Usuari:ESM/Wikimania/2014/report

De Amical Wikimedia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Informació Tl; dr i valoració general al final de la pàgina

Contingut

Prèvia — 7 agost[modifica]

Pretenia arribar a Wikimania a la meitat dels actes inaugurals, però retards amb el transport van fer que arribés a Londres a misses dites (“no me llames ESM, llámame Odisea”). Contra tot pronòstic vaig rebre un correu d’un dels responsables del programa de Wikimania dient-me que la meva proposta de comunicació (molt patillera, per cert) s’havia quedat a les portes de ser seleccionada i em proposava ser suplent en cas que algú fallés. Evidentment, ningú va fallar i no va passar res, però fa gràcia saber que almenys el que fem els interessa una mica.

Dia 1 — 8 agost[modifica]

Open Scolarship I (etherpad)[modifica]

Sessió 1: Free Our Research -Reaching Out to Academics Sessió de debat on es va traure el tema de la relació entre el món acadèmic i la Viquipèdia, i el rol que l’Open Access té en la idea d’expandir els límits del coneixement humà i fer-lo accessible a tothom. Tot i que la majoria dels que estàvem allà estàvem ben familiaritzats amb l’Open Access, pel que es veu és quelcom que cal continuar promovent amb energia sobretot en àmbits fora de les ciències “estrictes”, on el moviment encara té molt camí per recórrer. Entre els comentaris del debat destaco que es va mencionar la reticència dels investigadors a publicar en accés obert allò realment valuós de la seva recerca, perquè el pensament que considera allò publicat en Open Access com quelcom de menys qualitat, quan realment no és així. Un article pot ser peer reviewed i passar tots els processos d’avaluació propis de l’acadèmia i estar lliurement disponible. Ara bé, cal no oblidar el rol que exerceixen els editors en tot plegat. Finalment, també va sortir la qüestió de “i després de l’Open Access, què?”, que donava peu al que es va tractar a la sessió següent.

Sessió 2: Making Open Access References Cited on Wikipedia[modifica]

La sessió va tractar del problema que suposa emprar contingut que està darrere de paywalls (que cal pagar per visualitzar-lo) per referenciar la Viquipèdia. Es va explicar que s’està treballant en un mètode per marcar si una referència conté elements en accés obert, servint-se de metadades per tal de poder-ho enllaçar a wikidata i, des d’allà, iniciar una dinàmica crosswiki. És a dir, aquella referència que estigui en accés obert estaria assenyalada amb un candau taronja obert (el símbol d’Open Access), el text complet es xuclaria a Wikisource, les figures i imatges a Wikimedia Commons i les metadades a Wikidata (de tal manera que es poden fer cerques inverses a l’estil “quants articles de la revista X s’utilitzen com a referència a la Viquipèdia”). En un principi tot això ja es pot dur a terme, però ara cal parlar-ho amb cada comunitat per veure què i com s’implementa, si és que es vol implementar. A mi em va semblar molt interessant.

Workshop II (etherpad)[modifica]

Sessió 1: Growing the Awesome in your Programs[modifica]

Taller on se’ns va presentar i se’ns va fer una demo de Wikimetrics, una eina per prendre mètriques de tota mena de projectes i programes que es duen a terme a la Viquipèdia. A mi aquesta sessió em va enlluernar i em va semblar fantàstica, perquè no coneixia Wikimetrics i durant tot aquest temps he estat prenent mètriques a mà i a cop de full de càlcul. Després de fer una introducció a la importància que tenen les mètriques i estadístiques per poder fer seguiments i valoracions acurades dels projectes, es va parlar dels learning patterns (lloc d’intercanci d’experiències i recursos sobre com elaborar i avaluar projectes a l’evaluation portal de Meta), es va explicar que se serveixen de Google Forms per fer tasques de seguiment amb els usuaris (molt importants) i es van detallar elements que convindria tenir en compte a l’hora de valorar un projecte o programa (ells en diuen programa al que nosaltres anomenem projectes que van més allà d’esdeveniments únics o puntuals):

  • Seguiment previ. Basics de què i quan es duu a terme el projecte:
  • Inputs (recursos tangibles i intangibles): temps disponible, pressupost, altres recursos disponibles
  • Outputs (millores directes que s’espera obtenir): activitats a realitzar, participants i voluntaris potencials, hores invertides, productes resultants
  • Seguiment
  • Resultats a curt termini: coneixement i habilitats adquirits per part dels participants, si els participants es queden com a editors, qualitat dels continguts elaborats, ús d’imatges…
  • Outputs a llarg termini: impacte i efecte sobre el que el programa tenia intenció de millorar o canviar

