Premsa/Dossiers/Entrevista pel setmanari Directa 15/04/2001

De Amical Wikimedia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Font: http://vacomva.net/index.php?option=com_content&task=view&id=752&Itemid=1

“Els moviments socials podem aprendre molt de la Wikipedia” escrit per Joan Canela i Barrull diumenge, 24 abril de 2011

“Quatre elements que la Wikipedia ha resolt amb èxit i que als moviments socials ens costen molt.”


Gandhi va dir que, en la lluita desobedient, primer t'ignoraven, després se te'n reien, t'atacaven i finalment guanyaves. Una dècada després de la seva creació, la Wikipedia, ha arribat ja a la quarta fase i la majoria de corporacions d'internet i mitjans de comunicació han acabat assumint que hauran de conviure amb aquesta rara avis, l'única experiència cooperativa i sense ànim de lucre que es troba entre els deu portals més visitats de la xarxa. Una victòria per al coneixement lliure del que la resta de moviments socials en poden aprendre. Per aquest motiu, Mayo Fuster, qui va participar en el Moviment de Revolta Global (MRG) i l'Infoespai, va decidir dedicar la seva tesi doctoral a estudiar aquesta comunitat virtual internacional.


Per què la Wikipedia?[modifica]

Jo formava part de la comissió internacional de l'MRG i allà ens vam adonar que qui ens encarregàvem d'aquesta feina teníem molt poder en termes de contactes, informació, etc. Llavors vam decidir utilitzar les noves tecnologies per socialitzar i democratitzar aquest coneixement i construir el que li anomenàvem eines tecnopolítiques: un mapa de la transformació social a Catalunya, un directori de grups catalans i europeus i les eines tècniques per acompanyar aquests processos.

A l'MRG, també, teníem molt present internet, no sols com a eina, sinó també com a metàfora de l'organització en xarxa així que vam pensar que crear comunitats virtuals era allò més natural per la nostra idiosincràsia, però a l'hora de la veritat no va resultar tan fàcil. Paral·lelament, i parle dels anys 2002 i 2003, la Wikipedia va començar a agafar molta força i era un projecte amb el qual ens identificàvem molt encara que no sabéssem com funcionava.

I en un moment donat vaig sentir la necessitat de reflexionar sobre les nostres lògiques organitzatives i el perquè ens trobàvem aquestes limitacions en l'àmbit d'internet.

Què hi ha après a la Wikipedia que pugui servir als moviments socials?[modifica]

Resumint podríem trobar quatre elements que la Wikipedia ha resolt amb èxit i que als moviments socials ens costen molt.

El primer és una gran flexibilitat en les formes organitzatives. Les comunitats virtuals, com les assemblees, funcionen en base a l'horitzontalitat i el consens. Però la Wikipedia, a més, ha arribat a la conclusió que no tots els problemes es poden resoldre igual, així que ha desenvolupat diferents mecanismes per a situacions diverses, un hibridisme que els moviments socials som incapaços d'assumir en part, crec, per dogmatisme.

Aquest hibridisme està relacionat amb els diferents graus d'implicació?[modifica]

No només, però també. A la Wikipedia el 90% dels continguts el fan un 1% dels usuaris, n'hi ha un altre 9% que ajuden amb alguna correcció, un article, coses soltes i finalment un 90% sols la consulten, el que no vol dir que no contribuïsquen, perquè la Wikipedia necessita aquesta massa social de diferents formes. Per exemple per aprendre a organitzar-se millor a partir de l'estudi dels recorreguts que fan els usuaris per dins el web. I també per millorar el seu posicionament en cercadors, encara que ací hi entren altres factors.

Però és important entendre que no tothom ha de participar-hi o no fer-ho de la mateixa forma ni grau i segurament tampoc seria bo que passés, doncs també hi ha límits físics a la participació.


Passem al segon punt[modifica]

Hem d'aprendre també a valorar els resultats, tenim en compte els inputs, però no els outputs. Ens hem de preguntar: Està creixent el número de gent què es mobilitza, o no? Estem gestionant bé aquest centre social? Són aspectes a tenir en compte i llavors adaptar els mitjans a les necessitats.

