Wikimania 2014

De Amical Wikimedia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Contingut

7 d'agost[modifica]

Presentació de la conferència[modifica]

KRLS

  • Edward Saperia -> poc expressiu, no crec que fos el millor amb qui començar
  • Jon Davies --> un home trempat, però explicant-nos dades com que havien imprès més de 2.000 mapes de londres. Ha estat simpàtic.
  • La subtituta de la Sue ---> crec que li falta molt rodatge i com era d'esperar aliena al moviment total fins arribar a aquesta feina. L'arnau podrà explicar una mica les seves sensacions perquè ha tingut trobada amb ella i chapters.
  • Jimbo --> ha fet el que sempre fa. Fer d'star perquè l'adorin i aquest cop que li cantin el "Moltes felicitats" pel seu aniversari.

8 d'agost[modifica]

How I wrote an article for another encyclopedia, and how it compares to wikipedia.[modifica]

Ferran Ponent: Emir A. Aharoni Una enciclopèdia hebrea va demanar al ponent escriure un article sobre filologia. Es va trovar amb la paradoxa que, com a professional, no estava autoritzat a escriure l’article també a Wikipedia, per manca de referències. Per poder editar a Wikipedia en primer lloc va tenir que esperar 3 anys fins que finalment l’enciclopèdia hebrea va haver publicat el seu article. Aleshores va tenir per fi referències per a poder editar a Wikipedia. Va explicar la seva experiència entre l’edició a una encilopèdia convenional i Wikipedia. Les contradiccions i diferències. Res de nou. Una història molt personal i ple d’anècdotes. Curiós però com a wikipedista no m’ha enriquit massa.

Common knowledge? An ethnography of wikipedia on trust, distrust, betrayal and loyalty.[modifica]

Ferran Ponent: Dariusz Jemielniak http://en.wikipedia.org/wiki/Dariusz_Jemielniak Explica que la wikipedia anglesa té 4 millions d’articles. En global, però, té 22 millions de pàgines de no contingut (discussió, normes, etc.) Parla de la popular controvèrsia „Essjay“, nom d’usuari d’un presumpte professor de teologia que va arrivar a esdevenir administrador. Al final, va resultar ser un jove de 24 anys. Més informació a: http://en.wikipedia.org/wiki/Essjay_controversy Parla de la necessitat d’atraure més professionals a la wikipedia i es pregunta com fer-ho. Proposa crear una pàgina adicional a l’article que seria reservada a opinions i comentaris de professionals identificats. La pàgina de discussió actual la veu obsoleta i inadequada per a l’ús que ell proposa. Cal crear i desenvolupar eines a wikipedia per a motivar i engrescar els professionals per tal d‘enriquir els articles de la wikipedia. No dóna solucions específiques al títol de la seva ponència. Bàsicament, crec que el seu discurs és una introducció al llibre que acaba d’escriure i que posa a la venta al final de la xerrada: Common Knowledge: An Ethnography of Wikipedia (2014). Em sóna bastant a marketing però potser el llibre realment val la pena. La veritat és que malgrat tot m’ha caigut simpàtic. Vaig escoltar ja una ponència seva a la Wikimania de Dansk però allà, va ser molt més divertida, amena i sarcàstica que avui. Qui sap si traduiré la seva pàgina a la wikipedia catalana…

The state of wikimedia scholarship 2013-14. Human-centered design for free knowledge.[modifica]

Ferran La ponència és una pluja inacabable de dades i estadístiques sobre wikipèdia. A destacar, que el nombre de treballs de recerca i publicacions sobre wikipèdia segueix el seu curs a la baixa. Però de totes maneres, el 2013 es van publicar uns 2.968 treballs amb el nom „wikipedia“ apareixent al títol. A destacar entre tot aquest allau de publicacions: wikipedia permet preveure amb més presició que els mètodes habituals, l’inici d’una grip. La predicció es pot fer controlant el nombre de visites a les pàgines relacionades amb la grip, tos, símptomes de malaltia, etc. Comparació entre la Wikipedia anglesa i la Encyclopedia Britannica. El resultat és que el 90% dels articles de wikipedia que van ser seleccionats per l’estudi són de qualitat molt superior a la Encyclopedia Britannica. Per a consultar tota la presentació: http://mako.cc/outgoing/20140808-wikimania_research.pdf

State of GLAM[modifica]

Lluis tgn Més que res s'han parlat de "metrics" i hi ha hagut una discussió en parelles improvitzada i n'ha sortit un etherpad que anàvem editant en directe: https://etherpad.wikimedia.org/p/Wikimania_2014_Evaluation_1

Machine Aided Translation (Traduccions amb màquina)[modifica]

Lluis tgn És una aplicació desenvolupada per la WMF entre els quals hi ha un home que se sap defensar en català (Amir80). És una eina que utilitza en fase beta el nostre traductor de tota la vida, Apertium i permet tenir 3 pestanyes verticals: Article original, article traduït i eines com ara diccionari, links, plantilles... etc L'eina traduirà paràgraf x paràgraf. Hi ha un sistema d'avisos d'abusos com ara articles creats amb un 80% mantingut tal qual ho ha fet la màquina i tal. De moment l'aplicació treballa només Spanish>Catalan i ja hi han 50 articles fets mitjançant aquesta eina. Hi haurà un translation center on la gent podrà revisar traduccions o mirar quines traduccions estan demanades. Més info: https://www.mediawiki.org/wiki/Content_translation Link eina x participar: https://docs.google.com/forms/d/1yCvPS65eWk9S8uXkksAbDbLsbZQd0ISQKBDFfJnSSo0/viewform KRLS El Marcnoil a la tarda ens ha fet una explicació, perquè creu que se'ns posa com a pilot en moltes coses:

  • Comunitat amb un gruix de gent que té coneixement per donar feedback anglès.
  • Som una comunitat activa i no som reàcies a provar coses noves. Les grans viquipèdies tenen els haters de les nous tools.
  • I tenir gent que coneix la llengua entre alguns membres del equip de developers sempre influeix :P

El ContentTranslation s'ha fet en català per la proximitat es-ca i perquè Apertium mola mil. Dades curioses: "The english wikiepdia contains only 51% artilcles in the second-largest edition, German." "15% dels usuaris de la viquipèdia editen en 2 idiomes. S'ha dit moltes coses, però la qüestió és que està en desenvolupament i progressivament aniran afegint noves tools. Que fins d'aquí molt no es plantegen el recuperar traduccions a mitges, perquè al traduir per paràgrafs és fàcil començar el 2n cop pel paràgraf on ho has deixat. Em sembla bastant obvi, perquè crec jo que s'hauria de guardar dades al servidor innecessàries i més quan es deixen centenars a mitges. També fan crida a oberta a compartir-los diccionaris oberts en d'altres idiomes per obrir l'eina a d'altres llengües. També hi ha l'opció de traductors privatius, que intentarien mediar per obrir-los. Ens feliciten pel feedback que estem donant i que no parem de fer-ho.