Sessió 2: Using Wikimetrics[modifica]

Wikimetrics és una aplicació força senzilla d’utilitzar un cop s’entén el flux de treball: primer cal crear cohorts (grups d’usuaris que es vol analitzar: classes d’alumnes a la universitat, participants d’un viquiprojecte, etc.) i després definir quines dades es volen obtenir. És tremendament versàtil, i et pot proporcionar des del número d’edicions fins a recomptes de bits afegits i trets durant un periode de temps determinat, fotos carregades, categories utilitzades, etc. A part, es poden programar els informes, i fer-los recurrents i establir que estiguin públicament disponibles o no, entre altres paràmetres. A mi em va semblar una passada i crec que em serà molt útil d’ara endavant. No sabeu el temps que he arribat a passar revisant historials d’articles que formen part de viquiprojectes i fent sumes i restes. És una eina molt prometedora.

Education III (etherpad)[modifica]

Sessió 1: Ask the Wiki Education Foundation[modifica]

Sessió de presentació del Wikipedia Education Program, que bàsicament és el que hem estat fent nosaltres a les universitats sense tanta estructura ni parafernàlia. Pel que es veu, els projectes en l’àmbit educatiu a la Viquipèdia han pres tal cos que s’ha creat un ens nou, la Wiki Education Foundation, un nou punt de trobada per la gent que es dedica a fer projectes que posen en contacte l’univers de la Viquipèdia i l’àmbit educatiu. De les coses que m’emporto de la xerrada hi ha l’extensió Education de MediaWiki, una eina que ens pot resultar útil per gestionar els projectes que fem en entorns educatius i facilitar la implicació del professorat en tot plegat, ja que proporciona eines que recorden vagament als campus virtuals i dóna més sensació de control.

Sessió 2: Wikipedia Education Cooperative Panel[modifica]

Presentació del Wikipedia Education Program Collaborative, un grup de gent que lidera i vetlla els viquiprojectes que es desenvolupen en l’àmbit educatiu que es va formar a Praga aquest mateix any i del qual en som membres fundadors. Essencialment és un punt de trobada per saber què es fa, qui ho fa, com ho fa, què funciona i què no funciona a nivell de viquiprojectes en l’àmbit educatiu. A més, la pàgina que tenen a Outreach està farcida de recursos i informació (abans força més desperdigada per totes les viquipèdies) que nosaltres hauríem d’actualitzar perquè a nivell de la Viquipèdia en català només es menciona Viquifabricació, Viquiescoles i Viquimodernisme.

Sessió 3: 7 Biggest Mistakes the Wikipedia Education Program Has Made -and What We’ve Learned From Them[modifica]

Sessió a càrrec de la LiAnna Davis, que ens va contactar al Kippelboy i a mi molt interessada pel que havíem fet a Viquimodernisme. El títol és prou revelador, va fer una llista de 7 errors (i 7 mesures correctores) comuns en la gestió i desenvolupament de viquiprojectes en l’àmbit educatiu. Dic comuns perquè “been there, done that, got the T-shirt and the mug”. Va anar bé per veure que coincidim en força aspectes i que hi ha un munt de gent que fa viquiprojectes en entorns educatius, però res més. Errors que va llistar:

  • Infravalorar (o sobreestimar) la capacitat redactora dels participants
  • Permetre que els professors només es relacionin amb els participants i els voluntaris del projecte via google docs o correu electrònic (recomana fer una pàgina del projecte i utilitzar l’extensió Education de MediaWiki)
  • Treballar amb classes molt nombroses
  • Donar llibertat absoluta al professor respecte al tipus de treball que demana als alumnes (recordar que estem fent una enciclopèdia, no tasques d’anàlisi propi, per exemple)
  • Demanar als participants que participin en una llengua en la que no són prou competents
  • Malgrat tot, es continua plagiant. Molt.
  • No considerar que hi poden haver imprevistos

Workshop IV (etherpad)[modifica]

Sessió 1: Best practices for the evaluation of Glam-wiki cooperations[modifica]

