Usuari:ESM/WikiEdu2019/report

De Amical Wikimedia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En assabentar-me que la Wikimedia + Education Conference 2019 se celebrava a Donostia vaig creure que Amical s'hi havia de fer present. Com que tenia present que en Xavier Dengra també estava realitzant projectes amb universitats li vaig proposar de mirar de presentar quelcom plegats. I com que al congrés hi havia un track que es deia "how we make it happen" vam pensar que seria una bona oportunitat per explicar al món l'estil Amical aplicat als projectes educatius.

Aquesta és la proposta que vam presentar. La proposta ens la van acceptar; però la sol·licitud de beca ens la van denegar i en el seu moment vam exposar-ho als socis, que van expressar que no tenien cap inconvenient en cobrir-nos les despeses de viatge.

5 abril[modifica]

Vam arribar a Donostia al migdia i com que el lloc on es feia el congrés (Tabakalera, un centre cultural enorme i molt modern i vistós) estava just al costat de l'estació de trens, vam anar a registrar-nos. Allà ens trobaríem en Xabier Cañas i l'Edurne, la vam fer petar un momentet i nosaltres vam continuar cap al lloc on dormíem.

Un cop instal·lats i fet el preceptiu passeig per la zona antiga de la ciutat i la platja de la Kontxa, el sarau arrencava a la sala de plens de l'ajuntament, mentre a fora plovia.

Benvinguda institucional[modifica]

  • Miren Azkarate (regidora de cultura)
  • Birgen Zupiria (cap del departament de cultura del goven basc)
  • Xabier Armendáriz (president del grup d'usuaris bascos)

Va ser una benvinguda institucional a l'ús. Tots tres se'ns van adreçar en euskera (hi havia traducció simultània, com tamé n'hi va haver a totes les sessions del cap de setmana on membres del grup d'usuaris bascos feien presentacions)

Keynote inaugural: Beyond information. Deep learning with digital content[modifica]

La ponència inaugural fou a càrrec de Mary Burns, algú que jo no tenia gens controlat però que té una llarga trajectòria en el món educatiu i treballa per a que els professors (amb l'ajuda de la tecnologia) aconsegueixin que els seus alumnes adquireixin un coneixement més profund i crític. Després de fer-nos reflexionar sobre com d'important és el factor vivencial en l'aprenentatge i l'adquisició d'experteses, posa de manifest que encara es tiba molt de classe magistral per transmetre coneixements: la informció que es transmet és valuosa, però el format no funciona. I és aquí on ella introdueix tot el tema digital per millorar la transmissió de coneixements de docents a alumnes i aconseguir que aquests tinguin un aprenentatge significatiu, critic, profund.

Va acabar la xerrada amb un parell d'exemples, potser molt banals, però al cap i a la fi era una keynote per obrir el meló i convidar a pensar-hi. Crec que va acomplir molt bé la missió de captr l'interès i ser "inspiring".

Minuts musicals[modifica]

En acabar la sessió de benvinguda es va servir el sopar a peu dret a la sala de plens mateix. Pintxos bonics i bons, cambrers amb safates amunt i avall, i gent amb ganes de xerrar.

La primera gent amb qui vaig interactuar eren part del desembarcament de WM-ES (9 persones!) al congrés. Vaig conèixer l'Elena (crec que és la secretària de wM-ES) i el Gregorio, un usuri gallec, i de fet, abans de començar la benvinguda ja vam veure'ns un moment amb en Santi (Millars), en Rubén Ojeda (Rodelar) i el mític Adrián (Esteveo), però la millor conversa va ser la que vaig tenir a continuació.

Vaig conèixer la Laurie Bridges, una bibliotecària de la universitat d'Oregon, que resulta que la seva companya de feina és catalana i aquest estiu té previst venir a Barcelona (i a Madrid) a fer un estudi sobre Viquipèdia i biblioteques (amb biblioteques universitàries), perquè pel que es veu és personal de la biblioteca de la universitat d'Oregon però no és PAS, sinó PDI, i ha de fer recerca i publicar-la. Li vaig dir si tindria algun inconvenient si l'acompanyéssim i em va dir que li encantaria. Crec que és una gran oportunitat i hem quedat que seguirem en contacte. no ho hauríem de desaprofitar.

I mentre ja estàvem de chit-chat amb la Laurie, va passar pel nostre costat la Mary Burns (la de la keynote inaugural) i vaig aprofitar per dir-li que havia gaudit molt, que havia estat molt inspiring, i vam començar a parlar, bàsicament de la qüestió catalana a nivell polític. Es va revelar com una persona interessada i força al corrent del que està passant i tenia un interès genuí en que aborigens com el Xavier (que llavors es va afegir a la conversa) i jo li donéssim el nostre punt de vista sobre el que està passant a casa nostra a nivell polític.

