Usuari:ESM/Wikimania/2016/report

De Amical Wikimedia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Informació Hi ha un Tl;dr: i valoració final a l’última pàgina per si el text és massa llarg/soporífer

Contingut

La prèvia: 23 juny[modifica]

Després d’una horeta en tren arribo a Varenna, a la riba del Llac Como. A la mateixa andana descobreixo que la calor que feia a Milà no ha afluixat gens i em dirigeixo a una taula on voluntaris de Wikimania ens demanen el nom i ens diuen que l’autobús ens espera a fora de l’estació. L’omplim fins a la bandera i comencem un viatge ple de corbes i costa amunt cap a Esino Lario, amb unes vistes d’escàndol. Tocs de clàxon a les corbes, maniobres per passar quan el bus es troba un altre vehicle de cara… A mi em diverteix tot plegat.

L’acreditació és ràpida i sense problemes, i finalment descobreixo on dormiré: un apartament amb 3 persones més. A la plaça de davant el lloc on ens acreditem —el cervell de la bèstia de la trobada— avisen la propietària de l’apartament, que resulta estar al rovell de l’ou d’Esino, cosa que agrairem infinitament durant els dies següents. Els tres inquilins amb qui compartiria espai eren el Lluís_tgn, el marcmiquel i el Coentor. Misteri resolt.

Només sortir de casa ens encaminem als locals d’una gent que oferien birra de franc (què voleu, la carn és dèbil) i que resulten ser una empresa que es dedica a fer visualitzacions de dades, linked open data i similars, que tenen la base a Esino i entre d’altres també es dediquen a fer estades tecnològiques i similars amb canalla.

El passeig posterior per identificar els topants ens va dur a la tent, una megacarpa on s’hi servien dinars i sopars, i on ens tocava sopar aquell dia. Allà vam començar a veure gent coneguda, i poc després —previ pas per un viacrucis i visita a una esglesieta en homenatge a morts en combat a la I i II Guerra Mundial— ens vam incorporar a una excursioneta que organitzava el Club Alpí de la població, que consistia en pujar-nos en bus a un mirador, contemplar el paisatge (les llumetes dels pobles de la riba del llac Como, que era de nit), mirar les estrelles, veure com hi havia gent que veia per primer cop cuques de llum de prop, beure grappa i tornar a baixar.

24 juny[modifica]

Ponències del matí[modifica]

L’horari de l’esdeveniment és tan relaxat que no comencem fins passades les 10 del matí. Omplim el poliesportiu del poble, comencen els parlaments i a la gent els comença a pujar l’adrenalina viquipedil: aplaudiments, woos i xiulets a cada moment. Per fer-ho entretingut cadascú podia jugar al bingo gràcies a un fulletó amb una graella amb les típiques frases o paraules que surten a aquests parlaments.

Iolanda Pensa va remarcar que el projecte de Wikimania a Esino tenia la intenció de ser un motor de canvi també a nivell local pel grau d’implicació aconseguit per tots els agents que van prendre-hi part per a que arribés a bon port.

Jimmy Wales va tenir un record emocionat per la Jo Cox i va manifestar que malgrat tots els conflictes que hi ha al món, la Viquipèdia és un lloc on teixir ponts, conviure i treballar per la pau a partir de la diversitat. Va insistir en el tema d’aturar l’assetjament a tots els nivells i mantenir una actitud respectuosa amb tothom i gairebé com qui no vol la cosa va anunciar que la Katherine Maher era la nova directora executiva fixa de la WMF (fins llavors ho era de manera temporal, per resoldre el meltdown post Lila). S’ensorra l’estadi.

Finalment, Catherine de Senarclens va donar les gràcies a tothom que havia treballat per fer realitat aquesta edició de Wikimania i va revisar tota la feina feta. Destaca el gran número de reparacions i intervencions que ha calgut fer a Esino Lario per tal d’acollir Wikimania: arreglar la carretera, posar fibra òptica, revisar instal·lacions, adequar espais a la normativa vigent…, tot fet amb l’argument que sigui quelcom perdurable i útil. També destaca que els voluntaris i gent del poble han fet cursos d’anglès, manipulació d’aliments, etc. per poder atendre’ns amb garanties: durant aquest cap de setmana, un 73% dels habitants d’Esino Lario seríem participants de Wikimania. Per la seva part, Ginevra Santvitale va fer el típic repàs al programa, va recordar els criteris emprats en la seva confecció i va donar quatre recomanacions per gaudir de Wikimania.

En acabar, i com que la sortida del poliesportiu donava a una pista de futbol i hi havia una pilota oblidada en un racó, uns quants ens vam enredar a jugar una estona, per agafar força calor i fer gana abans de dinar en horari ultraeuropeu.

Tarda 1[modifica]

La primera part de la tarda la vaig passar a les sessions dedicades a temàtica legal, que són les que personalment em van resultar més profitoses de tota la trobada.