En Jonathan Cardy (Wikimedia UK), en Maarten Brinkerink (Nederlands Institute for Sound and Vision, OpenCultuurData), la Dorothy (viquipedista resident del consorci de biblioteques de Nva York) i la Lili Iliev (Wikimedia Deutschland) van presentar ràpidament com avaluen les col·laboracions GLAMwiki. Essencialment, WM UK fa un seguiment i avalua totes les fases d’aquestes col·laboracions (perquè hi tenen pressupost destinat i només per justificar despeses ja cal fer aquestes tasques); en Brinkerink explica que des d’OpenCultuurData es treballa per posar en contacte el sector cultural i el moviment Open Data, i que fan anàlisis d’impacte de l’obertura de dades i continguts a la cultura holandesa. Remarca que els GLAM rarament s’autoavaluen, i que realment les dades que ells obtenen quan prenen mètriques (sobre què passa quan s’obre una col·lecció digital al públic, per exemple) serveixen al Ministeri de Cultura holandès per prendre decisions sobre línies de finançament a iniciatives de patrimoni digital. Per la seva part la WiR del consorci de biblioteques de NY explica que com que no havia estat col·laborant amb una institució en concret s’havia trobat amb problemes a l’hora de fer reports i prendre mètriques, perquè era força complex, remarcant que cada WiR fa les estadístiques de seguiment com millor li sembla, i que potser convindria definir-ho més. A més, també assenyala que hi ha una certa diferència d’expectatives entre el que la institució espera d’una col·laboració GLAMwiki i el que n’espera la comunitat o la Fundació Wikimedia. Finalment, la Lili Iliev explica que des de WM DE tenen molt interès en fer sostenibles les relacions GLAMwiki, per tal de tenir un efecte irradiant i generar models. Del que va dir en destaco que a WM DE van fer una enquesta a la comunitat per tal de veure projectes i col·laboracions potencials (posant en un mapa el que alguns oferien i els altres demanaven hi havia punts de contacte potencialment profitosos).

Sessió 2: Workshop -Main Challenges in GLAMwiki Evaluation[modifica]

Treball en petits grups sobre problemàtiques exposades durant la sessió anterior. M’hi vaig sentir força a gust però el mètode de treball que van proposar no em va acabar de convèncer gaire, no van sortir idees especialment interessants sobre com afrontar algunes problemàtiques. Jo estava al grup que havia de tractar la diferència d’expectatives entre institucions/comunitat/WMF davant un projecte GLAMwiki i tampoc en vaig traure tant suc.

After-hours: el piromusical[modifica]

Després del sopar i les cerveses de rigor amb la colla de catalanoparlants que rondàvem per Wikimania, quan tot just m’havia posat dins del llit, es va disparar l’alarma d’incendis de l’edifici on dormia. Tenint en compte que mai havia experimentat això, em vaig endur un bon ensurt pensant que havia fet alguna cosa que havia disparat l’alarma. En cinc minuts l’edifici es va buidar (tots al carrer en pijama, amuntegant-nos en portals perquè plovia i feia vent) i poc temps després ja hi havia dos camions de bombers a la porta. Total, falsa alarma i un quart d’hora després que es disparés l’alarma ja estava planxant l’orella.

Dia 2 — 9 agost[modifica]

Diversity I (etherpad)[modifica]

Sessió 1: Zero-cost strategies for Wikimedia outreach[modifica]

Sessió a càrrec de Netha Hussain, de Wikimedia India, on presentava propostes de projectes de baix cost per difondre el coneixement, l’ús i l’edició de la Viquipèdia a la Índia. Entenc que el context no és equiparable, però estem fent coses molt similars i la sessió no em va aportar pràcticament res de nou. Propostes de baix cost que va mencionar:

  • Viquimaratons (temàtiques, preferiblement en cap de setmana)
  • Featured Wikipedian of the Month (a partir d’una selecció 12 perfils diversos d’editors de la * Viquipèdia se’n presenta un cada mes, sobretot a través de mail i social media. Tenen pendent definir clarament els criteris de selecció)
  • Tallers d’edició i xerrades

Coses que els van funcionar:

  • Viquimarató (4 idiomes, 67 participants, 251 articles nous)
  • Ressò a la premsa
  • Participació d’editors i usuaris novells
  • Suport institucional

Coses que no els van funcionar:

  • Taller d’edició a través del xat
  • Intentar contactar i fer coses plegats amb totes les comunitats lingüístiques de la Índia a la vegada

Idees de futur:

  • Marató d’etiquetatge a Wikidata
  • Viquitrobada/Wikiparty
  • Marató de traduccions
  • Adopt-a-biography

Sessió 2: Wikipedia Goes Viral: Experiments in Social Media[modifica]