En tercer lloc hem de protegir-nos. Les comunitats virtuals tenen una lògica de funcionament que es relaciona molt malament amb la resta de la societat. A l'igual que els moviments socials no són d'eixe món i necessiten protegir-se. Per a fer-ho i no quedar a la intempèrie es doten d'interfícies. La Fundació Wikimedia és una d'eixes interfícies: protegix legalment la Wikipedia, s'encarrega que ningú en puga privatitzar els continguts, que es respecten les polítiques decidides per les comunitats i en general resol tot allò que aquestes no poden. També les dota d'una formalitat imprescindible quan un projecte té pretensió de permanència. Quantes webs de col·lectius, quanta memòria dels moviments socials s'ha perdut perquè ningú es va recordar de pagar els dotze euros anuals que val renovar el domini?

Una formalitat que sovint implica uns majors recursos econòmics.

Però és que també hem de ser capaços de planificar una sostenibilitat dels nostres projectes perquè si no el que acaba passant és que hi ha una migració de creativitat activista cap a les corporacions. Un dels dissenyadors del sistema Indymedia avui treballa a Yahoo! I ell segueix pensant com pensava llavors, però també havia de viure.

Tenim una gran capacitat de crear dinàmiques movimentistes que poden esdevenir massives molt ràpidament, però ens costa molt més crear infraestructures permanents que puguen transformar la vida quotidiana.

Ens quedava una quarta ensenyança.[modifica]

Que és la d'establir sistemes transparents de funcionament que ens permetisquen anar més enllà d'una gent determinada per unes relacions personals prèvies. Els webs dels moviments socials són especialment opacs, costa molt de relacionar-s'hi i les comunitats virtuals han de ser molt transparents, sinó els és impossible establir unes mínimes condicions de confiança entre gent que no es coneix físicament.


Però això no es troba sols als webs. Els moviments socials no es mouen bé a internet o no es mouen bé en general?[modifica]

Pense que les dos coses. Hi ha un fort paral·lelisme entre la Wikipedia i Indymedia, ja que els dos projectes van nàixer per la mateixa època –Indymedia és fins i tot anterior- i amb una filosofia similar. I és obvi que un ha tingut una repercussió que l'altre no ha sabut aconseguir, encara que la tenia a l'abast.

Pense que els moviments socials haurien de ser més oberts i flexibles, tant en les dinàmiques virtuals com en les presencials, però a la xarxa encara més perquè sinó no s'hi pot sobreviure.


Ara mateix la Wikipedia és un dels deu portals més visitats del món a un nivell que sols han aconseguit les grans corporacions multinacionals. En el futur podem veure més projectes cooperatius d'aquesta potència o quedarà aïllat a aquest?[modifica]

És difícil de dir. Per una banda la Wikipedia ja és molt forta, molt estable, ja porta deu anys, que en termes d'internet són molts, i és difícil que puga ser eliminada. Per l'altra, va nàixer en un moment determinat, molt diferent a l'actual, quan la indústria tenia menys pes i no hi havia gaire competència i que ha aprofitat la tendència que té la xarxa a concentrar el seu tràfic.

O siga que les condicions que van permetre aquest èxit no es repetiran, el que no vol dir que no es puga intentar. Internet facilita les experiències cooperatives i comunitàries i són molts els projectes que, sense arribar a ser totalment col·laboratius i sense ànim de lucre, compartixen alguns elements de la Wikipedia. Però per a fer-los possibles cal una organització molt forta que no puga ser absorbida per les empreses, com li ha passat, per exemple, a Flickr, que va nàixer com una comunitat i va ser comprat per Yahoo.


