Usuari:ESM/Wikimania/2019/report

De Amical Wikimedia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Informació Hi ha un tl;dr: i valoració final a l’última pàgina per si el text és massa llarg/soporífer

Intro[modifica]

Aquesta ha estat la meva tercera Wikimania. L‘any 2014 vaig assistir a la que es va celebrar a Londres i dos anys més tard vaig anar a la que va tenir lloc a Esino Lario (Itàlia). Aquest any no tenia del tot clar assistir-hi i la decisió final d‘anar-hi la vaig prendre abans de la meva contractació com a coordinadora de projectes d‘Amical. La coincidència d‘aquests dos fets d'una banda em va servir per donar-me a conèixer com a treballadora d‘Amical, ja que força gent tenia noticies dels canvis a l‘associació en els darrers temps però no del tot. D'altra banda, també em va servir per millorar els meus coneixements de diverses eines que utilizem en l'univers Wikimedia, així com per conèixer noves propostes i agafar idees que es poden adaptar i transplantar al nostre context. Bona part de les sessions a les que vaig assistir responien a peticions de socis d'Amical i membres de la comunitat, ja que aquesta era la meva intenció. No obstant això, no vaig poder complir al 100% l'horari que vaig tancar abans de marxar cap a Estocolm perquè algunes sessions se solapaven i hi va haver algun canvi d'última hora que va requerir que jo anés a sessions inicialment no previstes.

16 d‘agost[modifica]

Prèvia: un documental sobre la Viquipèdia[modifica]

Pocs dies abans d‘anar a Estocolm vaig rebre un correu de María Teresa Curzio, una directora i productora de cinema de Berlín. Em va explicar que estava realitzant un documental sobre la Viquipèdia i la gent que la fa possible i em va demanar si accediria a fer quatre declaracions. Per qüestions d‘agenda i horaris la nostra trobada va tenir lloc una estona abans de l‘inici de Wikimania. L‘entrevista va ser molt curta perquè ja portaven retard acumulat, però essencialment cercava històries de vida dels voluntaris que estan actius als projectes Wikimedia, cadascun expressant-se en la seva llengua materna. Res de nou per aquesta banda. Tot va ser tan ràpid i tan curt que no sé si realment els vaig proporcionar material que pugui acabar anant al muntatge final. Veurem.

Conferència inaugural[modifica]

La conferència inaugural va anar a càrrec d'en Michael Peter Edson, cofundador i director del Museu de les Nacions Unides UN Live. Abans de desenvolupar el seu rol actual havia estat vinculat a l‘Smithsonian, i és especialment conegut als cercles GLAM pel seu interès en la Viquipèdia, els seus projectes germans i tot el que implica obertura de continguts i facilitació de l‘accés al coneixement.

La seva ponència ja estava emmarcada al track sobre coneixement lliure i els objectius de desenvolupament sostenible (sustinable development goals o SDG, en anglès, el tema que va ser l‘eix vertebrador de tot Wikimania), que arrencava a la mateixa sala immediatament després. Bàsicament, una de les idees sobre les que va pivotar la ponència va ser sobre com respondre a reptes complicats de manera col·lectiva. En aquesta línia, una altra de les idees que va planar sobre la seva intervenció, farcida d‘anècdotes, exemples i canvis de ritme per tenir la gent atenta, va ser la de la necessitat de saber fer les preguntes adequades (per exemple, la cosa seria no demanar "on és la cultura?", sinó més aviat "qui és la gent creativa de la meva comunitat?"), de tal manera que institucions i individus tinguin l'oportunitat de treballar plegats gràcies a un petit canvi de perspectiva.

Les connexions amb les característiques que defineixen un viquimedista eren constants (treball distribuït, en xarxa, "de baix a dalt", les particularitats de cada context o comunitt...), i Edson volia incidir en la idea que les habilitats, recursos i aptituds pròpies de la comunitat viquimedista no només poden ajudar a respondre als reptes difícils i importants que depara el futur, sinó que també poden resultar útils per fer front a reptes que ara per ara ni ens podem imaginar. En aquesta línia també va incidir en la importància del bon humor i el coneixement d'aquells amb qui treballem colze a colze per tal de treballar millor (civic activation) i ser més creatius. Això és relativament fàcil de dissenyar, però només funciona si es posa en marxa quan un projecte comença a prendre forma i al llarg de la seva vida.

Després va tornar a posar els SDG damunt la taula i va parlar de lal importància de connectar a nivell personal amb aquests assumptes, perquè només si hi ha una implicació personal es poden aconseguir resultats. Això ho va vincular a la ONU, una institució que realment és de la gent però que costa que la gent se senti seva i en sigui stakeholder, i seguidament va parlar del Museu UN Live, que pròpiament no és part de la ONU però sorgeix d'allà. La seva missió és connectar la gent d'arreu al treball i valors de la ONU i catalitzar l'esforç global cap a l'acompliment dels objectius de la ONU. El plantejament és una nova versió del "pensa globalment, actua localment", i cerca donar el protagonisme a la gent i les comunitats, facilitant-los el pas a l'acció d'aquells que tenen bones idees. És tremendament abstracte, a mi em costa d'entendre.