Commons[modifica]

KRLS Després una xerrada sobre els problemes que hi ha perquè es citi bé una foto de Commons. He descobert que hi ha un botó a totes les imatges de Commons on et genera un text per fer una atribució com pertoca. Per exemple a https://commons.wikimedia.org/wiki/Commons:Imatge_del_dia#mediaviewer/File:India_-_Varanasi_green_peas_-_2714.jpg seria "India - Varanasi green peas - 2714" by Jorge Royan - Treball propi. Licensed under Creative Commons Attribution-Share Alike 3.0 via Wikimedia Commons - https://commons.wikimedia.org/wiki/File:India_-_Varanasi_green_peas_-_2714.jpg#mediaviewer/File:India_-_Varanasi_green_peas_-_2714.jpg Això caldria ensenyar-los al mitjans alhora de fer-los pedagogia de cita. S'han anat presentant punts de vista del perquè la gent no cita correctament, però res destacable. Jo em quedo amb: la gent com sap que la Viquipèdia és creu que es pot copiar i enganxar sense demanar contrapartida, doncs es pensa que les imatges també.

How to stay out of jail and still use image from WIkimedia Commons[modifica]

KRLS El títol era amb ganxo i les 2 primers transpes intentaven justificar el títol, però tot molt agafat amb calçador. Dada interessant: "Al 2012, es van dictar 21 sentències de pressó a alemanya per violació de copyright, del total de 179 que es van emetre sense pena de presó".

  • També ha aprofitat per fer broma per dir que ningú es llegeix els Licensed Agreemend". Acudit geek: Si bin laden estigues amagat en el Licensed Agreemend d'Apple Inc. (per cert té + de 20 pàgines) no l'haguessin trobat mai. També ha fet una mica d'autocrítica dient que ni el mateix moviment ha llegit algun cop el text sencer de la llicència CC-BY-SA. Ha aprofitat per dir que amb tot aquest temps encara ningú s'ha adonat que a X secció de la llicència hi ha un error de picatge. :P

I després de tota aquesta palla del jail, ha destapat el que ens venia a mostrar que era un nou citador de llicència que està desenvolupant l'equip/Staff de WM DE: http://tools.wmflabs.org/file-reuse

Wikibase (fork de Wikidata)[modifica]

KRLS Estructuració de dades amb un item per cada cita i amb ref i traduccions i on juntariem tot en una plataforma multilingüe. No ha dit que els wikiquote específics és tancarien, però no hagués estat políticament correcte. A les preguntes els han fregit una mica. I es veu certa divisió pel tema. Jo crec que està molt verd encara i dubto que les comunitats acceptin així com així. Jo li veig l'inconvenient que generar pàgines amb les dites caldrà uns certs coneixements de sintaxi i això crea una dependència de gent tecnològica que no crec que es tingui. Si més no, això no tirarà endavant si WM DE no li interessa, que són els únics que podrien desenvolupar una cosa així, i d'una envergadura similar. Proposta: bit.ly/1oajL67

CirrusSearch (basat ElasticSearch)[modifica]

KRLS Ha estat una xerrada la mar d'interessant i molt amena amb uns desenvolupadors molt nerd i divertits. :D Qui li interessi li puc explicar una mica més extens el tema en privat, però està molt potent i que en breu s'implementarà per tot arreu. De nou hem estat els catalans com a provadors, juntament amb els italians, però aquest han comentat que no vam donar gaire feedback i que els italians sí. Cal cuidar els developers!

  • Dades interessants: Els canvis als articles s'indexen al cercador després de 30 minuts, abans trigava un dia. També parlen d'una imatge refinació cerca i una millor Load Balancing. Es podran fer cerques específiques (buscar només per titol, categoria i d'altres). Es podran fer cerques dins pdf i djvu i proximament es miren d'altres formats. Cercador millora la cerca de fotos.
  • Destaco que al a cerca et podran aparèixer resultats a d'altres wikis!!!! Això és molt guay.
  • Les preguntes han estat un reguitzell de peticions (llista als reis). Si no la espífo molt, s'ha queixat repetidament diversos usuaris que els developers no tinguessin intenció de documentar el cercador i fer-lo públic. Ni fer públics els logs del seu desenvolupament. No he acabat d'entendre, perquè no volien fer pública la documentació.

Free Our Research -Reaching Out to Academics[modifica]

ESM Sessió de debat on es va traure el tema de la relació entre el món acadèmic i la Viquipèdia, i el rol que l’Open Access té en la idea d’expandir els límits del coneixement humà i fer-lo accessible a tothom. Tot i que la majoria dels que estàvem allà estàvem ben familiaritzats amb l’Open Access, pel que es veu és quelcom que cal continuar promovent amb energia sobretot en àmbits fora de les ciències “estrictes”, on el moviment encara té molt camí per recórrer. Entre els comentaris del debat destaco que es va mencionar la reticència dels investigadors a publicar en accés obert allò realment valuós de la seva recerca, perquè el pensament que considera allò publicat en Open Access com quelcom de menys qualitat, quan realment no és així. Un article pot ser peer reviewed i passar tots els processos d’avaluació propis de l’acadèmia i estar lliurement disponible. Ara bé, cal no oblidar el rol que exerceixen els editors en tot plegat. Finalment, també va sortir la qüestió de “i després de l’Open Access, què?”, que donava peu al que es va tractar a la sessió següent.

Making Open Access References Cited on Wikipedia[modifica]

ESM La sessió va tractar del problema que suposa emprar contingut que està darrere de paywalls (que cal pagar per visualitzar-lo) per referenciar la Viquipèdia. Es va explicar que s’està treballant en un mètode per marcar si una referència conté elements en accés obert, servint-se de metadades per tal de poder-ho enllaçar a wikidata i, des d’allà, iniciar una dinàmica crosswiki. És a dir, aquella referència que estigui en accés obert estaria assenyalada amb un candau taronja obert (el símbol d’Open Access), el text complet es xuclaria a Wikisource, les figures i imatges a Wikimedia Commons i les metadades a Wikidata (de tal manera que es poden fer cerques inverses a l’estil “quants articles de la revista X s’utilitzen com a referència a la Viquipèdia”). En un principi tot això ja es pot dur a terme, però ara cal parlar-ho amb cada comunitat per veure què i com s’implementa, si és que es vol implementar. A mi em va semblar molt interessant.

Growing the Awesome in your Programs[modifica]

ESM Taller on se’ns va presentar i se’ns va fer una demo de Wikimetrics, una eina per prendre mètriques de tota mena de projectes i programes que es duen a terme a la Viquipèdia. A mi aquesta sessió em va enlluernar i em va semblar fantàstica, perquè no coneixia Wikimetrics i durant tot aquest temps he estat prenent mètriques a mà i a cop de full de càlcul. Després de fer una introducció a la importància que tenen les mètriques i estadístiques per poder fer seguiments i valoracions acurades dels projectes, es va parlar dels learning patterns (lloc d’intercanci d’experiències i recursos sobre com elaborar i avaluar projectes a l’evaluation portal de Meta), es va explicar que se serveixen de Google Forms per fer tasques de seguiment amb els usuaris (molt importants) i es van detallar elements que convindria tenir en compte a l’hora de valorar un projecte o programa (ells en diuen programa al que nosaltres anomenem projectes que van més allà d’esdeveniments únics o puntuals): Seguiment previ. Basics de què i quan es duu a terme el projecte: Inputs (recursos tangibles i intangibles): temps disponible, pressupost, altres recursos disponibles Outputs (millores directes que s’espera obtenir): activitats a realitzar, participants i voluntaris potencials, hores invertides, productes resultants Seguiment Resultats a curt termini: coneixement i habilitats adquirits per part dels participants, si els participants es queden com a editors, qualitat dels continguts elaborats, ús d’imatges… Outputs a llarg termini: impacte i efecte sobre el que el programa tenia intenció de millorar o canviar