6 abril[modifica]

El dissabte va ser un dia força intens. La jornada va començar a les 9:30 del matí i no vam tocar el llit fins les 2 de la matinada.

Keynote: Katherine Maher[modifica]

La primera sessió plenària del dia fou a càrrec de la Katherine Maher. Partint novament d'una reflexió sobre com hem estat educats i quina educació hem rebut, va posar sobre la taula la importància i el potencial (constructiu i destructiu, alliberador i repressiu) que té l'educació, que és un gran indicador de quins són els valors de la societat que la impulsa i en vetlla.

Llavors va fer menció als "Sustainable Development Goals" (SDG) de cara al 2030, i el 4t SDG és justament el que cerca proporcionar una educació de qualitat a tothom. I ja que parlem del 2030, ho vincula amb l'estrratègia 2030 del moviment, on el tema de "knowledge equity" està tenint molta importància. Què entendríem per knowledge equity? Es podria definir com l'intent efectiu de reduir biaixos i zones fosques, cercant que el coneixement realment sigui complet i de tothom per a tothom. Per tal d'aconseguir-ho cal superar les barreres que impedeixen tant l'accés com a contribució de la gent al coneixement lliure, una missió que no podem afrontar en solitari.

Seguidament, va parlar del poder de la Viquipèdia com a eina educativa, amb una gran capacitat per donar respostes a realitats molt diverses (Open learning as a foundation of educational equity). Tanmateix, hi ha forats i mancances: un 40% de la població mundial és educada en una llengua que no parla o no entén. Això no és només una salvatjada a nivell d'educació, sinó també a nivell de connexions culturals profundes. Quan cal renunciar a la llengua pròpia en l'àmbit educatiu, hi ha alguna cosa que falla i que convindria resoldre amb urgència. En aquest sentit va traure a relluir diversos exemples (com el del grup d'usuaris bascos, per exemple, però també va fer menció al que ara s'està fent a Noruega, que per la llista es va comentar que tenia tota la pinta d'un paid editing claríssim però que ella ho va presentar des d'un punt de vista completament diferent, on els implicats no editaven sinó que feien tasques més aviat d'advocacy i de discurs. Seria interessant aclarir aquest detall)

La keynote es va tancar amb una ronda de preguntes. En Pappa va preguntar com es podia fer arribar a les altes esferes aquestes històries d'èxit i projectes enlluernadors que es presenten a les keynotes que obren aquesta mena d'esdeveniments. Se li va respondre fent menció al Dashboard i a les Office Hours de l'equip d'educació, demanant que la gent activament expliqui el que fa. És un detall que sempre m'ha fet gràcia en aquests contextos: "expliqueu-nos què feu". Per què no t'interesses, vas a cercar directament a les comunitats i els ho preguntes directament? Porta feina, però potser així obtindries una resposta millor i més representativa que fent crides. Hi ha molta gent que continua pensant que el que fa no és tan remarcable, o senzillament no té disponibilitat per explicar-ho tot responent a crides aleatòries.

Challenges of growing communities : Make Wikipedia trustworthy to the educators[modifica]

Tenia força interès en aquesta xerrada (el títol era tremendament llaminer) però en vaig sortir un pèl desencisada. La persona que l'havia de fer va fallar i la presentació la va fer l'Afifa Afrin de Wikimedia Bangladesh com a substituta i tot va desembocar en una explicació molt plana de la realitat sobre l'ús i lectures de la Viquipèdia a Bangladesh. La cosa és que des de Wikimedia Bangladesh es va intentar contactar amb centres educatius per introduir-los en l'ús i edició de la Viquipèdia i des dels òrgans de govern se'ls va negar l'accés tot arumentant que no es recomanava l'ús de la Viquipèdia en llengia bangla als alumnes. El propi sistema educatiu girava l'esquena a la llengua materna de la seva població escolar!

Davant d'aquesta realitat i intentant cercar vies de solució es va dur a terme una enquesta entre el professorat per tal de saber per què rebutjaven la viquipèdia en bangla i fins a quin punt els resultava (o no) un projecte confiable. Els resultats suggerien que l'experiència d'ús de la viquipèdia en bangla era molt diversa però tendia a ser negativa, i de fet hi havia professors que ni sabien que existia una Viquipèdia en la seva llengua materna (!) i tibaven de la Viquipèdia en anglès, que sí que els sembla de confiança. La xerrada va ser bàsicament un repaset a la situació, els resultats de l'enqiesta i idees molt preliminars i poc profundes sobre cap a on tendir (calen mes especialistes, calen activitats col·laboratives amb universitats, etc.). Com a dada complementària, la llenua bangla té uns 200 milions de parlants, i la Viquipèdia en bangla té 850 editors actius i uns 63.000 articles.