També va explicar les iteracions de disseny i definició del museu que va fer amb diversos tipus de públic i (això és deformació professional meva) com constatava que la gent no pot pensar un museu o una biblioteca en abstracte, ha de pensar en un "lloc" on es té una experiència significativa. Finalment, va posar la falca en el fet que el món ha canviat tant pel que fa a l'scope, l'escala i la velocitat, i que ens estem quedant sense temps per fer resoldre grans problemes que amenacen la humanitat (aquí es referia especialment pel que fa al canvi climàtic), que guanyar poc a poc és perdre.

El ponent va cloure la seva intervenció dient que (els viquimedistes) sabem com trebllar bé a gran escala per aconseguir bons resultats. Tenim unes habilitats i unes aptituds que el Museu UN Live necessita, i va demanar que es pensés en què podíem aportar nosaltres a favor dels SDG, tot rematant amb el "and then i want to act" que la Greta Thunberg va etzibar a la gent que la va anar a escoltar al Fòrum de Davos. Molt abstracte tot plegat i tocant moltes tecles, però bé, era una ponència inaugural.

Everyone gets one - Wikibase and the Wikibase Ecosystem[modifica]

Lydia Pintscher i Jens Ohlig

En una sala a petar, amb gent (servidora de vostès, entre molts d'altres) asseguda a terra entre les taules i les cadires, la Lydia i el Jens essencialment van explicar que davant el fet que Wikidata està agafant una dimensió monstruosa hi ha l'oportunitat d'alleugerir aquesta "càrrega" (es va parlar dels ĺímits socials del projecte, que estan molt més a prop que els límits tècnics o tecnològics) a través de col·laboracions que impliquen l'ús d'instàncies pròpies de Wikibase. De fet, Wikidata és un cas d'èxit de l'ús de Wikibase.

Van parlar d'altres casos d'èxit de l'ús de Wikibase:

  • FactGrid (https://blog.factgrid.de/welcome) un projecte de la Universitat d'Efurt que utilitza Wikibase per tenir una base de dades històriques sobre els illuminati. Hi ha ítems sobre persones, passatges que poden emprar-se com a referència, etc.
  • Rhizome (https://rhizome.org/) un projecte relacionat amb el New Museum de Nova York que utilitza una instància pròpia de Wikibse (https://catalog.rhizome.org/w/Main_Page) per tenir una base de dades sobre net.art (art que té lloc a internet, l'ús d'internet com un mitjà artístic)
  • Lingua Libre (https://lingualibre.fr/wiki/LinguaLibre:Main_Page) potser el projecte més conegut a casa nostra per proximitat (impulsat per Wikimedia França). Bàsicament és una biblioteca de fitxers d'àudio de paraules pronunciades per humans en diversos idiomes, i utilitza una instància pròpia de Wikibase per tenir-ho tot endreçadet.

Es va mencionar que la Biblioteca Nacional de França i la Biblioteca Nacional d'Alemanya estan valorant emprar instàncies pròpies de Wikibase per gestionar part de les seves dades. Un exemple, del que es va parlar més endavant, és el del catàleg d'autoritats GND de la Biblioteca Nacional d'Alemanya, que deveu tenir vist tant per la Viquipèdia com per Wikidata.

Després d'aquest ràpid passeig, es va obrir un torn de preguntes i comentaris:

  • Quan arribarà la federació de Wikidata amb altres instàncies de Wikibase o bases de dades? Aquest és el gran tema, i a més a més el concepte de federació és una mica elàstic: hi ha qui l'entén com "connectar" les bases de dades, hi ha que l'entén com "connectar" ítems i/o propietats... La Lydia Pintscher va dir que s'hi estava treballant i que un petit exemple de federació el trobem amb el projecte de dades estructurades a Commons, on es poden afegir declaracions als fitxers que s'hi carreguen, essencialment sobre els elements que apareixen representats als fitxers d'imatge. Només veient la complexitat de desplegar aquest projecte un ja es pot imaginar que federar Wikidata no és bufar i fer ampolles. Però hi ha molt interès i s'hi està treballant. En aquest sentit també es va comentar que els endpoints de SPARQL (disclaimer: no entenc gaire el que diré a partir d'aquí), els llocs on es poden fer consultes amb llenguatge SPARQL com per exemple el Wikidata Query Service, es poden federar i això podria servir per fer consultes (a Wikidata? a qualsevol base de dades federada, entenc) sense passar pel query service de Wikidata. Es va comentar que es poden posar capes sobre l'API i crear frontends específics. (/disclaimer)
  • Un oient que es va presentar com a developer de MediaWiki va fer la reflexió que convèncer una institució pública per a que utilitzi una instància pròpia de Wikidata és molt més complicat que aconseguir que alliberin les seves dades, tot i que llavors s'obre la porta a la problemàtica de la curadoria de les dades que entren a Wikidata a través d'importacions massives (una instància pròpia de Wikibase pot ajudar a facilitar aquestes situacions, però). També va dir que Semantic MediaWiki també pot servir per gestionar dades en un wiki, i que instal·lar Wikibase no està a l'abast de tothom, encara.
  • Davant la pregunta de "per què Wikibase?", la Lydia Pintscher va respondre que:
  • Està emmarcada en la filosofia del software lliure
  • És multilingüe
  • És molt flexible pel que fa als models de dades que permet
  • La instal·lació no és cosa fàcil-fàcil-un-minuto, però estan treballant per fer-la més senzilla i accessible
  • Cal tenir present que si s'entra a l'univers Wikibase se serà un conillet d'índies.