Using Wikimetrics[modifica]

ESM Wikimetrics és una aplicació força senzilla d’utilitzar un cop s’entén el flux de treball: primer cal crear cohorts (grups d’usuaris que es vol analitzar: classes d’alumnes a la universitat, participants d’un viquiprojecte, etc.) i després definir quines dades es volen obtenir. És tremendament versàtil, i et pot proporcionar des del número d’edicions fins a recomptes de bits afegits i trets durant un periode de temps determinat, fotos carregades, categories utilitzades, etc. A part, es poden programar els informes, i fer-los recurrents i establir que estiguin públicament disponibles o no, entre altres paràmetres. A mi em va semblar una passada i crec que em serà molt útil d’ara endavant. No sabeu el temps que he arribat a passar revisant historials d’articles que formen part de viquiprojectes i fent sumes i restes. És una eina molt prometedora.

Ask the Wiki Education Foundation[modifica]

ESM Sessió de presentació del Wikipedia Education Program, que bàsicament és el que hem estat fent nosaltres a les universitats sense tanta estructura ni parafernàlia. Pel que es veu, els projectes en l’àmbit educatiu a la Viquipèdia han pres tal cos que s’ha creat un ens nou, la Wiki Education Foundation, un nou punt de trobada per la gent que es dedica a fer projectes que posen en contacte l’univers de la Viquipèdia i l’àmbit educatiu. De les coses que m’emporto de la xerrada hi ha l’extensió Education de MediaWiki, una eina que ens pot resultar útil per gestionar els projectes que fem en entorns educatius i facilitar la implicació del professorat en tot plegat, ja que proporciona eines que recorden vagament als campus virtuals i dóna més sensació de control. LLuis tgn Ens van explicar els Campus Ambassors com a persones en Universitats que siguin punt de referència per a estudiants i profes a l’hora de fer coses wiki o si tenen dubtes. També de posar els estudiants a treballar arees concretes en la wiki i que estan treballant en un aplicatiu web on els profes podran posar dades de la seva classe com ara: número, edats, estudis, orientació, interessos i l’aplicatiu els hi donarà arees i consells per a treballar a classe.

Wikipedia Education Cooperative Panel[modifica]

ESM Presentació del Wikipedia Education Program Collaborative, un grup de gent que lidera i vetlla els viquiprojectes que es desenvolupen en l’àmbit educatiu que es va formar a Praga aquest mateix any i del qual en som membres fundadors. Essencialment és un punt de trobada per saber què es fa, qui ho fa, com ho fa, què funciona i què no funciona a nivell de viquiprojectes en l’àmbit educatiu. A més, la pàgina que tenen a Outreach està farcida de recursos i informació (abans força més desperdigada per totes les viquipèdies) que nosaltres hauríem d’actualitzar perquè a nivell de la Viquipèdia en català només es menciona Viquifabricació, Viquiescoles i Viquimodernisme. Lluis tgn Més education van parlar del Wikipedia Education Programm que vindria a ser la coordinació global dels projectes educatius on som fundadors i participants i molem molt. Va ser el nom de Catalonia a la presentació i entre parèntesis Spain xD. Estan fent guies i newsletters. Just a continuació van parlar dels 7 errors típics que es comet quan fem Educació+Wikipedia però nosaltres som uns pros i ja ho sabiem tot i de fet és una reflexió col·lectiva de que moltes sessions són per a gent que no en té ni idea i que s’haurien de separar els que ja fan coses i volen millorar i els que volen començar X projecte.

7 Biggest Mistakes the Wikipedia Education Program Has Made -and What We’ve Learned From Them[modifica]

ESM Sessió a càrrec de la LiAnna Davis, que ens va contactar al Kippelboy i a mi molt interessada pel que havíem fet a Viquimodernisme. El títol és prou revelador, va fer una llista de 7 errors (i 7 mesures correctores) comuns en la gestió i desenvolupament de viquiprojectes en l’àmbit educatiu. Dic comuns perquè “been there, done that, got the T-shirt and the mug”. Va anar bé per veure que coincidim en força aspectes i que hi ha un munt de gent que fa viquiprojectes en entorns educatius, però res més. Errors que va llistar:

  1. Infravalorar (o sobreestimar) la capacitat redactora dels participants
  2. Permetre que els professors només es relacionin amb els participants i els voluntaris del projecte via google docs o correu electrònic (recomana fer una pàgina del projecte i utilitzar l’extensió Education de MediaWiki)
  3. Treballar amb classes molt nombroses
  4. Donar llibertat absoluta al professor respecte al tipus de treball que demana als alumnes (recordar que estem fent una enciclopèdia, no tasques d’anàlisi propi, per exemple)
  5. Demanar als participants que participin en una llengua en la que no són prou competents
  6. Malgrat tot, es continua plagiant. Molt.
  7. No considerar que hi poden haver imprevistos

Best practices for the evaluation of Glam-wiki cooperations[modifica]

ESM En Jonathan Cardy (Wikimedia UK), en Maarten Brinkerink (Nederlands Institute for Sound and Vision, OpenCultuurData), la Dorothy (viquipedista resident del consorci de biblioteques de Nva York) i la Lili Iliev (Wikimedia Deutschland) van presentar ràpidament com avaluen les col·laboracions GLAMwiki. Essencialment, WM UK fa un seguiment i avalua totes les fases d’aquestes col·laboracions (perquè hi tenen pressupost destinat i només per justificar despeses ja cal fer aquestes tasques); en Brinkerink explica que des d’OpenCultuurData es treballa per posar en contacte el sector cultural i el moviment Open Data, i que fan anàlisis d’impacte de l’obertura de dades i continguts a la cultura holandesa. Remarca que els GLAM rarament s’autoavaluen, i que realment les dades que ells obtenen quan prenen mètriques (sobre què passa quan s’obre una col·lecció digital al públic, per exemple) serveixen al Ministeri de Cultura holandès per prendre decisions sobre línies de finançament a iniciatives de patrimoni digital. Per la seva part la WiR del consorci de biblioteques de NY explica que com que no havia estat col·laborant amb una institució en concret s’havia trobat amb problemes a l’hora de fer reports i prendre mètriques, perquè era força complex, remarcant que cada WiR fa les estadístiques de seguiment com millor li sembla, i que potser convindria definir-ho més. A més, també assenyala que hi ha una certa diferència d’expectatives entre el que la institució espera d’una col·laboració GLAMwiki i el que n’espera la comunitat o la Fundació Wikimedia. Finalment, la Lili Iliev explica que des de WM DE tenen molt interès en fer sostenibles les relacions GLAMwiki, per tal de tenir un efecte irradiant i generar models. Del que va dir en destaco que a WM DE van fer una enquesta a la comunitat per tal de veure projectes i col·laboracions potencials (posant en un mapa el que alguns oferien i els altres demanaven hi havia punts de contacte potencialment profitosos). Sessió 2: Workshop -Main Challenges in GLAMwiki Evaluation Treball en petits grups sobre problemàtiques exposades durant la sessió anterior. M’hi vaig sentir força a gust però el mètode de treball que van proposar no em va acabar de convèncer gaire, no van sortir idees especialment interessants sobre com afrontar algunes problemàtiques. Jo estava al grup que havia de tractar la diferència d’expectatives entre institucions/comunitat/WMF davant un projecte GLAMwiki i tampoc en vaig traure tant suc.