El que jo m’esperava que fos una taula rodona on s’expliquessin estratègies a nivell de social media per promoure el coneixement, l’ús i la participació en projectes Wikimedia va ser un fail molt gran. No en vaig traure res, més que descobrir com s’ho fan a la Xina per promoure la Viquipèdia emprant una xarxa social alternativa a Twitter, que allà és objecte de censura. Sessió 3: Creative Ways to Alienate Women Online: A How-to Guide for Wikipedians El sarcasme del títol es va mantenir al llarg de tota la sessió i a mi em va costar una mica entrar-hi i seguir-ho, però va ser una sessió força amena on es va presentar una llista amb els 9 passos/actituds/tòpics que s’han emprat al llarg dels anys per menystenir la tasca de les dones a la Viquipèdia. En el cas anglès, es calcula que hi ha un 16% d’editors que són dones, i tan sols modulant les actituds i tenint posicionaments positius de cara al bé comú i la missió de tot plegat probablement el percentatge de dones editores es podria incrementar fàcilment. La sessió es va finalitzar presentant la “cara B” d’aquests tòpics, una llista de 9 “best practices” per generar un bon ambient a la Viquipèdia, no només per aconseguir que les dones s’hi sentin més còmodes.

GLAM III (etherpad)[modifica]

Sessió 1: Promoting OpenGLAM -Exchange of Experiences and Best Practices[modifica]

Presentació de diversos casos d’èxit de projectes GLAM que van més enllà de la col·laboració amb la Viquipèdia, sinó que contemplen obertura de col·leccions i dades, etc. Destaco especialment el projecte Coding da Vinci que es va fer a Alemanya (vaig anar a una altra sessió on en van parlar amb detall), i l’OpenGLAM Task Force de Suïssa, que pel que es veu estan fent molt bona feina en promoure l’obertura del coneixement que custodien els GLAMs a la societat. Com a deures em vaig marcar fer una ullada a l’OpenGLAM benchmark survey, una enquesta que es farà a GLAMS d’arreu del món per fer un estat de la cosa. Pel que es veu Catalunya està dins dels països als quals s’enquestarà, però no conec cap dels usuaris que formen part de l’equip. Em va donar la sensació que una cosa és l’OpenGLAM i l’altra són les iniciatives GLAMwiki, i que tot el que està dins de la primera no està necessàriament dins la segona, i viceversa. I aquí va començar la meva esquizofrènia.

Sessió 2: The Old New Thing: Crowdsourcing the Digitization of Ben-Yehuda's Dictionary[modifica]

Una sessió que em va encantar. Asaf Bartov (Wikimedia Israel) va explicar que el diccionari més important de la llengua hebrea és una obra mastodòntica de 16 o 17 volums que ja està al domini públic. Tanmateix, les tasques per transcriure’l i posar-lo a disposició de tothom mitjançant wikisource són més complexes de l’habitual (sentit de l’escriptura, ús de diversos tipus d’escriptura en un mateix text, salts de columna al text original, etc), de tal manera que el ponent ha creat un sistema per facilitar-ne la transcripció, que es resumeix en que l’obra es transcriu per entrades, no per pàgines. El programa que ha dissenyat fragmenta les digitalitzacions de cada pàgina segons les entrades que contenen, i un cop transcrites i verificades, les torna a unir per passar el procés final de validació. A més, com que el diccionari és tan antic i fa anar molts exemples bíblics a les definicions, cada citació bíblica està enllaçada amb la corresponent pàgina de la Bíblia en hebreu a Wikisource. A mi em va semblar una cosa fantàstica.

Sessió 3: The Future of Libraries and Wikipedia[modifica]

En Jake Orlowitz, gràcies a un Individual Engagement Grant de la Fundació Wikimedia, ha dut a terme un projecte que vol apropar les biblioteques i els editors de la Viquipèdia mitjançant diverses estratègies: compra de llibres per aquells editors amb dificultats d’accés fins i tot a una biblioteca ben dotada, negociar accessos gratuïts a llocs com JSTOR a un número determinat d’editors per tal que se serveixin dels documents que custodien per editar la Viquipèdia, travar acords amb les universitats per crear el rol del Wikipedia Visiting Scholar (“viquipedista visitant”), on un viquipedista té accés a tots els documents de la biblioteca d’una universitat, com si formés part de la plantilla, etc. Personalment no em va semblar gens malament, tot i que quan li vaig preguntar com anava el tema de la compra de llibres (si algun editor s’havia avingut a proporcionar exemplars de mostra en lloc de fer la compra de materials), no em va respondre com m’esperava perquè apunta més a corporacions a l’estil d’Amazon que no pas a editors puntuals amb els que es podria arribar a acords, però bé, va ser prou interessant.