Ensuring visibility for your country's GLAM institutions on the Wikimedia projects[modifica]

Es va presentar el projecte FindingGLAMs, de Wikimedia Suècia (https://meta.wikimedia.org/wiki/FindingGLAMs). L'objectiu és que tots els GLAMs del món tinguin el seu ítem a Wikidata. Va posar de manifest que ara per ara el biaix en aquest assumpte és enorme i que el món no està ben representat, que el que hi ha són els fruits de comunitats molt actives que involuntàriament generen aquests biaixos (seria el nostre cas respecte el conjunt de l'estat espanyol, per exemple).

La voluntat que hi ha rere la idea de tenir tots els GLAMs a Wikidata és la de poder detectar buits i tenir un mapa el més detallat possible sobre aquest tema i, a la vegada, facilitar la incorporació de nous editors al projecte, o fins i tot noves col·laboracions (partnerships).

Llavors, el projecte té diverses facetes, més enllà de la de generar ítems sobre els GLAMs en si:

  • Localitzar datasets (sobre GLAMs: relacions de biblioteques, museus, etc. d'un territori o organisme, per exemple) amb llicència compatible que estiguin disponibles en línia. S'està fent un "dataset de datasets" a Meta.
  • Una campanya de crowdsourcing per a que la ciutadania afegeixi dades sobre GLAMs a Wikidata (https://meta.wikimedia.org/wiki/FindingGLAMs_Campaign). La seva intenció és que entre el 8 i el 29 d'octubre sigui una campanya d'abast internacional, especialment encarada als treballadors d'aquestes institucions. Seria com una versió del #1lib1ref: que els treballadors dels museus siguin els que introdueixen les dades perquè són els que tenen el coneixement més actualitzat sobre el tema i a més normalment la volen compartir.
  • En aqust sentit estan desenvolupant una eina per facilitar l'edició a Wikidata sense haver de tocar Wikidata directament: Monumental (https://tools.wmflabs.org/monumental-glam/#/). Hi he fet una ullada i la veritat és que pinta molt bé i es podria valorar donar suport o fer difusió d'aquesta campanya a l'octubre.

Open Data Partnerships[modifica]

Elena Aleynikova, Barbara Fischer i Alice Wiegand

En aquesta sessió es van presentar tres casos de col·laboracions que implicaven l'ús de dades obertes:

  • L'Elena Aleynikova, que de fer presentava l'acte, només va posar la falca convidant a que la gent consulti l'esborrany del document model per a open data partnerships que ha elaborat Wikimedia Alemanya. Va dir que estava a Meta, però jo he estat incapaç de trobar-lo, no vaig poder anotar l'enllaç i ràpidament es va donar pas a les dues ponents de la sessió
  • La Barbara Fischer, una històrica de Wikimedia Deutschland, ara treballa per la biblioteca nacional d'Alemanya com a especialista en control d'autoritats. Va presentar el cas del catàleg d'autoritats GND de les biblioteques de parla alemanya, que està valorant utilitzar Wikibase per endreçar la informació.
El GND és col·laboratiu entre les biblioteques de parla alemanya i ara s'està valorant si obrir-lo també als museus, arxius, adadèmia i altres institucions, inicialment en el marc de la parla alemanya.
Va explicar que es va decidir treballar amb Wikibase en part perquè el model de dades del seu catàleg d'autoritats és molt complex i Wikibase podia servir per donar resposta a les seves necessitats. Tanmateix, és una eina que no és com el programari privatiu, on tot ja ve preparat i empaquetat, sinó que caldrà crear i mapejar propietats i relacions, estar molt pendent de constraints i treballar per a que l'entorn sigui usable.
Com que estan en aquest procés de valoració podria ser que optéssin per fer córrer una instància pròpia de Wikibase en paral·lel al seu propi programari i acabin sincronitzant les bases de dades. Hi està treballant un equip de 15 persones.
A la WikidataCon presentaran més informació sobre aquest tema.
  • L'Alice Wiegand va parlar en representació d'opendata.dusseldorf.info, el repositori de dades obertes de la ciutat. Va explicar que es treballava amb uns 350 tipus de programari diferents, específics, sovint privatius, etc. però que la voluntat era posar les dades generades a l'abast de la ciutadania, per a que les pugui reutilitzar i jugar-hi a plaer però no les pugui modificar, dient que són dades oficials i sí, poden tenir errors, que a les iteracions posteriors es poden resoldre. Bé, el plantejament habitual sobre com mantenir la consistència de les dades i tot plegat.
De moment no tenen les dades enllaçades (no és linked open data, només open data) i els datasets són molt variats. Va explicar que es treballa per aproximar el món de les dades municipals obertes a Wikidata, i també va anunciar que parlaria a la WikidataCon.

Linking OpenStreetMap and Wikidata[modifica]

Va presentar una eina que permet connectar nodes d'OSM amb ítems de Wikidata: http://osm.wikidata.link És curiós que dos projectes emmarcats en l'àmbit del codi obert i el coneixement lliure col·lisionin a nivell de llicències, com seria aquest cas. OSM utilitza l'Open Database Licence, que cau sota la legislació europea; mentre que Wikidata és CC0 i la legislació que li és aplicable és l'americana.