Idazlezainak: writers guards[modifica]

Aquesta presentació va anar a càrrec de l'Aitzol i la Mertxe. L'Aitzol és membre del grup d'usuaris bascos i la Mertxe també, però a més la Mertxe és bibliotecària d'una biblioteca de Donostia. Essencialment van presentar el seu projecte de bibliowikis, clarament inspirat en el nostre (tal com van manifestar obertament) i impulsat gràcies a que Donosti va ser capital europea de la cultura l'any 2016.

Partint de la idea que en basc, un bibliotecari és un "guardià dels llibres", van decidir que també podien ser els "guardians dels escriptors", i el seu projecte de bibliowikis està centrat en la literatura (infantil, juvenil i per a adults) en llengua basca. La cosa és que el projecte es limita a les biblioteques de Donostia (7 bibliteques + Donostia Kultura + Koldo Mitxelena, uns 15 bibliotecaris en total). Cada any fan una publicació física de la feina feta i tenen una exposició itinerant que explica el projecte. Han aconseguit que el projecte sigui autosuficient, però ara el repte és anar més enllà de Donostia i aconseguir implicar gent nova.

Bàsicament, el que fan és trobar-se cada divendres un parell d'hores per treballar diversos autors i els articles relacionats amb ells i la seva obra a la Viquipèdia. També ofereixen formació en diversos temes viquipedils dos cops al mes. Llavors, un detall molt interessant és que treballenn cara a cara amb els escriptors, traductors, il·lustrrdors, editors, etc i els presenten el projecte tot aprofitant presentacions de llibres, per exemple. A més, també fomenten la traducció d'articles sobre literatura basca a diversos idiomes (almenys en castellà i en anglès). El resultat del contacte directe amb els autors i creadors és prou notable, ja que han dedicat molt esforç en enregistrar la veu dels autors, ja sigui llegint parts de la seva obra o bé fent declaracions durant una entrevista, i llavors tot aquest material també es carrega a Commons i s'utilitza per il·lustrar els articles. Aquest últim detall em va semblar molt interessant i relativament fàcil de replicar amb les nostres bibliowikis.

A qualitative study on the use of Wikipedia as a way to understand the perception of secondary school students about citizenship[modifica]

Dues investigadores de la Universitat del País Basc presenten una recerca que encara està duent-se a terme amb 12 escoles de Guipúscoa (uns 300 alumnes en total) sobre quina percepció tenen els infants de la província de les idees de ciutadania i participació. La cosa és que des del govern de Guipúscoa s'han seleccionat 13 conceptes clau que ajuden a generar la idea de ciutadania (governança, economia, sostenibilitat, etc) i el que s'ha fet ha estat anar a les escoles i fer un doble treball.

Per una banda, es demana als alumnes que en petit grup treballin cadascun dels conceptes, que cerquin una definició i la reelaborin o l'afinin segons la informació que apleguen a partir de la recerca bibliogràfica. Com que els alumnes el que normalment fan quan se'ls encarreguen aquestes tasques és buscar a la Viquipèdia i sovint aquestes definicions o bé no existeixen en euskera o bé són insufcients, la intenció final de tot plegat és que un cop generada la definició satisfactòria, aquesta sigui afegida (o modificada) a la Viquipèdia en euskera (o sigui, que a les escoles es treballen les 4 primeres línies dels articles, les que expliquen "què és" l'objecte del que tracta l'article. Em va semblar una aproximació molt interessant al treball que es podria fer a nivell d'educació secundària).

De l'altra, les investigadores han comparat les definicions dels conceptes treballats a la Viquipèdia abans i després del projecte i, a més, van enregistrar cadascuna de les converses dels petits grups que participen d'aquest projecte i han fet un anàlisi de les paraules que els infants empren per definir els conceptes que treballaven. Aquest anàlisi ha posat de manifest de manera sorprenent de quina manera els infants entenen idees com economia, llengua basca, envelliment o d'altres, i quines reflexions hi fan al respecte. Van presentar núvols de paraules i la cosa era tremendament curiosa.

Finalment, van tancar la seva intervenció amb una reflexió sobre l'efecte que tenia l'existència (o no) dels conceptes treballats a la Viquipèdia en basc entre els alumnes que participaven en aquest projecte: si el concepte ja existia a la Viquipèdia podia proporcionar una comprensió gairebé instantània del que significava, de tal manera que els alumnes no tenien el neguit d'aprofundir-hi més; mentre que si les definicions no existien a la Viquipèdia en basc sembla que els alumnes tenen un punt més de creativitat i inquietud per conèxer, de tal manera que s'obren portes molt interessants per experiències educatives significatives en aquests contextos.

Applying new editor experiences research to taiwanese students via face to face interview[modifica]

Aquesta presentació va anar a càrrec d'una treballadora de Wikimedia Taiwan amb qui havíem parlat breument durant la keynote inaugural del primer dia i bé, per ser quelcom que sorgeix d'un treball d'algú que és un professional al servei d'un chapter, em va semblar una mica pobre, però potser em vaig perdre alguna cosa perquè segons com costava seguir-li l'explicació.