Meet-up de wikidata[modifica]

Micru Va estar super-interessant. Els rusos van presentar una eina per a editar infoboxes directament des de la viquipèdia i que les dades es modifiquen a Wikidata automàticament: https://www.wikidata.org/wiki/Wikidata:Project_chat#Edit_directly_from_infocard_.2F_infobox Era una eina molt necessària i per fi està disponible! També us recomane veure la xerrada de Peter Murray-Rust quan estiga disponible. Va presentar el seu projecte per a extraure informació automàticament de publicacions cientifiques i afegir aquesta informació a Wikidata: http://contentmine.org/

Making a country’s education system Wikimedia compatibility[modifica]

Lluis tgn Va ser estrany ja que es va parlar més que res del programa d’universitats de Wikimedia UK i molt poc i malament sobre el títol de la sessió. Però una cosa queda clara, fem molt més, amb menys diners i no en “fardem”. Em sembla que hauriem de fardar més ja que en 10 mesos el seu programa havia fet 3 editatons i 8 tallers de viquipèdia... Tot i així han editat una publicació que es diu: “Ten ways educators can use Wikipedia” pot estar força bé.

Taller sobre com presentar la viquipèdia[modifica]

Lluis tgn Res que no sapiguem fer però em va agradar ja que el conferenciant posava èmfasis en que s’han d’explicar les 3 coses clau de Viquipèdia per no liar el personal: 1: És Wiki, 2: És coneixement lliure, 3: És una enciclopèdia. I que recomana parlar de poques coses ja que sovint la liem als tallers intentant explicar moltes coses i conceptes nous. Una altra cosa interessant va ser mostrar d’una manera fàcil la vida d’un article a la Viquipèdia per mostrar simplement com funciona tot.

The coolest projects of Wikimedia Chapters – be inspired![modifica]

Ferran Espontàniament, em recordo de l’alliberament de contingut d’una fundació de numismàtica, gràcies a wiki.es; un concurs de cuina organitzat pels austríacs; el Wiki Loves Monuments de Lodewijk; l’ús de codis QR al zoològic de Sofia; un campament/colònies pera a nens amb l’objectiu d’aprendre a editar fet a Armènia (si no m’equivoco), etc. En general aquest són considerats els projectes més cools. És a dir, engrescadors, de molt baix cost, fàcils a organitzar i molt productius. Tot això és cool.

9 d'agost[modifica]

Maps. OpenStreetMap – what is it and what does it mean for wikimedians?[modifica]

Ferran Ponent: Andy Mabbett Introducció general a què es OSM i com crear mapes. Francament, molt teòric i, a sobres, degut a problemes tècnics la presentació només és mig visible. Sí, em faig a la idea de com usar-lo però això hauria d’haver sigut un taller pràctic i no pas una sessió teòrica. L’altra part de la ponència és dedicada a explicar la diferència de llicències: Wikimedia (Creative Commons), Wikidata (CC0) i OSM (Open Database License). No em queda massa clar quines són les limitacions però en tot cas no hi ha problema en crear mapes i pujar-los a Commons. Sembla ser que és OSM qui, de fet, té més problemes amb Wikipèdia. No prenen coordenades geogràfiques de wikipèdia perquè dónen per fet que provénen de Google.

Zero-cost strategies for Wikimedia outreach[modifica]

ESM Sessió a càrrec de Netha Hussain, de Wikimedia India, on presentava propostes de projectes de baix cost per difondre el coneixement, l’ús i l’edició de la Viquipèdia a la Índia. Entenc que el context no és equiparable, però estem fent coses molt similars i la sessió no em va aportar pràcticament res de nou. Propostes de baix cost que va mencionar:

  • Viquimaratons (temàtiques, preferiblement en cap de setmana)
  • Featured Wikipedian of the Month (a partir d’una selecció 12 perfils diversos d’editors de la Viquipèdia se’n presenta un cada mes, sobretot a través de mail i social media. Tenen pendent definir clarament els criteris de selecció)
  • Tallers d’edició i xerrades
  • Coses que els van funcionar:
    • Viquimarató (4 idiomes, 67 participants, 251 articles nous)
    • Ressò a la premsa
    • Participació d’editors i usuaris novells
    • Suport institucional
  • Coses que no els van funcionar:
    • Taller d’edició a través del xat
    • Intentar contactar i fer coses plegats amb totes les comunitats lingüístiques de la Índia a la vegada
  • Idees de futur:
    • Marató d’etiquetatge a Wikidata
    • Viquitrobada/Wikiparty
    • Marató de traduccions
    • Adopt-a-biography

Wikipedia Goes Viral: Experiments in Social Media[modifica]

ESM El que jo m’esperava que fos una taula rodona on s’expliquessin estratègies a nivell de social media per promoure el coneixement, l’ús i la participació en projectes Wikimedia va ser un fail molt gran. No en vaig traure res, més que descobrir com s’ho fan a la Xina per promoure la Viquipèdia emprant una xarxa social alternativa a Twitter, que allà és objecte de censura. Sessió 3: Creative Ways to Alienate Women Online: A How-to Guide for Wikipedians El sarcasme del títol es va mantenir al llarg de tota la sessió i a mi em va costar una mica entrar-hi i seguir-ho, però va ser una sessió força amena on es va presentar una llista amb els 9 passos/actituds/tòpics que s’han emprat al llarg dels anys per menystenir la tasca de les dones a la Viquipèdia. En el cas anglès, es calcula que hi ha un 16% d’editors que són dones, i tan sols modulant les actituds i tenint posicionaments positius de cara al bé comú i la missió de tot plegat probablement el percentatge de dones editores es podria incrementar fàcilment. La sessió es va finalitzar presentant la “cara B” d’aquests tòpics, una llista de 9 “best practices” per generar un bon ambient a la Viquipèdia, no només per aconseguir que les dones s’hi sentin més còmodes.

Promoting OpenGLAM -Exchange of Experiences and Best Practices[modifica]

ESM Presentació de diversos casos d’èxit de projectes GLAM que van més enllà de la col·laboració amb la Viquipèdia, sinó que contemplen obertura de col·leccions i dades, etc. Destaco especialment el projecte Coding da Vinci que es va fer a Alemanya (vaig anar a una altra sessió on en van parlar amb detall), i l’OpenGLAM Task Force de Suïssa, que pel que es veu estan fent molt bona feina en promoure l’obertura del coneixement que custodien els GLAMs a la societat. Com a deures em vaig marcar fer una ullada a l’OpenGLAM benchmark survey, una enquesta que es farà a GLAMS d’arreu del món per fer un estat de la cosa. Pel que es veu Catalunya està dins dels països als quals s’enquestarà, però no conec cap dels usuaris que formen part de l’equip. Em va donar la sensació que una cosa és l’OpenGLAM i l’altra són les iniciatives GLAMwiki, i que tot el que està dins de la primera no està necessàriament dins la segona, i viceversa. I aquí va començar la meva esquizofrènia.