GLAM IV (etherpad)[modifica]

Sessió 1: The GLAM-Wiki Revolution[modifica]

Es va estrenar el documental The GLAM-wiki Revolution, produït per Wikimedia UK i on presenten la gestació del concepte de Viquipedista resident i quines han sigut les conseqüències de la proliferació de viquipedistes residents al Regne Unit. Exhibició de múscul per part de WM UK sense explicar res de nou. Per part meva vaig tenir la sensació que hauríem d’intentar recuperar el 30 minuts que van fer sobre la Viquipèdia i intentar negociar una rellicència, subtitular-lo i difondre’l. Es quedarien amb un pam de nas.

Sessió 2: Direct, sustainable partnerships: How do we keep GLAMs and editors in touch?[modifica]

En Pat Haley va estar parlant sobre el rol dels viquipedistes residents com a “nodes” entre la comunitat i els GLAMs, en una sessió amb més preguntes que respostes, sobretot dirigides a com fer que les estratègies de col·laboració i la relació entre GLAMs i la comunitat es mantinguin al llarg del temps i no depenguin d’un viquipedista resident. El ponent s’ha dedicat a fer un directori de GLAMs, amb la intenció (més a nivell d’Estats Units que d’Europa) de saber a quines portes s’ha trucat, a quines no i a quines no cal ni molestar-se a trucar, i també va parlar del viquiprojecte:resource exchange (lloc d’intercanvi de materials per editar la Viquipèdia) i de les iniciatives “ask a librarian” (a la pàgina de discussió d’alguns articles, enllaç que et posa en contacte amb un bibliotecari amb coneixements sobre la matèria de l’article en qüestió) i la Wikipedia reference desk.

Sessió 3: Insiders/Outsiders: GLAM Case Studies from India and Mexico[modifica]

Una sessió on es van presentar dos casos de projectes GLAMwiki, un a la Índia i un altre a Mèxic, que tenien la particularitat d’haver d’afrontar dificultats a nivell de disposar de fonts fiables per referenciar els continguts que hi ha a la Viquipèdia sobre la col·lecció d’aquests museus (ja que moltes vegades l’únic que tenen són fonts orals). No van oferir solucions i cap cosa fora del normal, i la meva deformació professional em va portar a preocupar-me molt pels museus mexicans, que sembla que estiguin exposant col·leccions sobre les quals mai s’ha fet cap mena de recerca i que per tant es desconeixen en bona part.

GLAM V (etherpad)[modifica]

Sessió 1: How We Organised a Hackathon With GLAM Institutions, Gave Open Culture to Hackers, and Made Everyone Happy[modifica]

Presentació per part de diversos representants de Wikimedia Deutschland sobre com van organitzar el Coding da Vinci, que en essència va ser una hackaton on 20 datasets de 16 institucions culturals alemanyes es van posar a l’abast d’un col·lectiu de 150-180 hackers per dissenyar diversos projectes durant 10 setmanes. El projecte es va finalitzar amb una entrega de premis on es distingia el millor projecte, el més ben dissenyat, el més divertit, etc. Tot plegat comptava amb 15.000€ de pressupost que principalment va servir per cobrir despeses de viatge i allotjament. El projecte va durar uns 4 mesos, i consideren que el temps va ser molt just, sobretot a nivell de preparatius. Coses a tenir en ment quan s’organitza un esdeveniment com aquest:

  • Identificar clarament quines dades es poden obrir (hi havia institucions que les volien tornar a “tancar” un cop acabat l’esdeveniment)
  • Localitzar developers, dissenyadors, etc a qui pugui interessar participar
  • Tenir present que caldrà molta feina de suport als participants (comunicació, consultes, seguiment…)
  • Poden sortir idees sorprenents quan s’alliberen dades

Pors que tenien els GLAMs quan se’ls va fer la proposta:

  • Por a repercussions legals
  • Incertesa sobre què en podria sortir de tot plegat
  • Dubtes sobre els hackers i la tasca que fan o poden fer

Exemples de projectes que van sortir de la hackathon:

  • Un robot d’un escarabat que funcionava amb arduino
  • Un mapa cronològic de Berlin, que incloia mapes i fotos del museu nacional que anaven apareixent o desapareixent segons l’any que es visualitzava
  • Chirpyclock, una aplicació despertador que utiliza cants d’ocells del museu d’història natural

