Usuari:F3RaN/Wikimania2019

De Amical Wikimedia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Wikimania report:

Plà estratègic, document final

Grups de treball

Recomanacions

Benvolguts, Us envio el meu report de la Wikimania. Com que em va semblar que hi havia especialment interès per la Strategy vaig intentar assistir, en la mesura possible, a les sessions de debat reservades als diferents eixos de la direcció estratègica.

- Us comento en primer lloc que prèviament a l'inici de la Wikimania, vaig participar a una trobada de WMDE. En un moment donat, la trentena de participants d'aquesta reunió ens vam haver de dividir segons els nostres interessos (recerca, creixement, multimedia, qualitat, diversity, strategy, etc.). Hi havia una desena d'opcions en total. Doncs bé, vaig ser la sola persona a escollir Strategy com a tema d'interès. Us ho comento perquè em sembla molt significatiu del que passa o ha passat amb la participació a la Strategy. Parlant amb l'un i l'alte, em va donar la sensació que a la Wikimania cadascú hi anava a defensar els metres quadrats de la seva parcel·la. La Strategy, en canvi, és algo que quedava massa abstracte o gran a tothom i on ningú s'hi sentia prou identificat com per a involucrar-s'hi i participar-hi.

- L'espai reservat a la Stragey es va plantejar com un espai de debat entre els assistens. En general, es va fer un resum sumaríssim de l'eix pertinent com a breu peludi per entrar directament al debat. No es va explicar el procés de la redacció de les recomanacions, ni quina havia sigut la participació, reptes i problemes, recomanacions que es descartéssin de seguida, problemàtiques, dubtes i debats, reptes i problemes, etc. L'espai fou només de participació i de debat.

- La funció dels moderadors dels debats no era de donar respostes sinó d’anotar les preguntes i comentaris dels participants per tal de considerar-les i incloure-les a l'esbós que encara s'està redactant de les recomanacions.

- Prèviament a cada debat em vaig llegir els comentaris/dubtes de la nostra llista de correu per transmetre-les al debat, sobretot d'en Luís Ulzurrun però també d'en Xavier i altres. No obstant, insisteixo amb què no hi va haver necessàriament respostes sinó que els moderados anaven anonant-ho tot.

- La Nicole Ebber (WMDE) em va semblar que fou la representant oficial de la WMF. No es va perdre ni un sol debat i va estar escoltant tot el que s'anava dient i criticant, responent en la mesura possible i donant la seva opinió.

- Ja des de bon principi es va criticar que s'ens invités a la participació al debat de la estratègia sense saber prèviament qui, com i quan prendrà la decisió final. El procés no sembla prou transparent o clar des de bon principi i aquest fet no ha contribuït a una participació afluent ni acaba de motivar. La Nicole anima a participar al debat i assegura que no cal que ens preocupem per això, que la WMF no pendrà una decisió d'un dia a l'altre sense més. El més important ara és el debat i escoltar les opinions, comentaris i preguntes.

- Un participant va retreure als grups de treball que expressions vitals com "Free knowledge" i "Free culture", que tant determinen el nostre movement, sembla ser que ni tan sols apareixen mencionades a cap de les 6 recomanacions.

- Com a anèctoda/incident en un dels primers debats, l'Iván Martínez de Wikimedia México (WM-MX), que feia de moderador, va encetar involuntàriament una polèmica al fer un plantejament molt tendenciós de les recomanacions. Concretament, va formular la pregunta "com podem evitar la resistència del moviment per tal que s'implementin les nostres recomanacions?". Com us podeu imaginar, el van criticar bastant per la seva manca de neutralitat i se li va demanar que cuidés el llenguatge. El debat no pot ser interpretat ni com que els grups de treball pretenen adulterar els valors actuals del moviment, ni com que el moviment és concebut com a una resistència. A mesura que els debats van anar avançant, els participants es van anar calmant i els debats foren molt agradables i es van desenvolupar en un to molt cordial.