En referència a la fortalesa de la Wikipedia, sembla que el projecte ha passat de ser criminalitzat o ridiculitzat a ser acceptat com a font fiable per l'stablishmenti l'acadèmia. El següent perill que té és que sigui infiltrada i domada?[modifica]

Òbviament açò ja passa. A la Wikipedia hi ha molts interessos: màrqueting, neteja d'imatges, etc. I en conseqüència rep molts atacs d'aquests. És bo saber que la Coca-cola té algú editant la pàgina de l'empresa. El que passa és que la política de neutralitat està molt consolidada a la cultura wikipedista i per tant els empleats de Coca-cola han d'arribar a un consens amb els seus crítics i acceptar que s'hi mostren les controvèrsies i punts foscos de la companyia. Poden posar la seua versió, però no poden impedir l'opinió de la resta de la gent. I com és tanta gent la que hi participa, per ara no hi ha empresa capaç de pagar tants editors com per revertir-la.

Dit açò, haig de reconèixer que aquest és un dels punts febles de la Wikipedia i que cal buscar mecanismes que la protegisquen dels atacs d'aquest tipus, siguen corporacions, estats o opcions ideològiques concretes.

Quina relació té tot açò amb el futur d'internet?[modifica]

Tota. En els propers anys vorem un increment del conflicte entre el moviment per la cultura lliure i el model econòmic de les patents i els drets propietaris. És un conflicte que no sols té relació amb internet i la cultura, sinó també amb la investigació, les llavors, la biotecnologia, etc. I que té moltes implicacions geopolítiques.

Però òbviament un dels camps de batalla principals serà internet i la lluita per aconseguir que la xarxa continue existint com l'hem conegut, perquè òbviament hi ha gent que vol que desaparesca.

I una solució passa –i jo abans no pensava així, en açò he canviat- que la provisió d'infraestructura d'internet passe a ser pública, sent garantisca la neutralitat i es pose un fre a les activitats de les grans corporacions.


“La Viquipèdia és un exemple d'integració de tota la catalanitat”


La Wikipedia ja té edicions en 281 llengües. És una contradicció en una xarxa on l'anglès és predominant?[modifica]

Crec que és una evolució lògica de la seva filosofia: Que tot el coneixement humà sigui accessible a tots i cadascun dels habitants del planeta. Em sembla obvi que per això cal ser-hi també amb les diferents llengües, no? A més, és en les llengües minoritzades on la Wikipedia pren una importància vital. Si ets anglòfon, consultar la Wikipedia és una opció, però en moltes llengües és l'única enciclopèdia existent.


La Viquipèdia –la Wikipedia en català,- és la 13a edició amb més articles i l'única d'una llengua minoritzada a aquest nivell, tot un exemple d'èxit de la comunitat catalanoparlant a internet. N'has estudiat el cas?[modifica]

Jo en forme part i la veritat és que com a comunitat és molt més amigable, amb un llenguatge molt menys violent als debats, que d'altres que conec, però no en sabria dir les causes i tampoc sé si influïx en l'alta ratio d'articles per parlant.

També és un projecte unitari del conjunt de la comunitat catalanoparlant, que en altres aspectes està tant fragmentada.[modifica]

En aquest sentit sí que és un exemple d'integració de tota la catalanitat, on tothom si sent còmode, però jo crec que és un reflex del que és la Wikipedia, que s'organitza en base a llengües i cultures i no per fronteres, i que facilita crear dinàmiques com la que s'ha generat a la Viquipèdia.

Supose que açò és el que hauria de ser normal, però en molts altres casos no és així.


Per quan un Capítol Català de la Wikipedia?[modifica]

Aquest és probablement el punt en què jo estic més en desacord amb la Wikipedia. No aconseguisc entendre perquè, si el projecte s'organitza en torn a comunitats culturals, els Capítols territorials [organitzacions físiques] han de seguir criteris estatals.

Puc arribar a acceptar que el procés de creació de Capítols seguisca una formalitat i un control perquè ningú se'l puga fer a mida, però em fa bullir la sang que la comunitat catalanoparlant no puga tenir un capítol propi únicament perquè no pertany a un estat i perquè la persona encarregada dels capítols siga francesa i tinga ves a saber quin tipus de prejudicis ideològics.

El més lògic seria que si la Wikipedia s'estructura en llengües, cada comunitat lingüística tingués certa flexibilitat a l'hora de decidir de quin tipus d'organització vol dotar-se.

Publicat a Directa