Tarda 1.1: Wikipedia in international law[modifica]

Vam començar amb en Tobias Lutzi, que continuava una xerrada sobre el mateix tema que havia fet a Wikimania 2014. Quines lleis poden afectar la Viquipèdia? [disclaimer: pot ser que tot el que digui aquí no sigui correcte al 100%, hi havia terminologia que se m’escapava]

  • La llei d’enjudiciament criminal, que depèn de cada país i jurisdiccions
  • La llei pública, que inclou la LOPD entre d’altres. És d’aplicació europea i hi ha aspectes que poden afectar la Viquipèdia, com tot el tema del dret a l’oblit
  • La llei privada, que és part de la legislació de cada país. Depèn de jurisdiccions (persones, no territoris), de tal manera que la llei anglesa es pot aplicar sobre algú encara que no estigui domiciliat al Regne Unit, per exemple

A tot aquest univers ja prou complex cap afegir la dificultat que tenen les víctimes per saber quina llei els empara. Es va posar sobre la taula si com a comunitat es vol que a la Viquipèdia els drets fonamentals estiguin protegits, essent aquesta una gran responsabilitat que cal afrontar el més aviat possible. Al torn de preguntes també es va mencionar que realment a la Viquipèdia no hi ha canals privats per tractar temes, sinó que tot es discuteix en obert i que aquestes discussions també formen part de l’abast de la legislació vigent. Jo a aquest punt vaig flipar bastant dels nivells de conflicte que existeixen, i sembla que ara per ara, la resposta que es pot donar encara és que cal anar cas per cas.

Tarda 1.2: Privacy – a limit to the sum of all knowledge?[modifica]

Després va ser el torn d’en Lukas Megzer, aka User:Gnom, on es va tractar la relació d’amor-odi que els viquipedistes tenen amb la privadesa. Crec que és un tema que afecta més a altres comunitats, i a mi em va obrir molt els ulls.

Els viquipedistes (per exigències del guió) som petits especialistes en temes de copyright, perquè el considerem una de les pedres del toc pel que fa al funcionament de la Viquipèdia i els projectes germans. D’altra banda, pel que fa a la privadesa (també regulada legalment), es té una aproximació diferent, molt marcada pel rerefons cultural de cadascú (als EUA la privadesa es troba pràcticament un pas per darrere del dret d’accés a la informació; mentre que a Europa és un assumpte tan íntim que la relaciona directament amb la dignitat humana).

El de la privadesa és un tema delicat, on cal trobar una postura equilibrada perquè certament suposa un límit per a l’obtenció de la mítica “sum of all knowledge”. No obstant, la comunitat ha estat ignorant aquest assumpte de manera sistemàtica —amb la sola excepció de quan es tracta dels viquipedistes mateixos—, escudant-se sobretot en l’argument que la citació de les fonts justifica la publicació d’una informació: cal anar amb compte i tenir present que una violació de la llei de la privadesa per part d’un mitjà periodístic (per exemple) no ens permet explotar lliurement aquesta violació replicant la informació (encara que se citi la font) a una altra banda. Així doncs, cal trobar l’equilibri entre l’interès públic, les normes de cada projecte, el dret a l’oblit, l’admissibilitat, la notabilitat (que no impliquen barra lliure per parlar d’algú en un article)… Aquesta no era una ponència oferint solucions, ja que novament es va mencionar la necessitat d’anar cas per cas i trobar millors mecanismes per resoldre aquestes situacions de manera satisfactòria, ja que els afectats per violacions de privadesa no sempre se senten còmodes parlant amb “la comunitat” (cosa perfectament comprensible), i la tasca del legal team de la WMF, tot i ser la millor via que s’ha trobat fins ara, no acaba de ser del tot satisfactòria, probablement per qüestions de tempos (però això ja és opinió meva).

Tarda 1.3: legal war stories[modifica]

La última ponència d’aquest torn va ser a càrrec de Michelle Paulson i Jacob Rogers, del legal team de la WMF, que van fer un repàs a diversos casos on s’ha demanat la seva intervenció. Grosso modo, el legal team treballa fent malabarismes entre jurisdiccions (una realitat que cal acceptar) i es troba amb 4 tipus de peticions d’intervenció:

  • Alteració o eliminació de continguts
  • Violació de copyright (a vegades es reben denúncies de possible violació de la llei de marques, però normalment no s’incorre en violacions d’aquesta llei i l’ús de marques a la Viquipèdia sovint és correcte).
  • Dret a l’oblit (aquest és potser un tema delicat més aviat a nivell de buscadors que de la Viquipèdia; les demandes es rebutgen directament (la decisió és de la comunitat), però malgrat tot aquest assumpte té una gran capacitat d’afectar l’accés al coneixement i a la informació disponible a la Viquipèdia i projectes germans).
  • Publicació de dades d’usuaris

La gran majoria de casos que tracten són del primer tipus, però sembla que només hi ha final feliç als casos de violacions de copyright i a un cas de publicació de dades d’un usuari. Seguidament van explicar per sobre alguns dels casos més recents/curiosos/interessants. Destaco els següents:

  • La WMF i 8 organitzacions més han emprès accions per oposar-se a l’upstream surveillance program de la NSA. S’espera que el judici comenci a la tardor.