Va presentar una recerca realitzada l'any passat com un intent d'adreçar la situació que l'experiència dels estudiants en projectes educatius en l'àmbit de la Viquipèdia era molt millorable (comunicació molt unidireccional i amb molt poca retenció de participants més enllà de la realització del projecte). El que volia destacar era la metodologia d'aquesta recerca (design research), basada en entrevistes personals amb alumnes que havien participat en aquests projectes per tal de detectar milor les mancances i millorar-ne l'engagement. El que no vaig acabar d'entendre és que tan sols es van realitzar 6 entrevistes, que crec que és poc representatiu.

Wiki way of profound knowledge[modifica]

Aquesta presentació va anar a càrrec d'una representant de Wikimedia Armenia, amb qui ja havia coincidit a la Wikimania que es va celebrar a Esino Lario i on vaig comentar que el que en aquell moment va explicar (els Wikiclubs que havien estat implantant arreu d'Armènia) era molt interessant però que el seu domini més aviat escàs de l'anglès o les dificultats per parlar en públic no jugaven al seu favor. En aquest cas va passar una cosa semblant.

Va presentar la Viquipèdia com una plataforma útil per adquirir un coneixement més profund i captar l'atenció dels alumnes per a que es concentrin en adquirir més i millors coneixements sobre un tema. Llavors va presentar un projecte que ve a ser un salt endavant dels Wikiclubs desenvolupats anys enrere.

L'escenari és una escola d'una zona rural d'Armènia on ja hi havia un Wikiclub ben consolidat. Llavors el que es va fer va ser introduir la Viquipèdia a la classe de biologia, tot barrejant-ho amb un mètode educatiu que es diu flipped classroom (crec que és aquest). La cosa és que els alumnes preparen la matèria del currículum de l'assignatura a base d'elaborar i millorar articles de la Viquipèdia, que normalment arrenquen de traduccions de la Viquipèdia en rus, perquè a les zones rurals d'Armènia la llengua que predomina és el rus (!). Com que els alumnes havien d'explicar la lliçó (o una part, o un concepte concret) als seus companys adquirien un coneixement més profund de la matèria, fixant-la millor. A més, sembla que la canalla ha respost molt positivament i que els puja l'autoestima veure que a la Viquipèdia hi ha més informació que als seus llibres de text, i que està a les seves mans fer coses semblants. La cosa sembla que els funciona, i algú a Nagorni Karabath ho ha començat a fer per la seva banda en assabentar-se del desplegament d'aquesta modalitat d'ensenyament-aprenentatge.

En un altre ordre de coses, també va comentar que s'ofereix una formació sobre temes viquipedils de 5 dies de durada als professors, i que n'hi ha que aprenen sobre la Viquipèdia i els seus projectes germans anant també als Wikiclubs on van els seus alumnes.

Wikipedia at the University, Wikimedia Argentina Project[modifica]

Dues representants de Wikimedia Argentina van presentar el seu model de treball amb universitats. Té força punts de contacte amb el nostre a nivell de forma, per bé que el contacte amb el professorat ells el canalitzen a través d'una crida oberta (de l'estil "vols fer un projecte amb la Viquipèdia? Apunta't aquí"), ofereixen una certa formació als professors interessats i acompanyen també de manera molt propera als estudiants. Bàsicament, això. Pel número de gent a la sala hi havia molt interès en veure com ho feien.

Basque Education Program: what have we done so far[modifica]

El Galder, l'alliberat del grup d'usuaris bascos, va explicar què havien estat fent en entorns educatius fins aquell moment. La seva explicació partia del concepte "Auzolan", que es podria entendre com un treball comunitari posat a disposició del bé comú. Un concepte similar al d'Auzolan seria el concepte Ubuntu, per si us resulta més familiar. Per una altra banda, a la introducció també va fer la reflexio que la presència de la llengua basca als projectes Wikimedia pot ajudar a la seva supervivència, mentre que la seva absència segur que ajudarà a la seva desaparició.

En tot cas, va presentar el projecte que estan duent a terme amb la població escolar, que a mi em va resultar especialment atractiu per dos aspectes. Per una banda, van fer una tria (manual i en col·laboració amb el departament d'educació) dels "articles que la Viquipèdia en basc hauria de tenir" d'acord als continguts dels currículums de cada matèria. Crec que l'eina que ha desenvolupat en Marc Miquel (el cultural observatory) potser els hauria resultat de gran utilitat, però segurament no existia quan van fer la llista d'articles que caldria treballar. D'altra banda, també em va resultar atractiu perquè utilitzen el sistema ORES per fer una valoració (ni que sigui inicial) sobre l'estat dels articles seleccionats, de tal manera que també serveixen de guia i ajuden als participants a triar quin article pot tenir més marge de millora i on intervenir-hi pot resultar més beneficiós. A tal de curiositat, la presència de l'ORES en aquest projecte ha fet que els participants s'ho prenguin com una competició i s'esforcin per millorar la valoració que va l'ORES de les seves aportacions, de tal manera que de manera involuntària s'ha estimulat als participants a fer edicions de qualitat.