- Finalment, vull deixar clar que els punt següents no recullen la meva opinió personal sinó que són un reflex del que es va dir als debats on vaig participar. Aixì us en feu una idea. També, crec que per Amical pot ser interessant saber què diu en general el moviment.

Diversity

- Code of Conduct (CoC, punt 1). L'eix de diversitat és víctima d'una gran contradicció intrínseca. Pretén fomentar la diversitat imposant un codi de conducta universal i farcit de valors occidentals. La centralització i universalització del Codi de Conducta (CoC), redactat i aprovat per la WMF, no contribueix a fomentar la diversitat sinó que vetaria a tots aquells que no comparteixen els valors de la WMF. Per garantir la preservació de la diversitat cal una descentralització, que no hi hagi normes universals sinó locals, que cada comunitat desenvolupi el seu propi CoC. En resum, certs participants creuen que hi ha una dicotomia entre valors universals vs. valors locals. Que els uns exclouen els altres o que hi ha incompatibilitats.

- Quota 40:40:20 (punt 2). En general té molt bona rebuda. Malgrat que la implementació no pot ser sempre fàcil, algunes variables de diversitat són evidents: edat, discapacitats, llengua o comunitats indígenes/ètniques. És una bona iniciativa per a controlar els User Groups.

- Pel que fa al comentari escèptic d'en Luís sobre la quota, té gran part de raó. No serà fàcil però és una bona declaració d'intencions. Així mateix, algun participant va comentar que de fet no hem de convertir el diversity en un objectiu, sinó que es tracta només d'un mitjà per assolir més equitat, qualitat, quantitat, etc. als projectes wikimedistes. L'objectiu no és diversity de wikimedistes sinó diversity de contingut. Al final, el contingut és el que compta. Per tant, no cal tampoc obsessionar-nos amb el tema i ser taxatiu amb l'aplicació/imposició de la quota.

- La qüestió de Wikidata (punt 5 de l'eix diversity) d'en Luís, sobre la seva funcionalitat, la vaig adressar però lamentablement no tinc resposta.

- La proposta d'ombudsperson (mediador, punt 7 de l'eix diversity) fou molt ben acollida. No vaig sentir ningú que la critiqués. El que es debat és quina forma prendria exactament aquest ombudsperson, ja que podria ser un comitè i caldria veure on entra aquest comitè a l'organigrama global: si seria local, com es comunicaria amb els altres ombudsperson/comitès, etc.

- Terms of Use (ToU, punt 9), Llicències NC i ND. És el tema més polèmic. Un wikimedista italià és molt categòric i exigeix l'expulsió del moviment de tot aquell que es qüestioni les llicències CC-BY-SA i GNU amb l'argument que l'objectiu de Wikimedia és el coneixement lliure i no compartir aquest objectiu és totalment incompatible amb formar part del moviment. Representants francesos, en canvi, contradiuen ràpidament a l’italià, acusant-lo de confondre objectius, eines i mitjans. No ens hem d'obsessionar amb cap llicència específica, ni tan sols la CC-BY-SA, perquè una llicència no és cap objectiu en sí mateix sinó només un instrument per assolir un objectiu. El que avui ens pot semblar la llicència més vàlida per assolir el nostre objectiu, pot ser que demà quedi obsoleta i calgui canviar-la. El nostre objectiu és compartir coneixement i no es pot excloure del moviment a aquelles persones que tenen la voluntat de compartir. Un concens amb aquest tema és impossible. Toca moltes sensibilitats i el debat no només està carregat d'arguments professionals i tècnics sinó també de moltes emocions. Algú apunta que un canvi en les llicències seria un canvi dels valors del moviment. Aquest fet tindria com a consequència l'abandonament del moviment per part d'aquells que no comparteixin els nous valors i l'entrada de nouvinguts que sí que els comparteixin. Un cisme seria inevitable i comportaria inevitablement molts canvis/renovació en la comunitat.

