara que no ho facin molt bé. No cal anar a la biblioteca i documentar-se molt bé per fer un article perfecte. No ho recomanaria com a primera contribució. Es pot contribuir fent petites correccions, traduint des d'altres llengües cap al català, buscant l'article del teu poble i pujant-lo, millorant la redacció d'una frase perquè s'entengui millor, fent una llista d'articles que hi hauria d'haver i encara no hi són... en tots els àmbits. Qui no té un tema que li agradi a la vida? De vegades més que en sàpiga, que en vulgui saber. Una bona manera d'aprendre una cosa és escriure-la. Va molt amb la filosofia del projecte: si estàs aprenent una cosa perquè en tens curiositat et pots sentir més a gust que escrivint una cosa que ja coneixes perquè és la teva professió i t'hi dediques tots els dies de la setmana. En els temes relacionats amb la meva professió no m'hi poso perquè la Viquipèdia no és per treballar si no per gaudir i distreure't, per fer la feina ben feta i no pas amb presses.


No és per treballar però té una utilitat...[modifica]

No és per treballar però és per fer feina (riu). D'alguna manera trenca el paradigma dels sistemes productius, que han aconseguit dividir tant les persones i les activitats que ha arribat un punt que dediquem una part de la nostra vida a fer coses pels demés a disgust, amb tensió i estrès i una pressió i uns terminis a canvi d'uns diners, que són un símbol per intercanviar i ens dediquem a consumir i a que altres facin coses per nosaltres i a destruir-les. La Viquipèdia i altres projectes d'aquest estil trenca aquest paradigma perquè t'ho estàs passant bé i no és a canvi d'uns diners. Enlloc de consumir, estàs construint. A la vida ja passa sovint que la mateixa activitat segons qui la fa cobra per fer-la o segons qui paga per fer-la. Si fos remunerada seria un projecte diferent i complementari.


Què us aporta als que hi participeu?[modifica]

La gent quan els preguntes a les enquestes en primer lloc responen que hi participen perquè és divertit, tant perquè ho és el projecte en si com els temes en què contribueix. Després manifesten que ho fan per fer país, per contribuir a la comunitat. Com a extensió, altres diuen que per ajudar als demés. Altres motivacions són filosòfiques, que el treball col•laboratiu és èticament correcte. Però el primer sempre és passar-s'ho bé. Crec que totes les altres motivacions són importants per començar però un cop has començat si no t'enganxa i t'hi trobes a gust és molt difícil que hi dediquis temps cada dia.


Quins avantatges té el treball col•laboratiu a la xarxa?[modifica]

Per mi un avantatge que té i que em continua sorprenent encara és que, d'alguna manera, ha aconseguit agafar la feina que fem aficionats però retallar aquells bocins de genialitat que tenim tots i empalmar-los entre ells. La Viquipèdia permet que quan un article està bé es mantingui i quan és mediocre, un altre el pugui millorar. De mica en mica es van combinant les contribucions positives de tothom, els moments més afortunats, fins a generar un conjunt de nivell.

Ara sou el president de l'Amical Viquipèdia. Com es va crear?[modifica]

La majoria ens coneixíem només pel nom d'usuari a la xarxa i vam començar a fer Viquitrobades. La primera es va fer el 2007. A la segona, el 2008 a la Biblioteca de Catalunya, vam crear l'entitat perquè estàvem fent activitats al món real i teníem dificultats pel fet de no ser una entitat jurídica. Em vaig oferir a fer els tràmits i quan vam fer les votacions em van escollir president. Tenim 70 socis i prop de 300 simpatitzants.

Quin objectiu té l'associació?[modifica]

Fer allò que no es pot fer a través d'internet per la Viquipèdia. Hi ha una frontera que no deixa de ser una mica gris: pots organitzar una trobada per internet però va molt bé que l'entitat pugui demanar un local i organitzar la logística. Fem cursets presencials, promovem convenis amb les escoles perquè facin projectes relacionats amb la Viquipèdia, desenvolupem eines informàtiques que facilitin el treball intern, oferim suport als redactors per exemple per acreditar-se en un congrés... hi ha una llarga llista de serveis i activitats. Tenim unes despeses mínimes en funció de les activitats que fem. Es cobreixen amb les quotes de soci i donacions.


Hi ha una fundació que agrupa totes les versions?[modifica]

La Viquipèdia es va crear el 2001. Al principi no calia res fora de la xarxa perquè els servidors i la base de dades estaven en els ordinadors del fundador. Però quan va caldre ampliar ordinadors i ample de banda es va crear la Fundació Wikimedia. Aquesta fundació fa inversions importants en desenvolupament del programari MediaWiki, està al servei de cada versió lingüística. Arreu del món s'han creat associacions locals. La primera va ser a Alemanya, té sis-cents socis i gestiona dos milions d'euros anuals, la majoria procedents de donacions personals destinats a projectes concrets.


Quines relacions teniu amb les altres versions?[modifica]

Cada versió lingüística s'organitza de la seva manera. Com que els continguts es publiquen amb llicències lliures, hi ha permís per publicar-los en altres llengües, sempre cintant-ne la procedència. De fet és una bona estratègia, recomano i fomento que es tradueixi perquè el projecte és global i va en consonància amb el seu esperit; estem col•laborant tots. De vegades em fa pena que algunes versions es donin l'esquena. És bo poder sumar de dos articles i millorar-ho. La Viquipèdia en català és l'única que té un robot que facilita les traduccions, és un programa integrat en el traductor automàtic de la Generalitat, reconstrueix l'estructura dels articles i aprofita els enllaços interns. Augmenta molt la productivitat.