La denúncia d’Elizabeth Tessier per difamació a l’article sobre ella, queixant-se en qüestions d’estil, però no de continguts (La WMF va guanyar).

  • El sidral (i resolució contrària a la WMF per part del tribunal suprem suec) sobre l’ús d’imatges d’obres d’art teòricament emparades en la llibertat de panorama per part de WM Suècia. És un cas que es limita a Suècia, i continuen treballant-hi.
  • La denúncia d’Evelyn Schels demanant que la seva data de naixement no estigués disponible a la Viquipèdia. El tribunal va resoldre a favor de la WMF en base a que la mateixa denunciant havia publicat aquesta informació.
  • La denúncia del Reiss Engelhorn Museum sobre imatges de pintures de la seva col·lecció que estan al domini públic. El museu prohibeix fer fotos a l’interior de les sales i reclama copyright i propietat de les reproduccions de què disposa. El judici s’ha perdut, però es preveu apel·lar. Sembla que la LPI alemanya deixa oberta la possibilitat que el cas del Reiss Engelhorn Museum es repeteixi. Quan van parlar d’aquest cas (i del suec) van aprofitar l’avinentesa per subratllar que estan detectant una clara tendècia d’intents de tornar a tancar aquell art europeu que ja està al domini públic.

Tarda 2[modifica]

Tarda 2.1: Found in translation. Comparing paid editing policies in the top Wikipedia language editions[modifica]

Xerrada a càrrec d’Andrew Lih (aka Fuzheado), que va presentar la fase inicial d’un treball de recerca que ha fet per saber com es gestiona el conflicte d’interès (COI) a les 25 Viquipèdies amb major nombre d’edicions per número d’usuaris actius, que resulten coincidir amb les que tenen més de 1000 usuaris actius. El que va fer va ser presentar els resultats d’una enquesta que va fer, que resulta que jo mateixa havia respost però feia tant temps que ho havia fet que me n’havia oblidat per complet xD

Partint de la pregunta sobre si cal estandarditzar la regulació i les polítiques sobre el COI de manera transversal a tot el moviment, els resultats grosso modo de l’enquesta foren:

  • Hi ha Viquipèdies que no tenen pàgina sobre el COI, com la Viquipèdia en japonès.
  • Sorprenentment no ha rebut resposta de wikis força grans, com nlwiki, svwiki, eswiki i ruwiki entre d’altres
  • Aquelles que tenen una pàgina sobre el COI:
  • Es demana transparència (disclosure) a usuaris afectats per COI
  • WiR i GLAMs tenen un tractament a part
  • Es recomana l’ús de pàgines de discussió per participar dels projectes sense incórrer en COI directes
  • S’observa molta influència de les polítiques angleses pel que fa al COI, així com l’absència de noticeboards i taskforces sobre aquest assumpte.

Al torn de preguntes van sortir 2 temes interessants:

  • Les polítiques de noms d’usuari de Commons, que van de primera pels GLAMs que carreguen materials però que a altres projectes (suposo que anglesos) suposen motius de bloqueig, cosa que sembla xocar directament amb la manera com es gestiona el COI no només en diversos idiomes sinó en diversos projectes.
  • El James Heilman (aka User:DocJames) va dir que al Viquiprojecte sobre medicina que ell lidera les traduccions de textos mèdics les fa una empresa, però no són traduccions pagades sinó que l’empresa de traducció (Rubric) fa donació d’aquestes traduccions.

Tarda 2.2: That was the year that was: What happened in Brussels, what comes next and what you should do[modifica]

A càrrec de Dimitar Dimitrov, fa un repàs sobre el posicionament dels governs nacionals europeus respecte el copyright: en termes generals, Regne Unit és molt obert a modificar la llei sobre els drets d’autor, Alemanya és neutral, i Itàlia i França són conservadores. Espanya sembla que manté una posició ambivalent, però no empeny clarament a favor d’una reforma de caire progressista sobre la llei de propietat intel·lectual.

No es pot abaixar la guàrdia en aquest tema, i explica el procés de creació de l’EU public policy group, un grup que marca de prop els polítics europeus pel que fa a la legislació sobre peopietat intel·lectual.

També repassa el camí seguit en la reforma de la directiva europea sobre la llibertat de panorama, parla de la feina feta a Bèlgica per aconseguir que ara sí hi hagi llibertat de panorama (visca!) i recorda que per aconseguir aquesta mena de canvis legislatius cal molt activisme a tots els nivells (el parlament europeu ens queda lluny però el que s’hi decideix ens afecta molt), i fa una crida a aprofitar el que ell va anomenar “public policy ping pong”, és a dir, coordinar i aprofitar el treball que els chapters de cada lloc estiguin duent a terme en aquests assumptes per a que tingui efecte més enllà dels polítics del territori d’actuació de cada chapter. Això ho va dir sobretot de cara al Brexit, car el nou tractat de relació entre Europa i el Regne Unit haurà de tenir una part sobre la propietat intel·lectual, i entre tots cal assegurar que no es facin passes enrere en aquest assumpte.