Rols i responsabilitats

- Probablement sigui la recomanació que suscita més consens entre el moviment. Cal acabar amb les estructures de poder i redistribuir les responsabilitats. La idea és que les decisions siguin preses al més "baix nivell" possible, prescindint d'estructures verticals, burocràtiques i/o opaques.

- L'esbòs actual deixa bastant que desitjar i no està massa desenvolupat. No obstant, s'està treballant amb 3 models possibles: un de més centralitzat, un de màxima descentralització i un model mixt situat entre els dos prèvis. Existeixen els esquemes que expliquen cada model però la veritat és que em semblen totalment inintel·ligibles. He de donar un vot de fe als models perquè l'esquema a mi no m'aclareix absolutament res.

Rols & Responsabilities

- El perill que podria aportar el model de descentralització mixt és que la descentralització podria ser selectiva, com passa amb l'actual recaptació de fons, diguéssim. I potser el model resultant seria percebut com encara més injust. Per exemple, potser WMDE es podria independitzar (i algún altre chapter) però els demés no. Per la majoria de projectes si els grants vénen de la WMF o d’Alemanya, no suposa cap diferència. Un tipus de descentralització com aquest, doncs, potser no tindria cap avantatge per la gran part del moviment. Però vaja, està per veure com és exactament cada model proposat i què suposa, ja que de moment no està gens clar.

- Es menciona també el perill que en grups petits les decisions acabin siguent més dictatorials que mai, degut a la manca de participació dels altres membres del grup o degut a actituds molt dominants. Això només es podrà evitar si el codi de contucta (o reglament) és ben assumit i viscut pels membres del moviment. Com més descentralitzat sigui el model, més clar i precís haurà de ser el reglament, per assegurar que no hi hagui abusos o malentesos.

Advocacy

- Aquest tema és molt delicat i controvertit. En general, els milers de donants que desinteressadament fan contribucions econòmiques ho fan pensant només en l'enciclopèdia lliure on-line (per mantenir a servidors i personal). Desconeixen la WMF i els seus objectius. Per altra banda, la comunitat tendeix a menysprear i desconfiar de l’advocacy. Gran part del moviment no veu bé involucrar-se en política i creu que caldria mantenir-se neutral i apolític. Hi ha una gran confusió entre els objectius de la Wikipedia i la WMF. També, molts donants potser es perdran si l'advocay pren massa protagonisme perquè ho poden trobar massa polititzat.

- Tenint en compte el punt anterior, en general té una molt bona acollida el fet que per fi es debati sobre advocacy, que la comunitat s'hi pronuncïi i que s'estableixin regles més transparents. Fins ara aquest ha sigut probablement el punt més descuidat de tots els eixos de la Strategy i és el que genera més dubtes o és el més desconegut. El moviment no se sent representat pel treball de l'advocacy ni l’advocacy té un mandat explícit del moviment. Hi ha una evident desconexió i el moviment estratègic per fi ha posat sobre la taula aquestes contradiccions i mancances. És un pas endavant i és positiu.

- En Dimitar (wikimedianista que treballa a Bruxel·les) exposa la contradicció que a vegades suposa el fet que el moviment discuteixi molt sobre la participació o no a una campanya específica sobre llicències, però que en canvi altres decisions que són molt més importants o polítiques, ni se sotmeten a debat. Posa com a exemple un banner del moviment LGBT a la wikipedia que sembla que va aparèixer del no res.

- El punt anterior posa de manifest tot el treball que hi ha encara à fer a l'eix advocacy. Hem de definir què és l'advocacy i on la volem limitar. Sobre quins temes som clarament partidistes i polítics i en quins altres ens en mantenim al marge.

- En Dimitar també comenta que mentre els recursos per fer advocacy provinguin de la WMF, està clar qui dictarà les prioritats de l'advocacy.