En tot cas, la idea de connectar OSM i WD és interessant i necessària, diria jo. WD com a molt només proporciona coordenades mentre que OSM proporciona geometria (superfícies); ara bé, WD té moltes més etiquetes, imatges i identificadors que OSM. Casar-los no està de més, però té la dificultat afegida que els identificadors d'OSM són inestables (de fet hi ha la proposta d'utilitzar les Q de WD com a identifiadors persistents d'OSM, i és just en aquest punt on hi ha la col·lisió de llicències).

L'eina que va presentar és com un mix'n'match semiautomàtic, ja que cal anar amb molt de compte amb els falsos positius i OSM té u na normativa molt estricta sobre les edicions completament automàtiques. El ponent va fer una demo en directe, recomanant que es treballi en llocs de superfície mitjana (millor treballar sobre Les Corts que sobre Barcelona en general). L'eina té un ús força intuïtiu i no està finalitzada. Alguns problemes ja identificats són els túnels (que a WD són una cosa mentre que a OSM en són una per sentit), els rius (són línies però l'eina que s'utilitza per traçar coordenades només admet polígons), els edificis (que poden ser una construcció i la seu d'una institució, per tant dos ítems de WD a un mateix node) i les parades de tramvia, però d'això no en vaig anotar el motiu, tot i que em va fer molta gràcia.

Essencialment:

  • Es tria un lloc a l'eina. Mollerussa, per exemple
  • L'eina ofereix una llista d'encerts. Es tria la que descriu Mollerussa com una població
  • Fa una cerca i pinta al mapa els punts que tenen Q de Wikidata i que podrien correspondre a nodes d'OSM
  • Només és qüestió de visualitzar-los, comprovar que l'encert no està equivocat i confirmar la càrrega a OSM. De fet també es pot notificar un "match" equivocat. A mi m'atbalen una mica les discrepàncies de distàncies entre el que hi ha a WD i a OSM, però és una eina sensacional, al meu entendre.


17 agost[modifica]

Strategy: Roles & Responsibilities[modifica]

Les sessions de strategy es van fer sempre a un mateix lloc i (almenys a les que vaig assistir) tenien un format similar: es feia un repàs a com s'ha arribat fins al punt present i llavors ens dividíem en grups per treballar aspectes concrets de les recomanacions. En aquest cas es va generar un grup de l'àmbit "llengües romàniques" on hi havia l'Anass (community liaison pels països àrabs, que parla castellà), l'Iñaki del grup d'usuaris bascos, el Lorenzo (italià), l'Ana Torres de Wikimedia Argentina, l'Iván de Wikimedia México, el Santi i l'Elena de Wikimedia España, el User:Lahi (també de Wikimedia Argentina, era qui prenia notes) i el Ferran i servidora de vostès per la banda d'Amical.

En aquest working group es van plantejar tres possibles escenaris de com seria la governança del moviment Wikimedia l'any 2030 i estan recollint comentaris sobre els tres. Un d'aquests escenaris serè el que acabarà prevalent a la fase d'implementació.

Un dels temes que té més força és el de la descentralització per tal de respondre millor a les realitats locals i per retornar d'una manera efectiva a processos nascuts des de les comunitats. Fins aquí tot molt raonable, però jo no puc deixar de pensar en com fer-ho sense que això suposi intercalar una nova estructura dins d'un marc que acabi per mantenir-se. Cal carregar-se coses: què ens carreguem? Una opció és redistribuir el personal que ara treballa a les estructures generals de la Wikimedia Foundation a registres més propers a les comunitats, a risc que això suposi un canvi en les seves tasques, però és una idea que semblava que tenia cert recorregut.

Un altre tema que es va tractar va ser el de la carta de principis o compromisos com a vara de medir en el moment de rendició de comptes, que seria vetllada per un òrgan representatiu davant del qual tothom hauria de respondre. Aquest òrgan no hauria de ser quelcom "buit" com la Foundation, que té junta però parlant fredament, ningú en forma part directament, tothom acaba pertanyent a un o altre afiliat que al seu torn és part de la Foundation. En aquesta línia, a més, es parla de rendició de comptes en diverses direccions sobretot com un mecanisme per garantir la democràcia interna dels afiliats i les organitzacions. De nou, potser el plantejament no és del tot dolent però tinc poc que la voluntat de ser prou flexible per donar cabuda a totes les realitats faci que aquesta carta de compromisos sigui tan laxa o tan vaga que no tingui cap mena d'efectivitat real. A més, cal definir molt bé la constitució i vies d'accés i participació d'aquest òrgan que vetllaria pel seu acompliment, que al seu torn també hauria de rendir comptes, però a qui?

Finalment, també es va tractar per sobre el tema de com incloure nous perfils als òrgans de decisió del moviment. Cal revertir la dinàmica dels processos electius, que essencialment són concursos de popularitat o de carisma, i facilitar que figures "tapades" puguin accedir a aquestes plataformes.

Onboarding and Retention: Hungarian and French Wikipedias[modifica]

En Tamás va parlar de la realitat de la Viquipèdia en hongarès, que té un públic potencial de 50 milions de parlants però sense cap mena de possibilitat de sinergia amb altres comunitats lingüístiques. Davant la caiguda tant de nous registres com d'editors actius que va experimentar la Viquipèdia en hongarès i els seus projectes germans es van veure obligats a tancar alguns projectes per manca de manteniment, i per resoldre aquesta dinàmica van dedicar el període 2016-2018 a planificar un projecte de retenció d'editors, que ara està en fase de desplegament. Tot això amb l'ajuda d'un grant.