Tarda 2.3: Program and engagement coordination. A reflective process management to take movement conferences to the next level[modifica]

La Nicole Ebber i el Cornelius Kibelka van parlar de WMCon, un esdeveniment que canviava anualment d’escenari fins que WM-DE va proposar acollir-la amb la condició que l’esdeveniment fos responsabilitat seva durant tres anys seguits i es disposés de gent dedicada a muntar-lo.

D’aquesta manera es podia treballar millor el programa (confeccionant-lo de manera participativa i atenent necessitats i demandes dels participants), documentar adequadament la trobada, fer plans de futur realistes (donant continuïtat a les dinàmiques que es generaven a WMCon amb les dinàmiques d’altres trobades del moviment) i fer una trobada més sostenible.

Per fer això se serveixen del “Program and engagement coordination”, sublimat en la figura del Cornelius, que a mi em va semblar que les tasques que fa són les pròpies d’un tècnic en la organització d’aquesta mena d’esdeveniments: documentar el projecte, editar els documents que hi ha a meta per a que tot es pugui consultar en un futur, etc. I van apuntar que potser estaria bé que existís aquesta figura per a les Wikimanies (per guanyar consistència i coherència), però que entra en contradicció amb la idea que Wikimania és un esdeveniment volunteer-driven.

Post dia 1[modifica]

Vaig coincidir amb en Quim Gil a sopar, així com amb el Mykola Kozlenko (WM Ucraïna, organitzador de WLE) i un membre del chapter polonès de qui no recordo el nom. Amb en Mykola ens vam conèixer personalment llavors, després que jo hagués participat com a jurat del WLE 2014. Es recordava del meu nom!

Després de veure una pel·li de cine mut (llarguíssima, amb escenes virades a colors i amb virgueries tècniques que devien fer que el film fos un hit de l’època) amb música en directe sobre la vida de St Francesc d’Assís i Sta Clara, en Quim em va presentar tot de desenvolupadors de Flow. Lamentablement només recordo els noms d’en Benoît Evellin —Trizek— i en Nick —Quiddity—, dos persones que havia vist transitar per la taverna i les discussions de cawiki, i tots ells estaven súper contents en saber que estem encantats (hi haurà cosetes, però en general crec que aquesta és la impressió de cawiki) amb el Flow, i que no podem imaginar la vida sense el Flow i que tant de bo estigués implementat a més llocs. Estaven la mar de contents de sentir això i ens tenen molt ben considerats per acollir tant bé i donar-los feedback sobre el projecte, perquè pel que es veu han rebut garrotades de les que minen la moral. Ells van estar contents de rebre bons notícies i jo de dir-los de viva veu el satisfeta que estava de la seva feina :)

25 juny[modifica]

Matí[modifica]

Matí 1: Identity-based motivation in Wikipedia as a key to collaboration and content spreading between language editions[modifica]

Aquesta era la ponència del Marc Miquel, on presentava part de la recerca feta en el marc de la seva tesi doctoral.

Va començar dient que la Viquipèdia és un projecte multicultural, on normalment els continguts estan centrats en els usuaris que la construeixen i el seu univers més immediat, de tal manera que la contextualització cultural de la Viquipèdia pot comportar un biaix sistèmic que pot ser tant un problema com una riquesa, car la identitat dels usuaris pot incidir en la seva manera de contribuir al projecte (normalment ens sentim més còmodes contribuïnt amb aquella informació que s’alinia millor amb la cultura i la identitat de cadascú. Per tant, hi ha articles que estan molt vinculats a la identitat cultural de cadascú).

Després d’estendre’s força en la metodologia emprada i en els fonaments de la seva aproximació a l’objecte d’estudi, en Marc va explicar que havia mapejat les identitats culturals de 40 Viquipèdies, extreient els articles relacionats amb la identitat cultural de cada comunitat: sense oblidar que hi ha una part dels articles que són transversals, gairebé un 25% dels articles de cada Viquipèdia són articles relacionats amb la identitat cultural. A més, va fer una comparativa de la presència d’aquests articles relacionats amb la identitat cultural de cada comunitat a altres versions de la Viquipèdia, observant que aquests articles són un 4.5% menys crosswiki que els articles convencionals (els editors estan motivats a crear articles vinculats amb la seva identitat cultural, però fer el salt del mateix contingut a un altre idioma no és tant habitual). A més, també va detectar que els idiomes grans cobreixen millor els articles relacionats amb la identitat cultural d’altres comunitats, tendència que també es detecta en Viquipèdies territorialment properes. Aquests articles estan molt treballats a les Viquipèdies d’origen, però per la resta són quelcom aparentment secundari. Sembla paradoxal, però ara disposem de dades per veure que la tendència va per aquí.