- Sobre la forma del redactat actual que comenta en Luís -escrit com si ja s'haguessin pres certes decisions- els dinamitzadors del debat afirmen que el contingut final quedarà fortament modificat respecte a l'esbós actual. A més, es tracta només de recomanacions. No hi ha res decidit.

Revenue streams

- Malauradament aquesta xerrada fou una catàstrofe. La sala no estava isolada i l’enrenou i soroll que venien de fora eren tan grans que no es podia seguir el fil del debat. El gran missatge és que els projectes han de tendir a l'autofinançament en lloc ser dependents 100% de la WMF. També, un tema controvertit de les recomanacions és el pay-per-view per a les grans corporacions, tal com comentava en Xavi. Segons el volum de visites de l'API de Wikimedia, es faria pagar però això només afectaria globalment a un nombre comptadíssim de grans empreses (com Google, etc.). Però aquest és un dels punt més crítics i de moment no veig que compti amb massa suport o entusiasme.

- En general i dexant de banda el pay-per-view, no hi va haver massa veus crítiques. Es va plantejar el perill que diferents projectes competeixin entre ells per captar un mateix públic o grup de sponsors. Això generaria confusió entre els donants i podria ser perjudicial per la imatge del moviment.

- Com que un dels objectius és l'autofinançament dels projectes, hi ha el perill que el criteri que s'acabi imposant per tirar endavant o prioritzar un projecte sigui la seva capacitat d'autofinaçament i no la seva importància o rellevància. Es perjudicaria així a projectes prioritaris però sense possibilitat de tirar endavant per falta de recursos propis, mentres que tirarien endavant projectes secundàris però financerament forts.

- També es planteja el perill que projectes amb un pressupost modest siguin 100% finançats per un sol donant. Això generaria dependència i probablement violaria el principi de neutralitat.

- Actualment no hi ha cap reglament global sobre donants. Per exemple, empreses pertanyents a la indústria armamentística no estàn formalment vetades.

- Google o Amazon són grans donants de Wikimedia. És poc creïble que el nostre moviment pugui aconseguir el gran objectiu d'un coneixement lliure per tothom a partir del finançament de grans coporacions privades i amb interessos partidistes. És molt difícil convèncer a la societat sobre aquesta contradicció. A més, el moviment queda esquitxat quan salten a la llum escàndols com les sistemàtiques gravacions i transcripcions de les converses de milions d'usuaris mitjançant el tool Alexa de Google. La gent ho associa amb la wikipedia perquè tothom sap que Google ens finança. En les recomanacions de l'eix revenue streams tot això ni es menciona ni es qüestiona.

- Caldria un codi ètic per definir a quins donants acceptem (això, de fet, pertany a l'eix Partnership, ja que de fet seria una llista negra de parterships. Però es va parlar aquí). La qüestió és si aquest codi seria global o local. Les recomanaciona apunten en general a una descentralització de poders. No obstant, un error local pot tenir un impacte negatiu global. Per exemple, si un projecte local rep financament de la màfia i té lloc un escàndol, la repercusió no seria local sinó probablement internacional i afectaria a tot el moviment. La pèrdua de credibilitat seria general.

- Llegint totes les recomanacions, i també prestant atenció a tots els debats als quals vaig participar, vaig constatar que la paraula «austeritat», que tan ha definit Amical en la seva història, no surt mencionada enlloc. L'austeritat visiblement no està a l'ordre del dia. Es parla només de la descentralització com a eina per optimitzar la recaptació de recursos, i l'objectiu és incrementar els recursos tant com sigui possible. La direcció estratègica ha emprès el camí del desenvolupament sostenible i no pas de l'austeritat en sí. Ho comento per si algú creu que cal replantejar-se alguna cosa o per si Amical vol continuar en la seva tònica.

Partnerships

- Complementant el comentari del Luís, segons admet un propi moderador de l'eix Partnership, l'actual esbòs –que no està massa desenvolupat- segurament serà modificat al 100%. Donades les cirmustàncies, doncs, és molt difícil donar feedback a un esbòs que encara està per redactar.