The Old New Thing: Crowdsourcing the Digitization of Ben-Yehuda's Dictionary[modifica]

ESM Una sessió que em va encantar. Asaf Bartov (Wikimedia Israel) va explicar que el diccionari més important de la llengua hebrea és una obra mastodòntica de 16 o 17 volums que ja està al domini públic. Tanmateix, les tasques per transcriure’l i posar-lo a disposició de tothom mitjançant wikisource són més complexes de l’habitual (sentit de l’escriptura, ús de diversos tipus d’escriptura en un mateix text, salts de columna al text original, etc), de tal manera que el ponent ha creat un sistema per facilitar-ne la transcripció, que es resumeix en que l’obra es transcriu per entrades, no per pàgines. El programa que ha dissenyat fragmenta les digitalitzacions de cada pàgina segons les entrades que contenen, i un cop transcrites i verificades, les torna a unir per passar el procés final de validació. A més, com que el diccionari és tan antic i fa anar molts exemples bíblics a les definicions, cada citació bíblica està enllaçada amb la corresponent pàgina de la Bíblia en hebreu a Wikisource. A mi em va semblar una cosa fantàstica.

The Future of Libraries and Wikipedia[modifica]

ESM En Jake Orlowitz, gràcies a un Individual Engagement Grant de la Fundació Wikimedia, ha dut a terme un projecte que vol apropar les biblioteques i els editors de la Viquipèdia mitjançant diverses estratègies: compra de llibres per aquells editors amb dificultats d’accés fins i tot a una biblioteca ben dotada, negociar accessos gratuïts a llocs com JSTOR a un número determinat d’editors per tal que se serveixin dels documents que custodien per editar la Viquipèdia, travar acords amb les universitats per crear el rol del Wikipedia Visiting Scholar (“viquipedista visitant”), on un viquipedista té accés a tots els documents de la biblioteca d’una universitat, com si formés part de la plantilla, etc. Personalment no em va semblar gens malament, tot i que quan li vaig preguntar com anava el tema de la compra de llibres (si algun editor s’havia avingut a proporcionar exemplars de mostra en lloc de fer la compra de materials), no em va respondre com m’esperava perquè apunta més a corporacions a l’estil d’Amazon que no pas a editors puntuals amb els que es podria arribar a acords, però bé, va ser prou interessant.

The GLAM-Wiki Revolution[modifica]

ESM Es va estrenar el documental The GLAM-wiki Revolution, produït per Wikimedia UK i on presenten la gestació del concepte de Viquipedista resident i quines han sigut les conseqüències de la proliferació de viquipedistes residents al Regne Unit. Exhibició de múscul per part de WM UK sense explicar res de nou. Per part meva vaig tenir la sensació que hauríem d’intentar recuperar el 30 minuts que van fer sobre la Viquipèdia i intentar negociar una rellicència, subtitular-lo i difondre’l. Es quedarien amb un pam de nas.

Direct, sustainable partnerships: How do we keep GLAMs and editors in touch?[modifica]

ESM En Pat Haley va estar parlant sobre el rol dels viquipedistes residents com a “nodes” entre la comunitat i els GLAMs, en una sessió amb més preguntes que respostes, sobretot dirigides a com fer que les estratègies de col·laboració i la relació entre GLAMs i la comunitat es mantinguin al llarg del temps i no depenguin d’un viquipedista resident. El ponent s’ha dedicat a fer un directori de GLAMs, amb la intenció (més a nivell d’Estats Units que d’Europa) de saber a quines portes s’ha trucat, a quines no i a quines no cal ni molestar-se a trucar, i també va parlar del viquiprojecte:resource exchange (lloc d’intercanvi de materials per editar la Viquipèdia) i de les iniciatives “ask a librarian” (a la pàgina de discussió d’alguns articles, enllaç que et posa en contacte amb un bibliotecari amb coneixements sobre la matèria de l’article en qüestió) i la Wikipedia reference desk.

Insiders/Outsiders: GLAM Case Studies from India and Mexico[modifica]

ESM Una sessió on es van presentar dos casos de projectes GLAMwiki, un a la Índia i un altre a Mèxic, que tenien la particularitat d’haver d’afrontar dificultats a nivell de disposar de fonts fiables per referenciar els continguts que hi ha a la Viquipèdia sobre la col·lecció d’aquests museus (ja que moltes vegades l’únic que tenen són fonts orals). No van oferir solucions i cap cosa fora del normal, i la meva deformació professional em va portar a preocupar-me molt pels museus mexicans, que sembla que estiguin exposant col·leccions sobre les quals mai s’ha fet cap mena de recerca i que per tant es desconeixen en bona part.

How We Organised a Hackathon With GLAM Institutions, Gave Open Culture to Hackers, and Made Everyone Happy[modifica]

ESM Presentació per part de diversos representants de Wikimedia Deutschland sobre com van organitzar el Coding da Vinci, que en essència va ser una hackaton on 20 datasets de 16 institucions culturals alemanyes es van posar a l’abast d’un col·lectiu de 150-180 hackers per dissenyar diversos projectes durant 10 setmanes. El projecte es va finalitzar amb una entrega de premis on es distingia el millor projecte, el més ben dissenyat, el més divertit, etc. Tot plegat comptava amb 15.000€ de pressupost que principalment va servir per cobrir despeses de viatge i allotjament. El projecte va durar uns 4 mesos, i consideren que el temps va ser molt just, sobretot a nivell de preparatius. Coses a tenir en ment quan s’organitza un esdeveniment com aquest:

  • Identificar clarament quines dades es poden obrir (hi havia institucions que les volien tornar a “tancar” un cop acabat l’esdeveniment)
  • Localitzar developers, dissenyadors, etc a qui pugui interessar participar
  • Tenir present que caldrà molta feina de suport als participants (comunicació, consultes, seguiment…)
  • Poden sortir idees sorprenents quan s’alliberen dades
  • Pors que tenien els GLAMs quan se’ls va fer la proposta:
  • Por a repercussions legals
  • Incertesa sobre què en podria sortir de tot plegat
  • Dubtes sobre els hackers i la tasca que fan o poden fer

Exemples de projectes que van sortir de la hackathon:

  • Un robot d’un escarabat que funcionava amb arduino
  • Un mapa cronològic de Berlin, que incloia mapes i fotos del museu nacional que anaven apareixent o desapareixent segons l’any que es visualitzava

Chirpyclock, una aplicació despertador que utiliza cants d’ocells del museu d’història natural

Medical information online; Wikipedia's place in the ecosystem[modifica]

ESM Sessió a càrrec d’un grup de viquipedistes que, a més, són metges, on parlaven sobre l’ús de la Viquipèdia com a font d’informació de qüestions mèdiques. En aquesta sessió, malauradament no vaig parar gens d’atenció perquè el comentari d’un noi que seia prop meu em va ofuscar força. Pel que es veu algú li havia comentat que cap persona de l’entorn de la Viquipèdia en català i relacionada amb el món GLAM participaria a Wikimania, i em va donar els noms d’una gent de qui mai havia sentit a parlar. Em vaig passar la sessió fent un exercici de wiki&google stalking per localitzar aquesta gent, que resulta que són els representants d’eswiki, euwiki i cawiki a la iniciativa OpenGLAM, relacionats amb la Viquipèdia en català a través del Viquiprojecte:ICUB. Per mi són complets desconeguts i no sé si realment estan liderant alguna cosa de la qual ni Amical ni la comunitat d’editors de la Viquipèdia en català en som conscients.