Per acabar, va llençar la pregunta de si aquest biaix era una cosa bona, i també va insistir que cal començar a resoldre el biaix cultural. Per seguir endavant amb aquesta línia de treball va anunciar que havien endegat un IEG anomenat Wikiidentities, on recull la feina feta i on l’anirà ampliant amb més contingut de la seva tesi. A mi em va semblar ben interessant, potser un pèl massa acadèmic tenint en compte el perfil de públic, però en tot cas hi ha molta feina al darrere i les dades obtingudes poden ajudar a prendre decisions en un futur.

Finalment, només resta mencionar que el Marc estava programat al track sobre gender gap i que la ronda de preguntes va rasar el surrealisme amb força qüestions sobre coses (bretxa de gènere) de les quals ell no havia parlat ni investigat.

Matí 2: Gender gap in the global south[modifica]

La Rohini Lakshané va fer una ponència essencialment expositiva i basada en apreciacions personals sobre el gender gap al Global South (parlava de Global South i no de l’Índia arran del gran número de comunitats lingüístiques que hi ha en relativament pocs quilòmetres quadrats, i pel que es veu hi ha moltes dificultats per disposar de dades sobre aquest assumpte) i els esculls que hi ha per tractar-lo i treballar per resoldre-ho.

A mi personalment em va semblar una ponència amb moltes generalitzacions i poques novetats (recollia les principals excuses per despatxar el gender gap, però no es va posar cap acció correctora sobre la taula), que posava el focus i feia d’altaveu d’una problemàtica, però res més.

En acabar, a la ronda de preguntes es va mencionar que l’arrel del gender gap és el patriarcat i la violència estructural, es va afirmar que ambdós eren presents a la Viquipèdia i que calia fer-hi front. No obstant, no vaig recollir cap proposta en aquest sentit.

Matí 3: Content gender gap. Building an international movement[modifica]

Aquesta va ser la ponència de la Rosie Stephenson-Goodknight (aka Rosiestep), on va parlar del viquiprojecte Women in Red, que té per objectiu corregir el biaix sistèmic existent pel que fa a continguts sobre dones a la Viquipèdia.

Essencialment, aquest projecte consisteix en convertir en blaus els enllaços vermells que hi ha sobre dones i les seves obres a enwiki. S’ha aconseguit crear més de 19.000 articles en 11 mesos de projecte, essent aquest el projecte temàtic més actiu de la Viquipèdia, amb 142 participants i pressupost zero, organitzat a partir d’una caixa de navegació que aplega llistes d’enllaços vermells endreçats per diversos criteris (tema, cronologia, etc). En paraules de la Rosiestep mateix, tot rau en “we don’t care who writes the article, just write the friggin article!” (no ens importa qui escriu l’article, escriu el maleït article!), en comunicar molt i en cuidar molt als participants.

La ponència va acabar amb la presentació del projecte Women in Green, que té per objectiu millorar articles sobre dones i la seva obra per tal que siguin articles bons a enwiki, centrant-se també a crear aliances amb GLAMs i a connectar el treball de gender gap entre comunitats.

Tarda[modifica]

Tarda 1: l’ESM puja a la tarima i diu quatre coses[modifica]

L’octubre de 2015, l’organització de Wikimania va contactar l’Àlex per a que facilités noms de gent que podria estar disposada a fer una xerrada tipus digest a Wikimania sobre la Viquipèdia en entorns educatius. Ell, en tant que no tenia previt assistir-hi, va facilitar el meu nom com a persona amb certa experiència d’outreach en aquest àmbit, i després d’alguns correus vaig ser escollida —junt amb en Filip Maljkovic de WM Sèrbia— per fer una xerrada en format “user digest” (presentació del tema a qui el desconeix i recull de bones pràctiques) sobre educació. Ell va tractar l’educació en l’àmbit universitari i jo en educació secundària i educació no formal.

Com a experiència va estar bé però ja us dic que va ser una cosa molt bàsica, introductòria i curta (15 minuts) sobre els avantatges i les dificultats que cal afrontar quan es treballa amb la Viquipèdia en entorns educatius i un recull de projectes interessants d’arreu del món. Si teniu curiositat, el vídeo de la meva intervenció està aquí i les diapositives aquí. Aprofito per destacar un projecte que es diu Wikitheraphy, desenvolupat a Grècia a partir d’un IEG i consistent a apropar l’edició de la Viquipèdia i projectes germans a gent amb malalties mentals, per tal de treballar la seva autoestima i ajudar a trencar amb l’exclusió que pateixen aquests col·lectius tot construïnt quelcom útil per a tothom. Pel que es veu aquest projecte ha funcionat molt bé amb el Viccionari.

Tarda 2: Wikidata and GLAM intermediate workshop[modifica]

Aquesta era una de les sessions que esperava amb més interès i en vaig sortir amb les mans una mica buides en gran mesura perquè hi havia molta gent i l’espai on es feia el taller no era suficient. La sessió va consistir en que els peixos grossos de Wikidata i GLAM (Maarten Dammers, Sandra Fauconnier i Wittylama) van presentar els projectes que lideren (Sum of all paintings, pintura flamenca i Europeana 280, i també es va presentar un projecte que s’està fent a Finlàndia anomenat Mobilizing Open Cultural Data), es va parlar de coses bones i de les dificultats que havien tingut i després ens vam dividir en petits grups per treballar aspectes del mundillo GLAM i Wikidata que cal desenvolupar. Jo estava al que tractava sobre com resoldre la sincronització de les dades que hi ha a Wikidata quan les de la institució d’origen varien, però n’hi havia un de dedicat a la integració amb Wikimedia Commons, un altre sobre SPARQL i un d’estadístiques.