Aquest va ser el projecte al qual va dedicar més estona de la seva intervenció, però també va parlar de la Txikipedia i de concursos mensuals molt similars al nostre Pescar o viquiestirada.

Eduwiki and the Amical way: a volunteer-driven model[modifica]

Les nostres diapositives

Aquesta va ser la nostra estoneta de glòria. En Xavier i servidora de vostès vam explicar a qui ens va voler escoltar (entre ells la bibliotecària d'Oregon que vaig conèixer el primer dia, gent de WM-ES, membres del user group basc i gent de comunitats emergents; crec que la LiAnna Davis de la WikiEdu Foundation també hi era però no ho sé del cert) com fem les coses amb les universitats, que ja tenim 10 anys d'experiència en el tema. Essencialment vam reivindicar molt la tasca voluntària, que cal que torni a ocupar una posició central a l'univers Wikimedia.

How to scale your education program while keeping a focus on equity[modifica]

Vaig assistir a aquest taller, a càrrec de la LiAnna de la WikiEdu Foundation. Il·lusa de mi, pensava que em donarien tips & tricks per escalar projectes, però la cosa no va anar ben bé aixi. Essencialmet va presentar una eina (un dashboard) que utilitzen a la WikiEdu Foundation per gestionar els projectes que es realitzen en l'àmbit educatiu (universitats, principalment) dels Estats Units i el Canadà, i diria que la Viquipèdia en anglès és el seu hàbitat natural.

Llavors, ens va explicar que havien fet un mapatge de processos per identificar punts febles i colls d'ampolla, i llavors van dissenyar la dashboard que ara utilitzen. Bàsicament, i en la línia de les crides obertes que Wikimedia Argentina feia pels seus projectes, es dediquen a captar professors a qui pot interessar fer un projecte amb la Viquipèdia a les seves classes entre la gent que va als congressos anuals que se celebren als Estats Units sobre diverses disciplines i àrees de coneixement. Munten un estand allà, els expliquen per sobre el que fan i recopilen adreces de correu de professors que poden estar interessats, així com altres dades (disciplina, com s'ha contactat, etc.). I tot això ho carreguen a un programa que es diu Salesforce (de màrqueting) i des d'allà els fan arribar diverses campanyes per correu electrònic, animant-los a engegar un projecte on els seus alumnes editin la Viquipèdia.

Els profes que mosseguen l'ham són dirigits a la dashboard que he anat mencionant i des d'allà i a base de respondre preguntes, la dashboard dissenya la pàgina del projecte a la Viquipèdia i els ho deixa tot afilerat per a que els alumnes comencin a treballar. Es pot donar el cas que el professor no tingui cap altre contacte amb la Viquipèdia que l'estricament necessari per registrar-se i tenir un nom d'usuari, perquè la resta tot va a través del dashboard i per oAuth. Un cop el projecte està dissenyat i en marxa, treballadors de la WikiEdu Foundation (entre 1 i 3) van fent el seguiment a partir de diversos indicadors que van controlant (s'ha començat a apuntar gent al projecte, una edició ha estat revertida, un article ha estat marcat per esborrar). Bé, ja veieu que la idea que tenen d'escalar projectes no acaba d'ajustar-se amb la que nosaltres considerem sana i sostenible, tenim maneres de pensar diametralment oposades però tots volem avançar en la mateixa direcció.

Arribats al torn de preguntes, se li va preguntar per la retenció d'editors, i va posar de manifest que no es retenen gaires editors, però que el que a ells els interessava retenir eren "bons professors", és a dir, que dissenyaven bons projectes, que tenien bona resposta i que els alumnes generaven poques incidències (ja fossin amb la comunitat o amb els treballadors que els feien el seguiment, és a dir, que els "ocupaven poc temps"). Un plantejament curiós, si més no, però a anys llum de com treballem nosaltres i com ens podem plantejar escalar projectes.

Wikiedu after hours[modifica]

El sopar d'aquell dia va tenir lloc a una sidreria als afores de Donostia, on ens hi van portar en autobús. Un mas idíl·lic amb un camp de pomeres a la vora, just sota un pont de l'autopista. Jo mai havia estat en un lloc així i l'experiència gastronòmica va ser espectacular, però també val a dir que el xoc cultural per alguns participants va ser molt bèstia, i que el col·lectiu no carnívor no va gaudir ni de lluny com la resta.