Durant la fase de preparació es van dedicar a capturar dades i analitzar els motius de manca de retenció d'usuaris, es van simplificar guies i polítiques, es van elaborar nous tutorials i es va treballar per generar un ambient més agradable als nouvinguts, fent també diversos esdeveniments i activitats offline, des de tallers i formacions a trobades, per tal de cohesionar la comunitat i cuidar als editors més veterans, i s'han passat al Wikimedia Space com a espai de trobada.

Per la seva banda, el Benoît Evellin va presentar el cas de la comunitat francòfona, que havia arribat a cotes força elevades d'hostilitat contra els usuaris nous, combinades amb la decadència de tot el material de benvinguda. Des del 2011 hi ha un equip d'unes 25 pesones que de manera més o menys estable han estat treballant per aconseguir evitar que la sagnia d'usuaris nous sigui tan dramàtica i que aquests se sentin ben acollits. És de calaix que porta temps i requereix coordinació però sembla que els funciona i potser se'n pot aprofitar alguna idea i adaptar-la a la nostra realitat. Coses que han fet:

  • Han redissenyat el missatge de benvinguda per a que no soni tan enllaunat i l'usuari acabat de registrar llegeixi que hi ha un humà rere el missatge i que se'l pot contactar. Només aquest detall ja els va reportar un increment de respostes i interaccions entre individus, de tal manera que el programa de mentorització deixa de tenir sentit.
  • Han creat una helpdesk vetllada per gent amb perfil de mentor, per resoldre dubtes. L'increment d'interaccions els ha portat a crear helpdesks especialitzades per les temàtiques que tenen més demanda.
  • Han redissenyat les ajudes, amb capçaleres dedicades i indicadors que avisen de la dificultat o el temps que cal dedicar a fer la tasca que allà s'explica. Moltes imatges, sobretot, i instruccions senzilles de llegir. El gran risc d'aquests esforços és que costa mantenir-los actualitzats i el disseny possiblement no està a l'abast de tothom, deixant de banda que no està del tot adaptat per a mòbils.

Encouraging the spirit of new editors - A structured approach to mapping onboarding efforts[modifica]

  • Christine Domgörgen (WMDE), Verena Lindner (WMDE)

Aquesta sessió va ser una continuació del tema obert pel Tamás i el Benoît i consistir en una dinàmica on se'ns va agrupar per projectes amb un número similar d'editors actius per tal de posar en comú les pràctiques que s'estaven duent a terme per acollir usuaris nous. Jo vaig estar amb representants de la Viquipèdia en polonès, serbi, noruec i ucraïnès. Després de compartir què fèiem en aquesta línia (hi ha moltes similituds entre projectes: missatges de benvinguda, trobades offline, mentorització, concursos, etc) vam estar comentant alguns exemples que a algunes comunitats els funcionaven. Per exemple, es va comentar que al Viccionari en francès els ha funcionat fer directes a Youtube mostrant com s'edita, o que la comunitat sèrbia ha fet tutorials en vídeo (capsuletes ben curtes i picadetes), i que també ha matat l'IRC i utilitzen Discord per interactuar amb els editors. Per la seva banda, els polonesos també tenen una mena de helpdesk on qualsevol pot adreçar-hi els seus dubtes i un equip d'usuaris s'encarrega que aquests puguin ser resolts en qüestió d'hores. Almenys per agafar idees va estar bé.

From a messy spreadsheet to Wikidata: start mass data uploads with OpenRefine[modifica]

  • Alicia Fagerving

Personalment esperava aquesta sessió amb candeletes. OpenRefine és una eina gratuïta, originalment desenvolupada per Google, que permet manipular i endreçar datasets de manera força senzilla, i fer petits anàlisis de dades. La sessió no era una formació sobre com utilitzar OpenRefine sinó com connectar-lo a Wikidata, una funció que si hagués conegut abans m'hagués estalviat hores de feina i demanar piruetes estranyes a tercers. "Reconciliation is your new best friend", va dir la Fagerving. Afedemón que sí. Si cal m'ofereixo a fer-ne una formació a la Viquitrobada.

Com funciona això del reconcile? Un cop es té el dataset a punt per carregar a Wikidata podem preparar des d'aquí els quickstatements o carregar directament a Wikidata des d'OpenRefine:

  • Si tenim una columna amb elements que es poden connectar a Wikidata:
  • Obrir el desplegable de la capçalera de la columna > Reconcile > use values as identifiers > s'obrirà una finestra emergent per triar el servei de reconciliació > Wikidata > ens apareixerà una barra verda a la capçalera reconciliada
  • A la cantonada superior dreta de la pantalla, a la barra de color blau fosc on diu el número de files del dataset, hi ha el desplegable Extensions > Wikidata > edit Wikidata schema
  • Ens sortiran tots els camps del dataset i podrem construir el "pack" de declaracions que s'importaran a Wikidata. També serveix per qualificadors i referències
  • Add item > arrosseguem la columna reconciliada > a cada registre d'aquesta columna se li afegiran les declaracions que afegim aquí. L'aspecte per afegir declaracions és pràcticament idèntic al de Wikidata, ia la part alta de la pantalla hi ha una pestanya que ens avisa de possibles errors i ens deixa previsualitzar el resultat. A més, quan no existeixen les Q que s'han buscat a la reconciliació, OpenRefine dóna l'oportunitat de crear nous ítems per aquests elements.