El meu petit grup va estar bé, el que passa és que no hi havia ningú amb un perfil completament tècnic i vam fer una mica de carta als reis de maneres com podríem resoldre el tema de la sincronització de dades entre les fonts d’origen i Wikidata, que sempre serà una font secundària. Un dels temes clau és el fet que encara cal molta pedagogia amb les autoritats per a que donin a Wikidata el valor que li estem donant nosaltres.

Dit això, vaig haver de marxar un pèl abans de la finalització del taller i no sé ben bé com va acabar d’anar. En tot cas, trobo que era una bona ocasió per conèixer la gent que remena les cireres i controla de Wikidata, però l’espai no era suficient per acollir tothom i no vaig poder treure’n tot el suc que esperava. També podia haver aixecat la maneta i parlar de mi libro (el projecte sobre modernisme a Wikidata), però sóc així de pàmfila que vaig pensar que tampoc era una cosa tan destacable i ho vaig deixar estar.

Post dia 2[modifica]

Vaig haver de marxar abans del taller de Wikidata perquè m’havia inscrit a una excursió nocturna que organitzava el Club Alpí d’Esino Lario. Ens van pujar fins al principi d’un camí a l’altre costat de la vall on s’aixeca el poble i vam pujar fins a un refugi conegut com Ca delle Alpe, on ens esperaven els guardes tot preparant la brasa amb la que farien el sopar. Realment el camí va ser molt entretingut, i mentre uns quants van continuar una mica més amunt per veure unes cabres (¿?) jo em vaig quedar xerrant amb la gent, entre ells la Walaa, una viquipedista egípcia que parlava molt bé castellà que em va estar explicant la seva feina amb Wikiarabia i els projectes amb la universitat del Caire, així com les fotazas que fa. Tot sopant (el Lluís ja n’ha parlat, d’això) vaig coincidir amb un Debianaire que resulta que coneixia la Mayo i em vaig reafirmar en això que el món és molt petit.

Tips com a lladres i amb la grappa a la mà, els organitzadors es van arrencar a cantar una cançó sobre l’amistat, i gent d’altres chapters també van fer les seves intervencions cantades. Per sort, al Lluís i a mi no ens van apretar per a que cantéssim res en català xD. En acabat, vam baixar per un camí diferent del de pujada amb vistes la mar de maques del Llac Como al capvespre i de nit. Cal fer menció que la gent del Club Alpí es van portar la mar de bé amb nosaltres i ens van tractar de primera, m’ho vaig passar molt bé.

Quan vam arribar encara hi havia festeta a la plaça del poble, i cap allà que vam anar, per trobar-nos amb en Millars i alguns viquipedistes de Sud-Amèrica. Vam continuar la festeta al mític bar Oasi, on ens vam trobar l’Ilario, que ens va donar records, i també vam parlar una mica de GLAM (era GLAM? no ho recordo) amb en Lodewijk i també hi havia la Ginevra Sanvitale (o era la Iolanda Pensa?), amb qui vam comentar coses de l’organització de l’esdeveniment, entre altres la gran quantitat de policia (i de tota mena, no sé quants tipus diferents d’uniformes vam comptar) que hi havia. Val a dir que ella també estava sorpresa pel desplegament policial.

26 juny[modifica]

Matí[modifica]

Matí 1.1: Understanding editor behavior[modifica]

Començàvem l’últim dia de Wikimania amb una xerrada d’en Jeph Alaphat, que va presentar un seguit de visualitzacions de dades sobre diversos aspectes del comportament dels editors, sobretot la retenció d’editors: en el cas de la Viquipèdia en anglès les dades apunten que la retenció d’editors és menor (tot i haver-hi activitat estacional), que hi ha un decreixement d’editors actius cada mes i que segurament això està relacionat amb una menor entrada d’editors nous, combinada amb la caiguda de la retenció d’editors més veterans. Va presentar un estudi semblant a nivell d’articles, i les dades obtingudes apuntaven que només aquells articles creats després de 2007 es continuen editant, i que els més antics apleguen un menor número d’edicions per mes. La impressió general és que era una ponència força inicial i, com ja s’ha mencionat també, no es va dir res sobre l’”oh shit” graph, però en tot cas un recordatori del caient que poden prendre les coses si no intentem posar-hi remei.

Matí 1.2: The one true international language is translation: addressing the language barrier[modifica]

A càrrec d’en Johan Jönsson i en Benoît Evellin, la seva intervenció partia de la base que l’anglès no és una llangua vehicular suficient per fer avançar el moviment Wikimedia, en tant que no tothom el parla, però d’altra banda i paradoxalment, el moviment sembla encapsular i aïllar de les dinàmiques aparentment més destacades, crítiques, de governança o importants a tots aquells que no parlen anglès.