- A l'eix de partnerships es repeteix el tema de relacions amb grans corporacions com Google o Amazon. El concepte Parnership se sol associar a GLAM però de fet és molt més grobal i implica també a empreses que ens financen. Això forma part també de Partnership.

- Es comenta la contradicció que suposa el fet que el gran debat actual que té el moviment es centri sobre les llicències (veure eix Diversity) però en canvi ni ens qüestionem el finançament per part de grans empreses privades.

- Es dóna per fet que parlar de Partnerships és sistemàticament positiu. No obstant, no deixa de ser un xoc d'interessos en el qual cada part vol negociar el millor possible per treure'n el màxim de benefici. Cal que ens qüestionem si tots els partnerships són bons i positius per a la imatge del moviment.

Resource allocation

- La moderadora del debat, la Délphine Ménard, diu que el plat fort d'aquest eix és la proposta de redistribució dels recursos al global south (punt 1). Concretament, el 50% dels recursos han der ser invertits al sud, segons la Délphine. Molt curiós perquè per ara la recomanació sí que posa èmfasi al global south però no especifica cap percentatge. O bé canviaran la recomanació o bé és una estratègia per agitar el debat. Pregunta als assistens quina és la seva opinió al respecte i, en general, no hi ha veus discordants. Tothom sembla estar-hi bastant a favor.

- Es constata que de moment aquest 50% és només que una declaració d'intencions. Al darrere no s'hi amaga cap programa concret ni definit de com i amb què es destinaran exactament els recursos. Està tot per veure i no hi ha res decidit. Actualment, només entorn d'un 20% dels recursos va a parar al sud. Això és el que es vol canviar. La resta, està encara tot obert.

- El global south no és l'únic damnificat per la distribució dispar dels recursos. Està molt bé que finalment es parli de global south. Ja era hora. No obstant, cal que això no sigui una cortina de fum que impedeixi analitzar críticament com es reparteix el pastís dintre del global north. També aquí els recursos no s'han redistribuït equitativament entre projectes al llarg dels anys i cal que això no caigui en l'oblit i es corregeixi malgrat que no sigui tan bonic ni quedi tan bé ni solidari com sí que ho és parlar de global south. En definitiva, equitat també pel global north, que finalment potser no és tan global i queda només reduït a uns pocs països opulents i projectes concrets.

- Es pregunta si el 50% dels recurssos es refereix PPA o si vol dir literalment un 50% dels recursos. No se sap però es discutirà i es parlarà del tema.

- Addicionalment, es matisa que destinar el 50% al sud no vol dir necessàriament menys recursos en termes absoluts pel nord. De fet, si la recaptació de fons augmenta al ritme previst, la idea és que en nombres absoluts hi haurà igual o més recursos al nord.

- Com que no hi ha respostes a les incisives preguntes de com s'invertirà concretament aquest 50% al sud, algú apunta al perill que finalment tot plegat no quedi en un mer outsourcing, en el sentit de mà d'obra barata, fet que encara ho faria tot plegat molt més lleig.

- Assignar un 50% dels recursos al sud i prou no contribueix necessàriament a llimar les diferències entre nord i sud. L'assignació de recursos cal que vagi acompanyada també d'un repartiment real de poder. Si és només el global north que decideix quin % es destina al sud i en què s'inverteix, això l'única cosa que garanteix és dependència i submissió. Les relacions de dominació i poder, en canvi, no es veuen alterades. La qüestió, doncs, és com i qui decidirà en què s'inverteixen els recursos destinats al sud per evitar aquesta relació de submissió.

Això és tot. Gràcies,

Ferran

Spaces Wikimedia:, Accessibility, Research, Strategy, Education, Growth, Technology, Health, Partnerships, GLAM, Hacking, Language, Diversity, Advocacy, Safety, Multimedia, Libraries, Readership, Transcription, Quality, Environment.

Debats d’eixos on no vaig participar :

Capacity Building
Community health
Product & technology