Sessió 2: Medical information online; Wikipedia's place in the ecosystem[modifica]

Sessió a càrrec d’un grup de viquipedistes que, a més, són metges, on parlaven sobre l’ús de la Viquipèdia com a font d’informació de qüestions mèdiques. En aquesta sessió, malauradament no vaig parar gens d’atenció perquè el comentari d’un noi que seia prop meu em va ofuscar força. Pel que es veu algú li havia comentat que cap persona de l’entorn de la Viquipèdia en català i relacionada amb el món GLAM participaria a Wikimania, i em va donar els noms d’una gent de qui mai havia sentit a parlar. Em vaig passar la sessió fent un exercici de wiki&google stalking per localitzar aquesta gent, que resulta que són els representants d’eswiki, euwiki i cawiki a la iniciativa OpenGLAM, relacionats amb la Viquipèdia en català a través del Viquiprojecte:ICUB. Per mi són complets desconeguts i no sé si realment estan liderant alguna cosa de la qual ni Amical ni la comunitat d’editors de la Viquipèdia en català en som conscients.

Keynote Speakers III[modifica]

Lila Tretikov, CEO de la Fundació Wikimedia

Per rematar el dia vam anar a la xerrada que va fer la nova directora executiva de la Fundació. Va ser una xerrada en la línia de fer un pas més enllà del que proposava Jimmy Wales (de crear un món on tot el coneixement estés a l’abast de tothom) i anar cap a un món on tothom tingués l’oportunitat de col·laborar. En general va estar bé, però a nivell d’expressió no verbal em va donar la sensació que mirava massa a terra. Tot i això entenc la pressió que suposa haver de fer aquesta mena de xerrades.

After-hours: Games corner[modifica]

Després de la xerrada de la Tretikov, se’ns va oferir sopar i entreteniments diversos. Vaig anar a petar al games corner amb uns quants viquipedistes, amb els que vam fer unes partides prou divertides al Mario Kart, i en lluís_tgn va tenir l’oportunitat de provar l’Oculus Rift!

Dia 3 — 10 agost[modifica]

Featured Speakers IX (etherpad)[modifica]

Sessió 1: Bill Thompson[modifica]

Bill Thompson va parlar dels canvis que ha experimentat el periodisme tradicional davant la irrupció del treball periodístic col·laboratiu, que ha propiciat l’aparició de nous altaveus, que permeten un treball periodístic més lliure i més democràtic, on ja no importa quin és el paraigua que et cobreix sinó què tens a dir. També va assenyalar que a Wikimania percebia que ja s’estava al punt de pensar “what’s next?”, ja que amb els models de treball que es donen a la Viquipèdia s’està donant forma a una nova manera de fer les coses, impulsant la creativitat de la gent.

Sessió 2: Luis Villa[modifica]

Villa és advocat, i ha treballat per diverses iniciatives relacionades amb el coneixement lliure i el lliure accés. A la seva xerrada va parlar sobre el concepte que al cap i a la fi hi ha darrere les llicències obertes, que és el de compartir, reflexionant sobre per què compartim i sobre per què resulta més complicat posar portes al camp que atrevir-se a compartir. Em va agradar la seva idea que en iniciatives com la Viquipèdia s’està duent a terme un experiment grandiós a nivell de confiança (“We should default to trusting”, va dir), i que les comunitats esperen reciprocitat i responen molt positivament quan algú comparteix quelcom. Tanmateix, també va assenyalar aspectes que es podrien millorar en aquest món de confiança i compartició:

  • Facilitar l’atribució dels materials que es cedeixen
  • Millorar l’atribució d’aquests materials (per defecte no es notifica l’ús dels materials que es comparteixen, i estaria molt bé saber on s’ha utilitzat una fotografia que s’ha compartit, per exemple)
  • Millorar l’aplicació (enforcement) d’aquesta filosofia de compartir i confiar
  • Estimular la reutilització i el remix dels materials
  • Construir una comunitat més agradable

Sessió 3: Ryan Merkeley[modifica]

Merkeley és el CEO de Creative Commons, i el to de la seva xerrada va ser una mica apocalíptic. Va manifestar que s’està perdent la partida de la protecció del domini públic, i que cal posar-se fort en la defensa del domini públic i en respondre al lockdown de la creativitat que suposa la legislació sobre la propietat intel·lectual. En la mateixa línia dels dos ponents anteriors, la pedra de toc de tot plegat és compartir, i les llicències CC no s’han d’entendre com un enemic al copyright, sinó com una drecera al domini públic i a la compartició de continguts i coneixement.