Van fer un repàs a les dificultats que hi ha arreu de la Viquipèdia i els seus projectes germans per fer arribar missatges a tots els usuaris en el seu idioma. La xerrada estava centrada en convidar a la gent a pensar en maneres per millorar el sistema de traducció dels missatges tant des dels usuaris cap a organismes de governança com a l’inrevés, tenint en compte que a l’usuari el que normalment li mola és introduir continguts i no dedicar-se a traduir murs de text per a que la informació arribi als seus companys viquipedistes que potser no dominen tant l’anglès. Em va semblar una ponència molt interessant però llavors ja començava a tenir el cervell una mica fregit i segur que em vaig perdre coses.

Matí 1.3: The system of interdependent Wikimedia projects[modifica]

L’última ponència del matí la va fer la Susanna Mkrtchyan, de WM Armènia, explicant el seu model, bàsicament. La història va començar amb la idea de difondre el coneixement sobre la Viquipèdia i els seus projectes germans a Armènia “de dalt a baix” tot volent implicar el govern en aquest projecte, un plantejament que evidentment va fallar i que els va dur a capgirar la proposta i fer-la “de baix a dalt”, començant a fer difusió a les escoles, creant els wikicamps (on els profes hi són convidats per descobrir la Viquipèdia de prop) i els wikiclubs (la idea és que n’hi hagi un a cada poble!) i estimulant la retenció d’usuaris tot valorant les aportacions de cadascú. Un model interessant i que almenys a Armènia ha sigut la mar d’efectiu.

Minuts musicals: el dinar del dia 26[modifica]

El dinar del dia 26 incloia el (ja tradicional) Wikiwomen’s lunch, amb la petita diferència que —sense saber-ho, o almenys jo no me’n vaig adonar— totes les dones participants a Wikimania teníem el tiquet del dinar d’aquell dia al mateix lloc, la megacarpa, i involuntàriament ja ens trobàvem al Wikiwomen’s lunch. Fantàstic.

La sorpresa va ser màxima quan, en entrar, la volutària de la porta m’indica que jo he d’anar a recollir el menjar fent cua a una fila diferent de la que la gent amb la que anava (homes), i que el flanc dret de la carpa estava reservat només per a dones, donant-me a entendre que jo hauria de seure a l’espai reservat per a dones i que els nois amb els que anava i pretenia dinar haurien de seure al flanc esquerre de la carpa. Quan vaig preguntar què passava si vola dinar amb la gent que m’acompanyava la voluntària va posar una cara molt estranya, vam decidir no continuar la discussió i entrar.

I, certament, la carpa estava dividida en dues meitats: la del Wikiwomen’s lunch, amb cua i menú propis, al flanc dret de la carpa, i la de la resta de la gent (molt saturada per no envair l’espai del Wikiwomen’s lunch, cal dir-ho), amb una cua i un menú diferents, al flanc esquerre de la carpa. Honestament, la situació em va sorprendre molt, i per un moment pensava que era un experiment social o alguna cosa així, però resulta que no. Si així és com es treballa per resoldre el tema del gender gap demanaria que se m’expliqui bé el funcionament i les intencions de tot plegat perquè de moment no ho comparteixo gens i em sento molt violenta en aquests escenaris.

Tarda[modifica]

Tarda 1: Present and Future of Wiki Loves Monuments[modifica]

Ponència a càrrec de Philip Kopetzky i Jean-Frédéric Berthelot sobre què està passant en termes generals amb WLM: pocs participants nous i molta confiança en la tasca que fan usuaris veterans. Es torna a posar sobre la taula que cal fer un treball coordinat entre chapters per a que WLM no s’extingeixi per esforços realitzats en direccions oposades.

Sembla que el futur de WLM passa per Wikidata, però no només això, sinó que hi ha moltes altres iniciatives similars que repliquen el model WLM i que tenen més o menys èxit (WLE, Summer of regions (FR), Wiki loves food, Wiki loves dumplings, Wiki loves africa, Wiki loves the dead…), però tampoc cal oblidar que seria bo començar a pensar en què hi ha més enllà de WLM (col·laboració amb governs per sensibilitzar sobre el patrimoni, etc).