Com generem els Quickstatements?

  • Extensions > Wikidata > Export to Quickstatements
  • Es genera una llista de text pla que permet copiar i enganxar directament a Quickstatements i executar-la

Com carreguem a Wikidata directament?

  • Extensions > Wikidata > Upload edits to Wikidata
  • Iniciem sessió, donem permisos
  • Revisem que tot estigui correcte i executem la càrrega

"Traduir" a Wikidata els continguts de les cel·les:

  • Obrir el desplegable de la capçalera de la columna > start reconciling > triar l'opció "Wikidata services" de la finestra emergent > Oferirà Q de Wikidata que poden correspondre al contingut de les cel·les.
Si no el troba i estem segurs que existeix > Reconcile against type: > etiqueta de wikidata amb la que volem reconciliar > start reconciling. Si no està segur proporciona suggeriments a confirmar. Quan vam arribar a aquest punt crec que una llàgrima em rodolava galta avall.

En tot cas, l'explicació és una mica apressada i segurament no s'acaba d'entrendre, però el resum en titulars és que OpenRefine facilita la feina de preparar datasets per carregar a Wikidata, ja sigui generant el txt per Quickstatements com casant ítems amb les seves Q corresponents de Wikidata. Segurment això es pot aprendre tibant de manuals i documentació, però que t'ho expliquin en directe i que algú que sàpiga el que es fa et resolgui dubtes no té preu.

Integrating Wikidata into education[modifica]

  • Shani Evenstein (User:Esh77), Tel Aviv University; The Wikipedia & Education User Group
  • João Alexandre Peschanski (User:Joalpe), Wiki Movimento Brasil
  • Ewan McAndrew (User:Stinglehammer), Wikimedia UK, Universitat d'Edimburg
  • Will Kent (User:Will (Wiki Ed)), Wiki ED Foundation
  • Giovanna Fontenelle (User:GilFontenelle), Wiki Movimento Brasil
  • Martin Poulter (User:MartinPoulter), Universitat d'Oxford
  • Lane Rasberry (User:bluerasberry), Data Science Institute, Universitat de Virgínia
  • Éder Porto (User:Ederporto), Wiki Movimento Brasil

Vaig assistir parcialment a aquesta sessió perquè se'm solapava amb la següent. Era un panel amb molts participants (7 persones, 3 d'elles via vídeoconferència), i la roda de presentació es va allargar tant que només vaig poder aplegar això, qui era cadascun dels participants i més o menys per què estava a l'escenari. De bon principi es va subratllar que la "data literacy" és una habilitat molt necessària pels estudiants d'avui dia, i em va semblar interessant com havien utilitzat Wikidata els brasilers, integrant-la en un projecte per a estudiants de periodisme, treballant amb dades electorals i fomentant la transmissió d'informació de bona qualitat en un lloc on la democràcia està a la corda fluixa. També es va parlar de Scholia (que és el que porta el Lane Rasberry), una mena de reasonator multivitaminat sobre producció acadèmica i de recerca del que n'havia sentit a parlar i que em va semblar altament vistós. I lliure.

EU Copyright Directive Transposition Bootshop[modifica]

  • Teresa Nobre (Creative Commons)
  • Dimi Dimitrov (Free Knowledge Advocacy Group EU)

Vaig assistir a aquesta sessió per indicació d'en Francesc Fort, ja que ell prèviament havia tingut una trobada amb en Dimi però no podia ser presencialment a aquesta sessió. Bàsicament la sessió va ser una presentació de la finestra d'oportunitat que hi ha en la fase de transposició de la directiva europea sobre copyright a les legislacions pròpies de cada país de la UE. hi haurà una onada de reformes legislatives a cada estat membre per adaptar la directiva i cal estar a l'aguait fins, teòricament, el 6 de juny de 2021, que és quan finalitza el procés de transposició. Van presentar alguns exemples dels escenaris que es poden obrir amb la transposició d'alguns dels articles més candents de la directiva (el 17, el 5 o el 14, entre d'altres).

S'ha unit esforços amb Communia (https://en.wikipedia.org/wiki/Communia) per fer aquest seguiment, i es farà una formació a Varsòvia entre l'11 i el 13 d'octubre per dotar a representants de cada estat membre d'eines i recursos per a incidir en la forma que acabi prenent la transposició d'aquesta directiva sigui el més a favor del coneixement lliure que sigui possible, o que no almenys aixequi noves barreres ni resulti més restrictiva del que és ara. També oferiran acompanyament i suport. Val a dir que en alguns estats membres ja s'està fora de calendari perquè ja s'estan fent votacions sobre les reformes de les lleis, però estan redactant la documentació adaptada a la realitat de cada estat i s'han tingut contactes amb la Comissió Europea. Finalment, per disponibilitat dels membres de la junta, seré jo qui assisteixi a aquesta formació.

18 d'agost[modifica]

Increasing Wikimedia’s Readership: Advocating the change with SDG Goals[modifica]

Vaig assistir parcialment a aquesta sessió perquè se'm solapava amb la següent, així que el resum serà molt telegràfic.