En tot cas, entre glopets de sidra, vaig poder comentar la jugada amb diversos membres del grup d'usuaris bascos, que repetidament van dir que valoraven molt la feina que havíem fet i que ens prenien com a model, i que "bona part de la culpa" que ells ara estiguin on som és nostra. El seu agraïment era sincer, i personalment m'alegra molt veure que han prosperat, deixant de banda el tema del suport econòmic desmesurat per part del govern. Som els seus padrins, per dir-ho d'alguna manera, i ells ens ho reconeixeran sempre. També vaig recordar Wikimania a Esino Lario amb un grup d'italians, i vam continuar l'intercanvi i l'estrenyiment de relacions amb diversos membres de WM-ES. La impressió que jo em vaig endur és molt bona, i les tensions que hi hagi pogut haver en un passat crec que ja s'han superat amb escreix. Vaig continuar fent "negocis" amb la Laurie Bridges, i tot menjant nous, formatge i codonyat vaig tenir oportunitat de conèixer la Sherry Antoine, representant del user group AfroCROWD. Aquest grup d'usuaris treballa amb gent d'ascendència africana per tal de cobrir el biaix de black history, pensament colonitzat, llengües minoritzades, etc. i em va dir que tenia un contacte a Barcelona. Vaig pensar que seria una gran oportunitat per connectar amb un col·lectiu amb el que juraria que mai no hem tingut ocasió de treballar, així que em va donar la seva targeta i miraré de fer seguiment, a veure si surt alguna cosa de bo.

En sortir de la sidreria plovia a bots i barrals, però quan vam baixar de l'autobús al centre de Donostia ja havia parat de ploure, així que una colleta vam decidir anar a rematar la jornada a un local que havien recomanat des de l'organització. El col·lectiu llatinoamericà es va marcar uns bailoteos importants però no patiu, que no vam cremar la nit. Quan ja retiràvem vam fer una parada tècnica a la porta del local, on vam estar comentant la jugada (nivell viquiWTF) amb gent de WM-ES i el user group basc.


6 d'abril[modifica]

Plenari[modifica]

El dia es va iniciar amb una sessió plenària dedicada a estratègia sobre wikimedia i educació. Com ja ha comentat en Xavier al seu report, ens vam sentir força decebuts. Va ser una oportunitat perduda per part de la Foundation i de la gent que en principi es responsabilitza d'aquest sector per mostrar-se i causar una bona impressió. Vaig tenir la sensació que era una sessió de farciment, molt pobre en general, on vam acabar l'Ester Bonet, en Xavier i jo fent un diagrama insistint en retornar el voluntariat al centre de l'acció viquimedista, sigui a l'àmbit educatiu o allà on sigui.

Wiki ambassador. Undercover Wikimedian at university[modifica]

Aquesta xerrada va anar a càrrec de Miljan Simonović, un representant de Wikimedia Serbia. Jo hi tenia força interès per pescar noves idees sobre com consolidar la presència de la viquipèdia i els viquipedistes actius a la universitat.

A Sèrbia ara tenen 9 wiki ambassadors a diverses universitats per transmetre als estudiants com s'editen la Viquipèdia i els seus projectes germans, i es va explicar el procés de generació d'aquesta figura fins al temps present. La idea és que aquests ambaixadors siguin alumnes de les mateixes facultats, un plantejament força obvi però plagat de riscos, ja que és gairebé inevitable que un estudiant redueixi notablement la vida viquipedista quan té pics de feina o exàmens, és una figura que es renova cíclicament i, a més, no tots els wiki ambassadors ho són al llarg de tota la carrera. Per tal de facilitar-los l'experiència han elaborat un manual amb instruccions, indicacions i idees per resoldre possibles entrebancs que es puguin trobar mentre desenvolupen la seva tasca. A més, cada estiu organitzen una formació (5 dies) sobre Viquipèdia i projectes Wikimedia entre la població jove per tal de proporcionar-los eines i competències (comunicació, negociació, propostes de projectex, etc) que facilitin el sorgiment de wiki ambassadors.

Al torn de preguntes es va comentar que també tenen la figura del wikistudent, l'alumne que edita la Viquipèdia com una activitat formativa que li reporta crèdits. També es va dir que Wikimedia Serbia té un treballador dedicat a tasques vinculades al sector educatiu i que això dels wiki ambassadors no està recolzat per cap conveni amb les universitats, un gest que té aquest punt de guerrilla del "be bold" però que els preocupa pels riscos que comporta, i que estan treballant per millorar-ho.