Featured speakers VII. Knowledge.[modifica]

Ferran Ponents: Brandon Harris, David White i Jack Andraka Brandon Harris: quin personatge tan pintoresc. Cau simpàtic malgrat que la seva ponència no m’aporta pas gran cosa. Parla de la seva experència personal amb la comunitat i el projecte. És un discurs molt personal i, sobretot, emocional. No hi falta una imatge del selfi del mico.

David White, professor del Technology Enhanced Learning. Critica els docents que no saben posar treballs a l’altura de wikipèdia. Considera absurd posar deures sobre temes que es poden trobar a la wikipèdia sense més i fer un copy+paste. Cal canviar la pedagodia. És un discurs molt genèric però exemples o solucions concretes no en posa.

Jack Andraka, un nen prodigi. Més info. a http://en.wikipedia.org/wiki/Jack_Andraka Explica la seva experiènia personal en la seva recerca sobre el càncer. Tot plegat no té res a veure directament amb wikimedia. Però al final agraeix tot el nostre treball per a la lliberació de contingut, sense el qual molta recerca no es podria tirar endavant.

Thank you for your email: a day in the Wikimedia Mail Room.[modifica]

Ferran Ponent: Keegan Peterzell Va ser una presentació de què és l’OTRS (Open-source Ticket Request System). http://meta.wikimedia.org/wiki/OTRS Bàsicament es dediquen a comprovar que les imatges pujades a Commons són CC-BY-SA. També comproven la identitat de personatges famosos que alliberen imatges d’ells a Wikimedia. La majoria de dubtes i consultes que reben no tenen res a veure amb OTRS i les redirigeixen a la Taverna perquè és la comunitat qui ha de prendre una desició. Per exemple, reben bastantes queixes d’imatges de contingut sexual però no pertoca a OTRS decidir si cal suprimir-les de l’article o no.

Meet the press: introducing WMF’s new communications team[modifica]

Ferran Ponents: Tilman Bayer i Katherine Maher Va ser una presentació del blog de Wikimedia (https://blog.wikimedia.org/) i de Katherine Maher, la nova chef de Communications Officer de Wikimedia. Van preguntar al públic si ja conéixiem el blog i va animar a tots els assistens a utilitzar-lo molt més.

Submissions/Supporting and developing the Wikimedia organisations: the role of the Funds Dissemination Committee[modifica]

Ferran Ponents: diversos, entre ells la Delphine, la única que coneixia. Informació: http://meta.wikimedia.org/wiki/FDC_portal/2012_FDC_members Va ser una presentació genèrica de què és l’FDC (Funds dissemination Commitee), és a dir el comité que atorga els grants. Ni tan sols sabia que aquest comité existia i, per tant, em va semblar molt interessant. Van mencionar els charpters que ténen dret a obtenir finançement i van mostrar les quantitats desemborsades a cada chapter. No van entrar en detall sobre el procés de deliberació sobre l’atorgació o no de les subvencions, ni van parlar d’exemples concrets, però van mencionar al chapter de França, al qual se li va denegar un ajut perquè la petició els hi generava massa dubtes. Al següent any, el projecte francès esl hi va semblar molt millor i els hi van concedir tot el que van demanar. A l’audiència hi havia francesos i no es van queixar o contradir l’explicació del FDC. Per cert, vaig estar a la ponència juntament amb en Santi (usuari Millars, crec) de wiki.es. Sembla ser que s’ho està prenent en serio per a veure si obtenen finançament.

Keynote Speakers III[modifica]

ESM

  • Lila Tretikov, CEO de la Fundació Wikimedia

Per rematar el dia vam anar a la xerrada que va fer la nova directora executiva de la Fundació. Va ser una xerrada en la línia de fer un pas més enllà del que proposava Jimmy Wales (de crear un món on tot el coneixement estés a l’abast de tothom) i anar cap a un món on tothom tingués l’oportunitat de col·laborar. En general va estar bé, però a nivell d’expressió no verbal em va donar la sensació que mirava massa a terra. Tot i això entenc la pressió que suposa haver de fer aquesta mena de xerrades.

10 d'agost[modifica]

Wikimedia translation sprint[modifica]

Ferran Ponent: Siebrand Mazeland Presentació Translatewiki. La teoria va durar questió de segons. Va ser una sessió totalment pràctica. http://translatewiki.net/wiki/Special:MainPage http://www.mediawiki.org/wiki/Help:Extension:Translate Em vaig registrar a Tranlatewiki, que desconeixia, i em vaig passar tota l’estona traduint de l’anglès al català i castellà. Molt interessant i productiu.

We all are User X[modifica]

Ferran Ponent: Konstantinos Stampoulis La ponència va ser un resum de què havia passat en el famós cas User X. Un usuari que, utilitzant correctament les fonts dels mitjans de comunicació, va afegir un comentari negatiu a la biografia d’un polític parent de Papandreou (ex-primer misitre de Grècia). L’aludit va denuniar a l’usuari, a qui va poder identificar. Paradoxalment, el polític no va denunicar en cap cas els mitjans de comunicació –font original de la controvèrsia, per no cometre un suicidi polític. Però sí que es va atrevir a denunciar al wikipedista. El ponent va mostrar un estudi sobre com el cas havia afectat a la comunitat wikipedista. Molts usuaris, per por, ja no volien participar mai més en articles de biografies. Els altres usuaris, que segons l’enquesta continuarien escrivint en biografies, afirmaven que només escriurien coses positives. En definitiva, el cas va tenir un gran impacte en el comportament dels usuaris.

The Wikipedia Adventure: Play with Learning[modifica]

Ferran Ponent: Jake Orlowitz Ponència sobre com fer la Wikipedia molt més engrescadora i simpàtica, no només per als nous usuaris. La idea és que en el futur la wikipeida haura d’introduir i desenvolupar jocs per tal de mantenir o augmentar el nombre d’usuaris, per tal de convertir l’experiència d’editar amena i divertida. Vaig assistir a la ponència amb en Lluís, que em va comentar que en el cas català ja hem introduït un joc per als usuaris nous. En aquest sentit sembla que va la wikipedia del futur...

Small is beautiful – GLAM in small museums[modifica]

Ferran Ponent: Andy Mabbett Xerrada molt interessant sobre com el ponent es posa en contacte amb museus petits i modestos i els convenç per a que alliberin contingut. Va posar l’exemple del rei de Roma: http://ca.wikipedia.org/wiki/El_rei_de_Roma Va convèncer el Derby Museum and Art Gallery exposant que el Rijksmuseum d’Amsterdam ha alliberat els quadres de Rembrands i això no els hi ha suposat cap problema. A més, quan obté imatges i crea articles, demana a totes les comunitats possibles de traduir l’article en totes les llengües possibles. Els petits museus solen quedar molt impressionats i contents al veure que, de sobte, articles sobre les seves obres es poden trovan en desenes d’idiomes, a tots els quals es referencia el museu.