La sessió estava centrada en els lectors, la gent que consulta la Viquipèdia però no hi participa activament tot editant-la. Els qualifiquen de "consumidors de coneixement" i cal tenir-los presents dins l'ecosistema del coneixement lliure, perquè depenen directament de la tasca que fan els viquipedistes que són editors. En aquesta línia es va mostrar un gràfic per posar en relleu el gran diferencial que hi ha entre el número d'usuaris d'internet en general i el número de lectors de la Viquipèdia. Tot i que es puguin tenir molts lectors, encara hi ha milions de lectors potencials que no ens visiten.

Llavors es van presentar diverses iniciatives per incrementar el número de lectors:

Tot estava molt encarat a comunitats emergents, però en essència ja es veu que el vídeo és el rei. Si es volen repassar més idees i iniciatives dutes a terme per incrementar les lectures es pot consultar l'apartat Inspire de l'IdeaLab a Meta: https://meta.wikimedia.org/wiki/Grants:IdeaLab/Inspire

Data Quality in Wikidata[modifica]

  • Cristina Sarasua (Username:Criscod), Universität Zürich
  • Mariam Farda-Sarbas (Username:Mariamfs), Freie Universität Berlin
  • Claudia Müller-Birn (Username:Claudiamuellerbirn), Freie Universität Berlin
  • Lydia Pintscher (Username:Lydia_Pintscher_(WMDE)), Wikimedia Deutschland

Diapositives: https://wikimania.wikimedia.org/wiki/File:Wikimania_2019_-_Revisiting_Data_Quality_in_Wikidata.pdf

Cal tenir present que molts altres serveis a part de la Viquipèdia es nodreixen de les dades que ofereix Wikidata i que cal vetllar per la qualitat de la informació que conté. Es va explicar que la qualitat de les dades té diverses dimensions o facetes:

  • Precisió
  • Consistència
  • Oportunitat (timeliness)
  • Completesa
  • Increment o millora de la informació a través d'enllaços
  • Diversitat (com més varietat de tipologies d'entitats, millor)

Seguidament es van presentar diverses eines per assegurar la qualitat de les dades a Wikidata. De fet hi ha un projecte dedicat a això (Wikidata:Wikiproject Data Quality):

  • Property constraints: relació de continguts que no poden ser emprats com a valors d'unes propietats determinades. N'hi ha que directament no es poden desar quan es fa una declaració a Wikidata; n'hi ha d'altres que es poden desar però llavors s'indica que falla alguna cosa amb una icona al costat de la declaració.
  • Mapes a les declaracions sobre coordenades: no costa res equivocar-se a l'hora d'introduir coordenades. La inclusió de petits mapes permet verificar d'una manera senzilla que les coordenades són correctes.
  • Recoin: quines P possiblement li manquen a les declaracions d'un ítem. Proporciona una valoració de la completesa de la informació sobre l'ítem basant-se en Q similars.

Moltes d'aquestes eines estan centrades en millorar la completesa de la informació, però cap o gairebé cap vetlla per la diversitat de les dades, per exemple. A més, a hores d'ara, hi ha força preocupació sobre la confiança que es pot tenir a les dades que ofereix Wikidata, especialment des del punt de vista dels lectors.

Wiki Scholars & Scientists[modifica]

  • Ryan McGrady, WikiED Foundation

Es va presentar un programa de la Wiki Education Foundation orientat a captar especialistes per a que editin la Viquipèdia, una cosa molt similar a la que es va presentar a la Wiki Education Conference del país basc al mes d'abril.

Després de mapejar els motius que frenen als grans especialistes o investigadors d'editar la Viquipèdia, l'any 2018 es va dissenyar un programa pilot on es van seleccionar 9 Wikipedia Fellows de tres associacions professionals americanes que van estar millorant articles de la seva àrea d'expertesa. Després del pilot es va expandir el programa a una cinquantena de participants, oferint un curs basat en diverses etapes sobre com s'edita la Viquipèdia, molt orientat i amb un ús intensiu de la programs & events dashboard. La comunicació entre els participants, però, es va fer a través d'un canal de Slack. Vegeu learn.wikiedu.org

Aquest plantejament va evolucionar cap a un "professional development course", una formació certificada, amb col·laboracions amb universitats i amb ajudes als professionals que volen fer el curs a nivell particular. Molt centrat en la realitat dels Estats Units i en la línia del que fa la Wiki Education Foundation.

How to effectively manage Wiki initiatives with the Programs & Events Dashboard (and Event Metrics!)[modifica]

  • Krishna Chaitanya Velaga (User:KCVelaga), Wikipedia & Education User Group
  • Ryan McGrady (User:Ryan (Wiki Ed)), WikiED Foundation
  • Sam Walton (User:Samwalton9 (WMF)), Wikimedia Foundation

La sessió va ser una formació per aprendre a utilitzar el programs & events dashboard (outreachdashboard.wmflabs.org), una eina de seguiment d'activitats que impliquen edició i seguiment d'usuaris, sigui en un projecte sol o en diversos. Qualsevol pot iniciar sessió amb el seu usuari de la Viquipèdia i fer el seguiment de les activitats o campanyes que lideri o vetlli. Hi ha tres tipologies d'activitat:

  • Bàsic: fa seguiment de l'espai principal d'un o més projectes
  • Programa: permet fer seguiment d'articles concrets o categories
  • Viquimarató: fa seguiment de l'espai principal i altres

i es pot fer privat, de tal manera que les dades generades només són visibles per qui ho crea. Es poden especificar dates per iniciar i finalitzar el seguiment i l'eina genera un enllaç que es facilita als participants per a que "s'inscriguin". Aquesta eina permet (si es té el flag de creador de comptes) crear els comptes dels participants que encara no estan registrats. A més, es poden donar permisos a altres per a que també puguin veure el dashboard i fer el seguiment de l'activitat, es poden assignar articles a participants, etc. Aparentment és molt complet.