How to get subject matter experts to click the edit button[modifica]

Aquesta xerrada també va anar a càrrec de la LiAnna Davis de la Wikiedu Foundation, i presentava un programa d'aquesta entitat per incorporar experts en diverses matèries a l'edició activa de la Viquipèdia. Un cop identificats els principals arguments que s'esgrimeixen des del món acadèmic pel que fa a les seves resitències a l'hora de participar activament de la Viquipèdia i els seus projectes germans (conflictes d'interessos, editar la Viquipèdia no és un mèrit valorat al món acadèmic, la Viquipèdia és un lloc de divulgació i no de recerca, etc), es va dissenyar una formació (professional development plan) de 12 setmanes sobre com editar i participar activament en aquests entorns. El curs consisteix bàsicament en una videoconferència setmanal i en debats i converses a través de Slack, amb l'objectiu que els participants ampliïn dos articles significatius del seu camps d'expertesa que reben moltes visites però que tenen molt marge de millora.

La primera edició d'aquest curs va tenir lloc al primer trimestre de 2018, i fins al temps present han format unes 200 persones. Aquest curs és de pagament i s'emet una certificació a qui el supera. La LiAnna va presentar una relació de lliçons apreses i reptes a afrontar, que us espigolo aquí perquè serà més clar que no pas redactat en forma de text corregut:

Lliçons apreses
  • 12 setmanes de curs és la durada ideal
  • Els grups que millor funcionen són els que tenen entre 5 i 15 persones, de disciplines afins. Les converses són més riques d'aquesta manera
  • Ser clar amb les instruccions, els tempos i la dedicació requerida per cada tasca del curs. Com més clars, més amics
  • Com que funciona per vídeoconferència, trobar la millor hora per fer el curs és complicat i varia segons el grup (això és comprensible en un context com el dels Estats Units, però aquí és difícilment aplicable)
  • Crear grups amb participants de disciplines afins. Les converses són més riques
  • Prendre notes de cada sessió. Ells tenen una persona dedicada a prendre acta de cada sessió
  • Donar a conèixer que hi ha diverses maneres d'introduir-se en l'edició de la Viquipèdia. No hi ha un únic camí ni un únic camí correcte
  • Les anècdotes de les experiències dels participants "fent deures" sovint van conduir a converses molt enriquidores sobre les polítiques de la Viquipèdia
  • Molts participants són editors frustrats, que s'han quedat encallats en alguna part del procés d'"onboarding" i ja tenen un interès previ
  • La retenció d'usuaris no és tan bona com s'esperava en un principi. La gent completa el curs però les edicions es mantenen en el que es pot qualificar com una freqüència esporàdica
Reptes a superar
  • Triar articles que requereixen la participació d'un expert i que justament per això estan infradesenvolupats. Una combinació de l'ORES i el número de visites és molt útil, així com les categories
  • Cal fomentar que els participants presentin el que han fet als seus col·legues i transmetin l'experiència, ja sigui en congressos, jornades o similars. El discurs entre iguals sempre té una major penetració. En aquest sentit es va parlar del wikijournal of science i el wikijournal of humanities
  • Proporcionar certificats que permetin acreditar la formació (a Linkedin, per exemple)
  • Proporcionar explicacions més clares sobre els motius que porten a l'elaboració de determinades polítiques i a la presa de determinats posicionaments a la Viquipèdia

Al torn de preguntes, en Robin (representant de Gal·les) va agafar el fil del fet que el curs sigui de pagament i ho va lligar amb el fet que potser caldria remunerar les edicions dels experts, especialment en el cas de les Viquipèdies en llengües amb pocs parlants. Jo crec que no devia estar prou atenta i no vaig entendre el seu plantejament, perquè creuava moltes de les nostres línies vermelles, però allà va deixar la seva reflexió.

New Dimensions in Wiki Education and Partnerships with AfroCROWD[modifica]

Aquesta era la xerrada de la Sherry Antoine, a qui vaig conèixer la nit abans a la sidreria. AfroCROWD té la seva base d'operacions a Nova York, on se centra en incorporar usuaris (principalment universitaris) d'ascendència africana a la comunitat d'editors, tant en anglès com en les seves llengües maternes, tot reduint biaixos informatius i de contingut a base de traduccions.

Entre els projectes que va comentar em van resultar especialment interessants les "record-a-thons", on el que fan bàsicament és enregistrar història oral. També va dedicar una estona a repassar la tipologia d'esdeveniments que celebren i va subratllar que el treball en equip entre estudiants, on un estudiant viquipedista lidera un grup d'alumnes que treballa monogràficament un tema (i en fan traduccions a diversos idiomes) a ells els funciona molt bé i manté elevats els nivells d'implicació dels participants, sobretot quan el professorat també hi té una implicació activa.

5 years sharing Kiwix, the off-line Wikipedia reader, in West Africa[modifica]

Aquesta va ser la darrera xerrada a la que vaig assistir i és una de les que més em va impactar i amb les que vaig sentir una connexió més intensa. Va anar a càrrec de Gabriel Thullen (User:GastelEtzwane), de WM-CH, un professor d'informàtica d'institut i formador de formadors amb cadira de rodes que volia anar a l'Àfrica a promoure el bàsquet en cadira de rodes i va acabar dedicant-se a escampar "nodes" de Kiwix pel Senegal durant tres anys, amb l'ajuda d'un col·lega seu, també professor, senegalès.