GLAM VI (etherpad)[modifica]

Sessió 1: GLAM Boot Camp — A New Model for GLAM-Wiki Skills-Building for Wikimedians[modifica]

Vaig anar a aquesta sessió amb moltes ganes, i no va acabar d’acomplir les expectatives que m’havia format (esperava més continguts i menys forma). Es presentava un programa de 3 dies dissenyat per Wikimedia DC als Arxius Nacionals dels Estats Units, que es va celebrar l’abril de 2013 amb l’objectiu d’incrementar el nombre de viquimedistes que duien a terme viquiprojectes GLAM. Es van convidar 12 viquimedistes experts amb un perfil que els feia potencials líders de projectes GLAM i outreach a la seva àrea d’influència (en el nostre cas van convidar al Kippelboy), i es van estar tres dies rebent formació per poder desenvolupar projectes que posin en contacte el món de la Viquipèdia amb el sector cultural. El programa va estar finançat per una Project and Event Grant de la Fundació Wikimedia de $8579, la gran majoria (80%) destinats a cobrir despeses de viatge i allotjament. El lloc on es va celebrar el bootcamp es va utilitzar gratuïtament (el ponent n’és el viquipedista resident), el chapter es va encarregar de la logística i el ponent i una companya es van encarregar de confeccionar elprograma i atendre als participants. What’s next? repetiran l’experiència l’any vinent gràcies a una beca dels National Archives dels Estats Units. Esperen que sigui un model replicable a altres indrets.

Sessió 2: GLAMwiki Toolset: Bringing the cultural sector and Wikimedia together[modifica]

Presentació del GLAMwiki Toolset i les seves possibilitats. Des dels GLAMs s’havia demanat reiteradament una eina per facilitar la càrrega massiva de materials a Wikimedia Commons. Per tal d’afrontar la demanda es va crear un steering group amb representants de diversos chapters que va definir com hauria de ser l’eina i Europeana va desenvolupar-la. Després de dos anys de discussió i uns 200.000€ d’inversió, la nova eina ja està operativa. Esperava aquesta xerrada i el taller posterior amb candeletes. Em sembla una eina fantàstica que, a més, no sembla especialment difícil d’utilitzar.

Sessió 3: Using the Mass upload tool to copy GLAM collections to Commons[modifica]

Demostració pràctica del funcionament del GLAMwiki Toolset, duta a terme pel Fæ, un mite de Commons. Tinc moltíssimes ganes de provar-ho amb el fons de plaques de vidre d’en Baldomer Gili i Roig que hi ha al Flickr del Museu Morera. En essència, el GWToolset és una eina per carregar directament col·leccions de fitxers (fins a 1Gb cadascun) que ja estan disponibles a Internet (s’està treballant per fer-ho també amb fitxers locals). La gràcia és la càrrega s’acompanya d’un fitxer de metadades en XML (títol, autor, data, etc), que el programa s’encarregarà de col·locar dins els camps de la plantilla de Commons que escollim per identificar cada fitxer de manera fàcil, simple i machine-readable. El programa ja està operatiu, però cal demanar permís per poder-lo utilitzar (a l’enllaç que he posat més amunt) i segons com potser també caldrà que la pàgina web que es faci anar com a origen dels fitxers es posi en una llista blanca. A tenir en compte: Es recomana anar fent manteniment dels fitxers Compte amb planxar nous fitxers amb metadades XML a fitxers ja carregats, perquè algun voluntari pot haver afegit metadades que en planxar-hi l’XML a sobre poden perdre’s Pla de millora:

  • Guies d’ús senzilles
  • Càrrega de col·leccions només disponibles en local
  • Comunicació de bugs i errors més user friendly
  • Admissió de més tipus de fitxers de metadades per no haver de convertir a XML (quan sigui compatible amb MuseumPlus i aquesta mena de gestors de bases de dades crec que hi haurà una implosió xD)
  • Trobar una manera senzilla per a que les institucions que custodien aquestes col·leccions puguin “rexuclar” fàcilment metadades corregides i ampliades dels elements que custodien

GLAM VII (etherpad)[modifica]

Sessió 1: Small is beautiful - GLAM in small museums[modifica]