Pel que fa a les mètriques, l'eina permet obtenir recomptes ràpids i immediats de cada campanya o activitat. En els projectes on hi hagi l'ORES activat permet fins i tot fer recompte de quantes referències s'han afegit. Permet visualitzar els canvis fets per cada usuari al llarg de l'activitat (com un diff enriquit: veure l'assessment tool de la pestanya "articles"). L'ORES també permet extreure una altra dada, que és una estimació de la completesa dels articles a nivell estructural. Totes les mètriques i recomptes es poden descarregar en diversos formats.

Jo tot just hi he començat a jugar però a priori sembla una bona eina. Moltes de les característiques que ofereix també sembla oferir-les un robot, l'UKBot; és qüestió d'anar veient què s'ajusta millor a les nostres necessitats.

Wikidata & ETL[modifica]

Vaig assistir a aquesta sessió a petició d'un soci d'Amical i he de reconèixer que tot i que vaig entendre més o menys de què anava em vaig perdre molts detalls i moltes coses les vaig entendre a mitges o directament no les vaig entendre. De totes maneres em va semblar un tema molt interessant per la gent de perfil més tècnic que toca Wikidata. <inseriu el vostre disclaimer preferit aquí>

ETL = Extract, Transform, Load. Es va presentar una solució per carregar dades a Wikidata que cíclicament canvien, de tal manera que es poden programar repeticions del procés d'extracció, transformació i càrrega de les dades. D'això en diuen pipelines. Vegeu https://demo.etl.linkedpipes.com/#/executions

Presenten aquest component, fruit d'un grant i que permet treballar amb dumps en format RDF, reutilitzant les pipelines i evitant així la proliferació de codis propis de cadascú, que costen més de mantenir, descobrir i tenir endreçats.

Van fer una demo i em va semblar interessant, tot i no entendre gran cosa més del que dic aquí. Gent de perfil tècnic, crec que entendreu força coses si feu una ullada a les diapositives.

Strategy: resource allocation[modifica]

Aquesta sessió va ser la última de Wikimania i a aquelles alçades de la pel·lícula jo tenia les neurones un pèl foses i a més em vaig anar a posar en un petit grup on no vaig treure gran cosa en clar. El meu petit grup estava centrat en la part dels valors i principis que haurien de regir l'assignació de recursos, que no sempre han de ser econòmics en el sentit de diners, sinó que també cal pensar en altres tipologies de recursos a assignar, sovint humans.

Va tornar a sortir el tema d'un marc comú de principis i compromisos, però en aquest cas era molt més vague que en el de rols i responsabilitats, i a mi em tornava a preocupar com resoldre la transparència i la rendició de comptes de tot plegat. Una de les recomanacions aposta molt fort per propiciar que les comunitats guanyin sostenibilitat per elles mateixes, no només a nivell de programes, sinó també de capacitats dels seus membres i fins i tot de captació de recursos. Aquest últim tema (fundraising) és una altra de les patates calentes del procés d'estratègia, ja que si es posa completament a mans de les comunitats i afiliats, com s'estableixen els "límits competencials" de cada comunitat o afiliat quan es tracta de fer campanyes de captació de fons? Com assegurar que no ens perjudicarem els uns als altres? Més enllà d'aquestes discussions la cosa no va donar gaire més de si.

TL;DR[modifica]

Aquest any vaig anar a força sessions sobre Wikidata, més que sobre GLAM. Algunes han sigut molt tècniques, d'altres no tant, però de pràcticament totes n'he tret aprenentatges que es poden aplicar als nostres projectes. El programa d'aquesta Wikimania era molt ampli, amb moltes sessions paral·leles, i em vaig perdre algunes sessions que sobre el paper eren molt interessants. No obstant això, també he de dir que algunes sessions que sobre el paper prometien molt després no van ser tan espectaculars i que la idea de relacionar el programa amb els SDG al final es va traduir d'una manera més aviat tènue: continuaven essent presentacions d'experiències, estudis de cas, panels... Les xerrades marc sí que havien fet un salt endavant en aquest sentit: es parla més de la gent, de les comunitats... i es té la mirada molt posada en el 2030, els SDG i el futur del moviment. Però els temes candents que jo esperava trobar no es van deixar notar, o almenys jo no els vaig veure. Serà que l'strategy va acaparar tota l'atenció. Però bé, de totes maneres vaig conèixer projectes nous i estic satisfeta d'haver-hi pogut participar. El lloc m'ha semblat sensacional i l'organització molt bona, tot i que (sorprenentment) els vegetarians les van passar magres al comiat. A nivell general jo crec que la gent ens té força posats al mapa i ens té en bona consideració. I continuem essent com un "germà gran" pels bascos, cosa que és important tenir present. Potser no he tingut la sensació de tornar súpervitaminada i motivada com en ocasions anteriors, però això és quelcom que cau més per la meva banda personal. Realment per la gent que hi anava per primer cop jo crec que va ser una bona trobada, potser amb molta presència de la WMF arreu, però la impressió en general va ser bona.