Em va captivar des del minut zero sobretot per l'aire de guerrilla que havia impulsat el projecte: dues persones, no especialistes, amb molt poc finançament extern (de la WMF), desplegant un projecte sensacional. Ens va explicar que va conèixer Kiwix (una eina que permet consultar la viquipèdia sense necessitar connexió a internet que es pot resumir en un disc dur amb la Viquipèdia descarregada a dins) cap al 2013 i que després de fer una prova al seu institut a Suïssa va replicar-la al Marroc i després va fer 3 viatges per fer campanyes "d'instal·lació" de Kiwix al Senegal.

Va explicar la seva experiència al llarg d'aquests anys posant l'accent en les dificultats i reptes que es va trobar. La més destacable és que molts dels ordinadors que hi ha a l'Àfrica encara tenen arquitectura de 32 bits (ara el normal és de 64) i per tant cal utilitzar programari antic, que aquí ja es considera llargament obsolet, i adaptar-ho tot a aquesta realitat. També va explicar les expectatives tan desbordades d'optimisme que tenia al principi i el poc coneixement de la realitat de l'Àfrica rural (manca d'infrastructures, diferències culturals abismals, etc), de tal manera que els tempos que havia previst li van saltar pels aires i va haver de "relaxar" molt la manera de treballar (no tot es podia resoldre amb una visita, calia molta pedagogia entre el professorat per a que el material no es fes fonedís al cap de poc temps, etc.)

També va explicar que el seu col·lega va replicar la iniciativa a Guinea Bissau, quan el van destinar allà amb l'exèrcit. Quan no estava fent maniobres es dedicava a escampar Kiwix. Em va semblar espectacular, què voleu que us digui.

Finalment, va fer una relació de lliçons apreses:

  • A l'Àfrica hi ha força experiència en l'ús d'enciclopèdies fora de línia gràcies a una eina que nosaltres considerem tremendament obsoleta com és l'Encarta
  • És preferible treballar amb materials ajustats al volum d'informació que ocupa el Kiwix.
  • La majoria d'ordinadors que es va trobar estaven equipats amb Windows XP
  • Molt sovint no són els estudiants els que toquen el Kiwix, sinó que és el profe que "fa la demostració", per la manca de recursos i per la gran quantitat de canalla que tenen a classe.
  • No intentis alliçonar. Ells són els professors, no es va allà a dir-los com ensenyar sinó per proporcionar-los una eina

Per rematar la xerrada va fer menció d'un parell d'entitats que fan més o menys el que fa ell:

  • Zédaga: formació de professorat a Benín. Al kit que es facilita als profes en acabar una formació de 4 setmanes hi ha un Kiwix
  • Teachers without borders: utilitzen Kiwix, i de fet fins i tot també ho utilitzen a Suïssa, a zones on hi ha poca cobertura telefònica i on l'accés a internet és pobre.

Al torn de preguntes va sortir la idea que es podia adaptar el Kiwix per a que no fes falta ni un ordinador, utilitzant raspberry pis i televisions, i quan van mencionar que hi havia comunitats prop nostre que potser podrien ser usuàries de Kiwix em va venir al cap que potser a les presons podria interessar. La biblioteca del centre penitenciari de Ponent és força activa i tinc entès que des d'Amical es van fer alguns passos per apropar la Viquipèdia a les presons, així que m'he anotat aquesta idea per mirar si té recorregut i hi podem fer alguna cosa. Al capdavall, la població que està a les presons és un sector al qual no arribem.

Wikipedia, education and the UN Sustainable Development Goals[modifica]

Aquesta sessió em tenia força encuriosida (no hi havia resum ni res penjat a l'horari de la jornada) i bé, el ponent no es va presentar. Es va fer una mica de tertúlia al voltant del tema entre la gent que hi havia a la sala, entre els que hi havia en John Cummings, la Katherine Maher i la Nicole Saad, la senior program manager d'educació de la WMF. La Katherine Maher va parlar de les interseccions entre els Sustainable Development Goals de les Nacions Unides i diversos aspectes del món Wikimedia, i va subratllar que la Wikimania d'aquest any tractaria aquest assumpte. La Nicole Saad va recordar que abans d'aquests Sustainable Development Goals hi havia els objectius del mil·leni, i que pel que fa a educació inicialment es buscava "portar els infants a les aules", mentre que ara ja es va a buscar una educació de qualitat, sense que això signifiqui que tinguem a tots els infants escolaritzats. Un de cada cinc infants del planeta no té cap mena d'accés a l'educació.