Tarda 2: How You and the Rest of the Wikimedia Movement Can Help Preserve the World’s Cultural Heritage – or How to Beat the Deadline[modifica]

Diversos membres de WM Suècia van fer un repàs de la feina feta a Suècia a nivell de GLAM i van presentar el projecte Connected Open Heritage. Entre d’altres, amb aques projecte han:

  • Informat al públic general, experts i decision makers
  • Passat dades de WLM a WD
  • Ampliat dades a WD
  • Carregat imatges proveïdes per GLAMS a Commons
  • Creat articles
  • Muntat una exposició de fotos
  • Elaborat eines, visualitzacions i documentació del projecte

De moment, els reptes principals que tenen són:

  • Disposar d’eines, tant per elaborar estadístiques, visualitzar dades, gestionar el feedback o elaborar reports
  • Gestionar la integració de la feina feta a la Viquipèdia
  • Incorporar dades estructurades a Commons
  • Trobar la manera de treballar d’una manera similar a la d’un chapter pel que fa a estructura del projecte

Les seves propostes pel futur són:

  • Incorporar imatgeria en 3D
  • Incorporar fotos en 360 graus
  • Resoldre el tema de les actualitzacions i canvis (la sincronització de la informació)

Tarda 3: Wikipedia Addiction and its Comorbidities - what role does mental health play in a community that wants to create an encyclopedia?[modifica]

Aquesta fou la meva última ponència de Wikimania, i va ser un bon colofó. A càrrec de Kritzolina, la xerrada va consistir en presentar una reflexió sobre els comportaments addictius a la Viquipèdia feta a partir de les seves intuïcions i l’aplec d’algunes dades, a més del seu coneixement en tant que és treballadora social.

L’addicció a la Viquipèdia té unes característiques molt semblants a les de la resta d’addicions relacionades amb internet excepte en la part que implica gastar diners. A més, aquesta addicció pot ser que no sigui realment una malaltia perquè les conductes que comporta no són equiparables a les que defineixen una malaltia mental. No obstant això, no es pot negar que hi ha gent que té problemes arran de passar massa estona editant, que tenen una addicció a la Viquipèdia, i que hi ha possibilitat que això ocorri perquè ja es té un desordre mental d’una altra mena. Va ser una reflexió interessant malgrat les imprecisions (correlacions que potser caldria corregir), però posa sobre la taula una realitat que potser és més freqüent del que ens pensem, i que hi ha l’oportunitat de canviar la tendència i emprar la Viquipèdia com quelcom positiu (vegi’s el cas de Wikitherapy). Per acabar, va fer una sèrie de recomanacions (aptes per a tothom, no només per aquell que tingui un comportament addictiu amb la Viquipèdia):

  • Pensa en els altres usuaris
  • Mira de conèixer-los personalment
  • Dóna temps als altres usuaris a participar a les discussons
  • Preveu les discussions/preses de decisions/debats/etc amb calendaris generosos

Post dia 26[modifica]

A mitja tarda i sota un sol de justícia (aquells dies va fer una calorada de por) es va dur a terme la clausura de Wikimania, amb inauguració de monument, banda de música, autoritats i discursos diversos inclosos. També ens vam fer la típica foto de Wikimania i els catalanoparlants (o una bona part, almenys) ens vam fer una foto plegats. En acabar, vam decidir continuar la festa al mític bar Oasi, al mateix temps que començava a ploure. La pluja va anar augmentant de ritme de tal manera que vam haver de refugiar-nos del diluvi universal + pedregada a dins del bar.

Novament, com que teníem en Quim Gil amb nosaltres, ens va presentar un munt de gent interessant, tant de la Foundation (Katherine Maher inclosa) com de fora, i els contactes van anar discorrent entre cerveses, pizza, Eurocopa de futbol i karaoke, que pel que es veu també és habitual de les Wikimanies. Com que servidora de vostès s’havia de llevar a una hora inhumana per iniciar el retorn a Milà, vaig decidir retirar més o menys aviat, ja quan la pluja havia deixat pas a una nit la mar d’agradable.

Tl; dr: valoració final[modifica]

Aquesta ha estat la meva segona Wikimania (vaig anar a Londres 2014), i el contrast ha estat espectacular, sobretot per l’indret on s’ha celebrat. A mi no m’ha desagradat, pretenia ser un plantejament més relaxat i més humà, que tenia les seves parts bones (això, el relaxat, la possibilitat que et toqui l’aire entre sessió i sessió, poder estar a 5 minuts del lloc on es fan les ponències, etc) i les dolentes (no tothom va tenir la mateixa sort que nosaltres a nivell d’allotjament, i hi va haver gent que, tot i saber que eren a Wikimania, no vaig veure o vaig veure quan la trobada gairebé s’acabava). Això sí, la gent que vaig conèixer, la vaig conèixer amb intensitat, segurament més que a Londres perquè tothom anava molt més relaxat. Pel que fa al programa, certament n’esperava més, tant a nivell d’intensitat (els horaris eren extremadament relaxats) com de contingut (el taller de Wikidata d’on esperava treure moltes coses noves gairebé va quedar en res, però vaig aprendre força d’aspectes de temàtica legal). A més, realment hi havia poca crítica, un fet que com ja s’ha comentat podria relacionar-se amb l’estat actual del moviment, iniciant l’etapa post-Lila amb molts reptes no només a nivell de governança. Finalment, només dir que ara, quan dèiem que érem d’Amical, la gent ja ens ubicava perfectament, cosa que ens ha de fer sentir orgullosos de la feina feta tots aquests anys. A més, a les esferes tècniques (els desenvolupadors de Flow, per exemple) també ens tenen en bona estima. Anem avançant, suposo.