Featured Speakers IX[modifica]

ESM

  • Bill Thompson

Bill Thompson va parlar dels canvis que ha experimentat el periodisme tradicional davant la irrupció del treball periodístic col·laboratiu, que ha propiciat l’aparició de nous altaveus, que permeten un treball periodístic més lliure i més democràtic, on ja no importa quin és el paraigua que et cobreix sinó què tens a dir. També va assenyalar que a Wikimania percebia que ja s’estava al punt de pensar “what’s next?”, ja que amb els models de treball que es donen a la Viquipèdia s’està donant forma a una nova manera de fer les coses, impulsant la creativitat de la gent.

  • Luis Villa

Villa és advocat, i ha treballat per diverses iniciatives relacionades amb el coneixement lliure i el lliure accés. A la seva xerrada va parlar sobre el concepte que al cap i a la fi hi ha darrere les llicències obertes, que és el de compartir, reflexionant sobre per què compartim i sobre per què resulta més complicat posar portes al camp que atrevir-se a compartir. Em va agradar la seva idea que en iniciatives com la Viquipèdia s’està duent a terme un experiment grandiós a nivell de confiança (“We should default to trusting”, va dir), i que les comunitats esperen reciprocitat i responen molt positivament quan algú comparteix quelcom. Tanmateix, també va assenyalar aspectes que es podrien millorar en aquest món de confiança i compartició: Facilitar l’atribució dels materials que es cedeixen Millorar l’atribució d’aquests materials (per defecte no es notifica l’ús dels materials que es comparteixen, i estaria molt bé saber on s’ha utilitzat una fotografia que s’ha compartit, per exemple) Millorar l’aplicació (enforcement) d’aquesta filosofia de compartir i confiar Estimular la reutilització i el remix dels materials Construir una comunitat més agradable

  • Ryan Merkeley

ESM Merkeley és el CEO de Creative Commons, i el to de la seva xerrada va ser una mica apocalíptic. Va manifestar que s’està perdent la partida de la protecció del domini públic, i que cal posar-se fort en la defensa del domini públic i en respondre al lockdown de la creativitat que suposa la legislació sobre la propietat intel·lectual. En la mateixa línia dels dos ponents anteriors, la pedra de toc de tot plegat és compartir, i les llicències CC no s’han d’entendre com un enemic al copyright, sinó com una drecera al domini públic i a la compartició de continguts i coneixement.

GLAM Boot Camp — A New Model for GLAM-Wiki Skills-Building for Wikimedians[modifica]

ESM Vaig anar a aquesta sessió amb moltes ganes, i no va acabar d’acomplir les expectatives que m’havia format (esperava més continguts i menys forma). Es presentava un programa de 3 dies dissenyat per Wikimedia DC als Arxius Nacionals dels Estats Units, que es va celebrar l’abril de 2013 amb l’objectiu d’incrementar el nombre de viquimedistes que duien a terme viquiprojectes GLAM. Es van convidar 12 viquimedistes experts amb un perfil que els feia potencials líders de projectes GLAM i outreach a la seva àrea d’influència (en el nostre cas van convidar al Kippelboy), i es van estar tres dies rebent formació per poder desenvolupar projectes que posin en contacte el món de la Viquipèdia amb el sector cultural. El programa va estar finançat per una Project and Event Grant de la Fundació Wikimedia de $8579, la gran majoria (80%) destinats a cobrir despeses de viatge i allotjament. El lloc on es va celebrar el bootcamp es va utilitzar gratuïtament (el ponent n’és el viquipedista resident), el chapter es va encarregar de la logística i el ponent i una companya es van encarregar de confeccionar elprograma i atendre als participants. What’s next? repetiran l’experiència l’any vinent gràcies a una beca dels National Archives dels Estats Units. Esperen que sigui un model replicable a altres indrets.

GLAMwiki Toolset: Bringing the cultural sector and Wikimedia together[modifica]

ESM Presentació del GLAMwiki Toolset i les seves possibilitats. Des dels GLAMs s’havia demanat reiteradament una eina per facilitar la càrrega massiva de materials a Wikimedia Commons. Per tal d’afrontar la demanda es va crear un steering group amb representants de diversos chapters que va definir com hauria de ser l’eina i Europeana va desenvolupar-la. Després de dos anys de discussió i uns 200.000€ d’inversió, la nova eina ja està operativa. Esperava aquesta xerrada i el taller posterior amb candeletes. Em sembla una eina fantàstica que, a més, no sembla especialment difícil d’utilitzar.

Using the Mass upload tool to copy GLAM collections to Commons[modifica]

ESM Demostració pràctica del funcionament del GLAMwiki Toolset, duta a terme pel Fæ, un mite de Commons. Tinc moltíssimes ganes de provar-ho amb el fons de plaques de vidre d’en Baldomer Gili i Roig que hi ha al Flickr del Museu Morera. En essència, el GWToolset és una eina per carregar directament col·leccions de fitxers (fins a 1Gb cadascun) que ja estan disponibles a Internet (s’està treballant per fer-ho també amb fitxers locals). La gràcia és la càrrega s’acompanya d’un fitxer de metadades en XML (títol, autor, data, etc), que el programa s’encarregarà de col·locar dins els camps de la plantilla de Commons que escollim per identificar cada fitxer de manera fàcil, simple i machine-readable. El programa ja està operatiu, però cal demanar permís per poder-lo utilitzar (a l’enllaç que he posat més amunt) i segons com potser també caldrà que la pàgina web que es faci anar com a origen dels fitxers es posi en una llista blanca. A tenir en compte:

  • Es recomana anar fent manteniment dels fitxers
  • Compte amb planxar nous fitxers amb metadades XML a fitxers ja carregats, perquè algun voluntari pot haver afegit metadades que en planxar-hi l’XML a sobre poden perdre’s

Pla de millora:

  • Guies d’ús senzilles
  • Càrrega de col·leccions només disponibles en local
  • Comunicació de bugs i errors més user friendly
  • Admissió de més tipus de fitxers de metadades per no haver de convertir a XML (quan sigui compatible amb MuseumPlus i aquesta mena de gestors de bases de dades crec que hi haurà una implosió xD)
  • Trobar una manera senzilla per a que les institucions que custodien aquestes col·leccions puguin “rexuclar” fàcilment metadades corregides i ampliades dels elements que custodien

Small is beautiful - GLAM in small museums[modifica]

ESM Una altra sessió que tenia moltes ganes d’escoltar, a càrrec de l’Andy Mabbett, Pigsonthewing pels viquipedistes. Va presentar la seva experiència com a viquipedista resident en diversos museus petits d’Anglaterra, parlant de diverses iniciatives d’èxit que aquí hem replicat i que també han funcionat prou bé (ús de QRpedia amb traduccions fetes per la comunitat, alliberament de continguts, etc), remarcant que normalment és més gratificant treballar en institucions petites perquè tot és més fàcil i accessible, i el personal que hi treballa valora molt la tasca que s’hi pot dur a terme (amb això coincideixo plenament amb ell). Entre les diverses recomanacions que va fer, subratllo la de tenir present d’afegir machine-readable data amb infotaules als articles de la Viquipèdia que es facin sobre els GLAMs i sobre les seves col·leccions.