Quins són els projectes germans?[modifica]

La Viquipèdia és el projecte que ha tingut més ressò i ha crescut més, però darrera hi ha altres projectes, com ara Wikimedia Commons, un repositori comú de fitxers multimèdia, fonamentalment fotografies, que serveix per alimentar els articles. Altres projectes són el Viccionari, els llibres de text escrits de manera col•laborativa Viquillibres, els textos clàssics de Viquitexts, l'agència de notícies lliure Viquinotícies i el directori d'espècies Viquiespècies, entre d'altres. La Viquipèdia està oberta a la innovació i si algú se li acudeix algun altre projecte, es pot proposar.

Celebreu 10 anys. Què va fer que la catalana fos la primera versió després de l'anglesa?[modifica]

Quan va començar la Viquipèdia en anglès, l'andorrà Daniel José Queraltó participava en tot el que sortia de la web 2.0 i hi contribuïa amb articles en anglès. Quan Jimmy Wales va anunciar que es plantejava fer altres versions lingüístiques, al correu electrònic l'esmenta dient que 'ens ha promès que deixarà d'infringir-nos el seu terrible anglès si es fa la Viquipèdia en català. Estic fent broma però ha mostrat interès'. Va escriure el primer article i ho va fer començant pel començament: l'àbac. Ara és soci de l'entitat i continua contribuint en el projecte.


Quants articles hi ha ara?[modifica]

Uns 308.000. N'hi hauria d'haver més; la versió anglesa té tres milions! El coneixement és el mateix en català i anglès. Suposo que trigarem una mica més. La demografia ens perjudica però hem de buscar-nos altres maneres. Hem d'aprofitar eines com el traductor automàtic o fets que sovint ens perjudiquen però ara podem aprofitar, com el fet de ser bilingües i puguem traduir d'altres llengües.


Quins actes heu previst per celebrar l'aniversari?[modifica]

Volem aprofitar per fer actes i activitats per fomentar la participació en el projecte, captar editors. Hi haurà actes dins i fora de la Viquipèdia entre el 16 i el 20 de març. Dins, segurament es canviarà el disseny de la portada, es volen desenvolupar els deu articles més emblemàtics, convidar antics editors a tornar-hi, es demana l'adhesió d'entitats perquè ens agradaria fer el rècord de 2.000 editors en un dia... Seria bonic que poguéssim fer 10.000 editors, ho podem fer perquè es comptabilitza durant un mes.

I les activitats presencials?[modifica]

Estem plantejant un ventall d'actes com ara una trobada amb tallers d'edició en deu llocs (que ja són a hores d'ara una quinzena) arreu dels Països Catalans. Inclourà jornades temàtiques com la de Barcelona, sobre recerca i formació, amb una col•laboració amb la UOC, i una altra sobre la Viquipèdia a l'ensenyament. Del 18 al 20 de març, Perpinyà acollirà una trobada internacional sobre Viquipèdia en llengües minoritàries o minoritzades. Ens agradaria ajudar a que es creïn noves versions lingüístiques. Altres actes són el concurs de fotografies que es farà a l'Alguer, que és un avançament d'un projecte europeu per fotografiar monuments, la Trobada GLAM Wiki de museus, el 23 de març al Museu de Picasso, per establir col•laboracions entre els museus catalans i la Viquipèdia.


Cap on va la Viquipèdia i el moviment de coneixement lliure?[modifica]

M'agrada molt la Viquipèdia i el coneixement lliure perquè els que la fan gaudeixen i creen valor. Penso que el sistema econòmic ha arribat a un altre límit. Avui l'economia està basada en el consum. La tecnologia continua progressant, la productivitat continua augmentant, el cost estricte de producció cada cop és més baix i al mateix temps les empreses s'han bolcat en la innovació i el desenvolupament de nous productes i cada cop ofereixen més varietat i provoquen que el mercat està saturat i cada cop és més difícil vendre. Al final és més barat regalar que vendre. Les autoritats mundials no saben com sortir-se'n de la situació econòmica actual.

Quina sortida hi veieu?[modifica]

Hi ha dues possibilitats: tornar a una economia de l'escassedat o acostumar-nos en una economia en què tenim més del que necessitem i potser hem de treballar i cobrar menys i tindrem molt temps lliure. Un possible futur seria projectes com el de la Viquipèdia, però també de recerca i desenvolupament tecnològic, fets al marge de la dinàmica de l'economia de l'escassedat, que impedeix que es desenvolupin coses que no són rendibles a curt termini. Estudiants, aturats i jubilats podrien fer projectes. Seria una possibilitat que la població s'engresqués a passar-s'ho bé i enlloc de consumir i destrossar el planeta ho fes fent investigació científica, obres culturals, llibres, enciclopèdies de manera col•laborativa com una activitat complementària de l'activitat econòmica. Seria bo que el creixement que tinguéssim en el futur, de béns i serveis, pogués créixer en aquests paràmetres i no els de l'economia clàssica.