Una altra sessió que tenia moltes ganes d’escoltar, a càrrec de l’Andy Mabbett, Pigsonthewing pels viquipedistes. Va presentar la seva experiència com a viquipedista resident en diversos museus petits d’Anglaterra, parlant de diverses iniciatives d’èxit que aquí hem replicat i que també han funcionat prou bé (ús de QRpedia amb traduccions fetes per la comunitat, alliberament de continguts, etc), remarcant que normalment és més gratificant treballar en institucions petites perquè tot és més fàcil i accessible, i el personal que hi treballa valora molt la tasca que s’hi pot dur a terme (amb això coincideixo plenament amb ell). Entre les diverses recomanacions que va fer, subratllo la de tenir present d’afegir machine-readable data amb infotaules als articles de la Viquipèdia que es facin sobre els GLAMs i sobre les seves col·leccions.

Sessió 2: Close Encounters of the Third Kind - The secrets of local GLAM outreach[modifica]

Taula rodona on representants de Wikimedia Norway, viquipedistes de Colònia, Wikimedia Deutschland i Wikimedia Sweden van explicar les seves estratègies per difondre iniciatives i projectes GLAM als seus entorns. Majoritàriament tots fem el mateix (tallers públics i dirigits a institucions, contactes individuals amb personal d’institucions GLAM, explicar Creative Commons moltíssimes vegades…), però m’agradaria destacar el cas de Wikimedia Sweden, on durant un temps van tenir un espai de trobada en un museu (Arkitektur och designcentrum), per tal d’oferir suport en temes de GLAMwiki tant a personal del museu com a altres professionals o fins i tot visitants. La principal lliçó apresa de dur a terme projectes GLAM a nivell local està en la línia de la sostenibilitat, i crec que almenys a nivell català intentem tenir-ho sempre present:

  • localitzar gent “clau” del sector
  • fer contactes a nivell personal
  • tenir en compte els interessos de tothom
  • intentar satisfer a tothom
  • mantenir vives les pàgines de projecte
  • treballar per a que el personal dels museus esdevinguin viquipedistes…

Sessió 3: Face to face editing training: is it worth the effort?[modifica]

Taula rodona i debat sobre l’eficàcia i la necessitat de fer tallers d’edició wiki a nivell presencial, ja que sembla que malgrat tot costa retenir usuaris novells, però són activitats relativament atractives per les entitats que les acullen, relativament fàcils (i barates) d’organitzar i generen curiositat, però mesurar el seu èxit és complicat. Tothom té interioritzat que és positiu fomentar les trobades presencials amb editors i editors novells, i a mi personalment no em va aportar cap idea nova, ja que es va mencionar la idea de fer tallers d’edició recurrents (tornar-se a trobar amb els participants al cap d’un cert temps) o fer-los dirigits a grups d’usuaris clarament identificats (usuaris habituals que editen sobre temes concrets, participants de viquiprojectes, etc).

(tl; dr) Valoració final[modifica]

Estic molt satisfeta d’haver tingut ocasió de participar de Wikimania. He pogut conèixer gent molt interessant i descobrir coses tremendes que s’estan fent arreu del món (tot i que crec que la presència de l’àmbit angloparlant i nord-europeu a les xerrades estava sobredimensionada), i això sempre motiva a continuar treballant aquí, perquè certament el que estem fent és molt valuós. No obstant això, en moltes ocasions he tingut la sensació que les estructures i els formalismes estan coartant allò que fa que aquest projecte sigui tan maco (al meu entendre): la llibertat de moviments, el being bold i el poder tirar endavant de manera espontània amb la barqueta pròpia i obrir camí pel transatlàntic que està venint. El transatlàntic cada cop vol ser més barqueta però amb les característiques d’un transatlàntic, i no sé fins a quin punt això és bo, sa i sostenible en el temps. Això són elucubracions meves, en general l’experiència ha estat molt bona. De cara a un futur crec que hem de considerar la idea d’en Ferran respecte a instal·lar una paradeta d’Amical a la propera Wikimania i intentar elaborar una mica de marxandatge, en aquesta mena d’esdeveniments és una bona manera de donar-se a conèixer i un bon punt de trobada per contactes que s’hagin fet online. A més, recomano enèrgicament a la comunitat en general que s’animi a presentar propostes de comunicació, ja que crec que nosaltres també fem (i hem d’explicar) projectes que mereixen ésser presentats en un context internacional, que tot i ser una comunitat més aviat petita, hem arribat ja a un bon punt de maduresa.