Close Encounters of the Third Kind - The secrets of local GLAM outreach[modifica]

ESM Taula rodona on representants de Wikimedia Norway, viquipedistes de Colònia, Wikimedia Deutschland i Wikimedia Sweden van explicar les seves estratègies per difondre iniciatives i projectes GLAM als seus entorns. Majoritàriament tots fem el mateix (tallers públics i dirigits a institucions, contactes individuals amb personal d’institucions GLAM, explicar Creative Commons moltíssimes vegades…), però m’agradaria destacar el cas de Wikimedia Sweden, on durant un temps van tenir un espai de trobada en un museu (Arkitektur och designcentrum), per tal d’oferir suport en temes de GLAMwiki tant a personal del museu com a altres professionals o fins i tot visitants. La principal lliçó apresa de dur a terme projectes GLAM a nivell local està en la línia de la sostenibilitat, i crec que almenys a nivell català intentem tenir-ho sempre present:

  • localitzar gent “clau” del sector
  • fer contactes a nivell personal
  • tenir en compte els interessos de tothom
  • intentar satisfer a tothom
  • mantenir vives les pàgines de projecte
  • treballar per a que el personal dels museus esdevinguin viquipedistes…

Face to face editing training: is it worth the effort?[modifica]

ESMTaula rodona i debat sobre l’eficàcia i la necessitat de fer tallers d’edició wiki a nivell presencial, ja que sembla que malgrat tot costa retenir usuaris novells, però són activitats relativament atractives per les entitats que les acullen, relativament fàcils (i barates) d’organitzar i generen curiositat, però mesurar el seu èxit és complicat. Tothom té interioritzat que és positiu fomentar les trobades presencials amb editors i editors novells, i a mi personalment no em va aportar cap idea nova, ja que es va mencionar la idea de fer tallers d’edició recurrents (tornar-se a trobar amb els participants al cap d’un cert temps) o fer-los dirigits a grups d’usuaris clarament identificats (usuaris habituals que editen sobre temes concrets, participants de viquiprojectes, etc).

Valoració final[modifica]

ESM[modifica]

Estic molt satisfeta d’haver tingut ocasió de participar de Wikimania. He pogut conèixer gent molt interessant i descobrir coses tremendes que s’estan fent arreu del món (tot i que crec que la presència de l’àmbit angloparlant i nord-europeu a les xerrades estava sobredimensionada), i això sempre motiva a continuar treballant aquí, perquè certament el que estem fent és molt valuós. No obstant això, en moltes ocasions he tingut la sensació que les estructures i els formalismes estan coartant allò que fa que aquest projecte sigui tan maco (al meu entendre): la llibertat de moviments, el being bold i el poder tirar endavant de manera espontània amb la barqueta pròpia i obrir camí pel transatlàntic que està venint. El transatlàntic cada cop vol ser més barqueta però amb les característiques d’un transatlàntic, i no sé fins a quin punt això és bo, sa i sostenible en el temps. Això són elucubracions meves, en general l’experiència ha estat molt bona. De cara a un futur crec que hem de considerar la idea d’en Ferran respecte a instal·lar una paradeta d’Amical a la propera Wikimania i intentar elaborar una mica de marxandatge, en aquesta mena d’esdeveniments és una bona manera de donar-se a conèixer i un bon punt de trobada per contactes que s’hagin fet online. A més, recomano enèrgicament a la comunitat en general que s’animi a presentar propostes de comunicació, ja que crec que nosaltres també fem (i hem d’explicar) projectes que mereixen ésser presentats en un context internacional, que tot i ser una comunitat més aviat petita, hem arribat ja a un bon punt de maduresa.

Barcelona[modifica]

  • Ombres (per acabar amb la part positiva)

1) Com ja s'ha dit, les ponències són massa desiguals, caldria distingir per nivells i fer conferències de presentació per als novells o chapters que no roquen aquella àrea i sessions de més aprofundiment per poder debatre els que ja estem aplican el que es diu. A moltes sessions que "t'han tocat" se't queda si no cara d'idiota... 2) La connexió falla molt i molt, especialment en algunes sales, i justament en un lloc com aquest és fonamental 3) Hi ha determinats aspectes de logística força millorables 4) Quan hi ha més d'una xerrada per tongada, la gent entra i surt i es trenca massa el clima. Una solució podria ser fer totes de 30 minuts i llavors deixar 5 per al canvi de sala

  • Llums

1) Hi ha conferències molt interessants, traurem profit segur (espero els apunts!!!!) 2) El Barbican Centre és molt xulo, els esmorzars de l'hotel boníssims, detalls com la tarja inicial o les indicacions marquen la diferència 3) L'ambient general, la possibilitat de fer contactes amb gent molt diversa, la possibilitat de marcar el nostre model. Tinc la bossa plena de targes de gent a qui he promès que escriuria per seguir xerrant de temes que afecten el dia a dia 4) La varietat de temes i el fet d'haver més o menys repartit el programa fa que puguem estar més o menys arreu i després comentar com ha anat el dia. Estem tenint una visió bastant acurada de tot el que s'esta coent! 5) Hem pogut fer extres (reunió de chapters, entrevistes....) 6) Ens ho estem passant pipa :)

F3rran[modifica]

La valoració m’ha semblat molt positiva en general. M’ha agradat molt conèixer-vos personalment! No obstant, per a fer una mica d’autocrítica, és cert que de cares a una pròxima Wikimania jo em plantajeria el tema de l’assistènia d’una manera bastant diferent. Tal com han apuntat en David o he sentit a dir a en Lluís, no hem tingut massa presència. Hi havia ponències on es posaven com a exemples de GLAM es.wiki o altres. No obstant, en gairebé cap cas parlaven de ca.wiki i això no pot ser. Amb tot el treball que heu fet i que és increible, hem d’anar a les Wikimanies a vendren’s com sigui i a perdre tota humilitat. Especialment a les Wikimanies europees, on sóm tants, cal que perdem la modèstia i ens donem molt més a conèixer. No hem puc imaginar una pròxima Wikipedia sense un stand per a:

  • distribuir fulletons de totes les activitats fetes al llarg de l’any amb la una breu descripció.
  • mostrar tots els premis i trofeus que ha rebut la ca.wiki (és inconcevible que tornem a anar a una Wikimania amb les mans a la butxaca).
  • Fer un recull selectiu de premsa dels articles i mitjans que hagin parlat d’Amical.
  • Distribuir adhesius, xapes (comprar una màquina no és gens car i han tingut moltíssim èxit, cal valorar-ho) i altre material.

Amb tots els assistents que erem, no hi hagués hagut problema per a turnar-nos i mantenir l’stand obert. A les pròximes Wikimanies, donc, ens haurem de plantejar de no només fer acte de presència per rebre informació sinó també per a distribuir-ne. A part d’això, és cert que tots vam conèixer a molta gent i que amb això ja ens vam fer notar. Per cert, després dels americans, anglesos i alemanys, jo crec que els catalans ja deviem ser la comunita amb més presència a Wikimania, amb foça distància.

Altres[modifica]

Blog d'Amical[modifica]

Vídeos de les conferències[modifica]

Twitter #wikimania2014[modifica]

Documentació[modifica]